Divendres:
En el Reich:
El govern alemany va aprovar la Llei de Protecció del Petit Comerç que prohibia la creació de nous magatzems i que els magatzems vigents es poguessin expandir o alberguessin en les seves dependències a departaments independents com barberies o seccions de confecció o reparadors de sabates. Els grans magatzems es varen veure obligats a tancar als seus restaurants, que es considerava que competien amb els taverners i restaurants independents.
Dilluns:
En el Reich:
L’alcalde de Zweibrücken va prohibir en els jueus que poguessin llogar llocs en el següent mercat anual de la ciutat.
En el camp de concentració de Dachau, a la nit, un amic de Hans Beimler li va passar una eina perquè pogués desenroscar la reixa de la finestra i unes petites alicates perquè pogués fer un forat a la tanca de filferro. Beimler va aconseguir escapar després d’escalar la tanca de dos metres que recorria el perímetre exterior del camp i va viatjar cap a Munic. Els informes posteriors varen afirmar que Beimler havia estrangulat a un guàrdia i que s’havia posat el seu uniforme, però aquest relat és totalment fals.
A l’Índia:
Mahatma Gandhi va iniciar la seva primera i més destacada vaga de fam contra les autoritats colonials britàniques.
Dimecres:
En el Reich:
El Gabinet va convèncer al president Paul von Hindenburg d’aprovar un decret que ampliés retroactivament les condicions d’aplicació de la pena de mort previstes en el decret de l’incendi del Reichstag del 28 de febrer als delictes de traïció i incendi comesos des del 31 de gener. Per aquest fet aquesta llei es va conèixer com Lex van der Lubbe.
A part, el Govern va aprovar un decret per intensificar la col·laboració entre els presidents provincials i els Gauleiter. Aquest decret i les següents mesures amb el mateix objectiu no varen tenir massa èxit. A més, el Gabinet va aprovar el boicot contra les botigues i els negocis jueus per l’1 d’abril de 1933.
Els arrests i les dimissions arran de l’incendi del Reichstag encara continuaven en aquelles dates, ja que aquell dia, després d’efectuar un registre en el seu despatx, va ser obligat a dimitir del seu càrrec el president del grup del DNVP, Ernst Oberfohren, per haver acusat al ministre Joseph Goebbels de l’incendi. Oberfohren va escriure un article el 27 d’abril al Manchester Guardian per explicar la seva teoria i poc després es va suïcidar.
Però les SA anaven massa enllà en les seves detencions i un comando de la policia va irrompre en la central de les SA berlineses a la Hedemannstrasse, en el barri de Kreuzberg, i va alliberar als detinguts. Les SA havien detingut a la borsa de Berlín a persones del món de les finances i Hermann Göering no ho va tolerar.
Després de que els bisbes alemanys aixequessin el dia anterior les crítiques cap al nacionalsocialisme, el Vaticà va transmetre a través del nunci de Munic que els bisbes havien de comunicar qualsevol nova directriu de la magistratura sobre la posició dels catòlics respecte al nacionalsocialisme.
El diari Dresdner NN, afí al Govern, va declarar que el 92,5% del seu capital era ari. El senyor Wolf, propietari del restant 7,5%, va renunciar al seu càrrec de redactor en cap, i un treballador jueu va ser acomiadat.
En els Estats Units:
El New York Times va informar que Franz von Papen havia recalcat en una carta a la Cambra de Comerç nord-americana, que s’havien registrat menys d’una dotzena d’atacs contra els jueus amb passaport nord-americà i que centenars de milers de jueus alemanys vivien sense ser molestats.
Dissabte:
En el Reich:
Aquell dia les SA varen matar al primer jueu berlinès a causa de la seva religió. La víctima va ser el pastisser de 18 anys Siegbert Kindermann, que un any abans havia denunciat a la policia a un membre de les SA que l’havia molestat. Aquest SA s’hauria venjat assassinant-lo amb tota la impunitat. A ningú se li escapava l’antisemitisme del nou règim i molts ja preveien que no hi havia futur. Aquell dia, el filòsof i crític literari Walter Benjamin va a abandonar Berlín per dirigir-se a París.
Diari del Tercer Reich 