Dissabte:
A Itàlia:
Des de Milà, on els carrers eren controlats per les SS Leibstandarte, Benito Mussolini es va dirigir al poble italià en un missatge per ràdio a través de Ràdio Munic per anunciar el seu retorn a Itàlia. El seu missatge va ser escoltat tant a les emissores italianes com alemanyes. Va explicar que tenia moltes forces i moltes ganes per tornar a governar un nou govern feixista que seria socialista, nacionalista i antiplutocràtic. Seguidament, per criticar el rei italià Victor Manel III, va recordar que la independència d’Itàlia va ser cosa dels republicans i no dels monàrquics. Després va remarcar que continuaria la seva postura de continuar lluitant al costat dels alemanys i dels japonesos, i va assegurar que eliminaria als traïdors que l’havien fet empresonar, fent clara referència a Pietro Badoglio, que governava Itàlia gràcies al rei. Mussolini havia recuperat la salut, però estava desconfiat, havia vist com el seu propi poble l’havia fet empresonar, i algunes veus alemanyes i italianes es preguntaven si estava capacitat per tornar al poder.
Adolf Hitler no volia que Mussolini, un cop tornat al poder, es tornés a instal·lar a Roma, ja que la considerava una ciutat amb masses ideologies, amb algunes d’elles contràries a les idees feixistes. D’aquesta manera, la nova república feixista va agafar com a capital la ciutat de Saló, en el llac Garda, molt a prop de Verona, on es va celebrar un congrés per definir la línia del nou règim. Aquesta República es va anomenar la República de Saló. Però el problema més gran que tenia Mussolini per tornar a Itàlia eren els partisans, que estaven lluitant contra el feixisme i estaven encontra d’Alemanya. Però els alemanys ja havien començat les represàlies contra la resistència italiana executant a tots els enemics d’Alemanya i demanaven en els partidaris nazis que tornessin a la política de perseguir a la població jueva resident a Itàlia per poder-los deportar als camps de concentració.
En la batalla, els Aliats continuaven fent una lenta progressió cap a Nàpols.
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler, emprenyat amb els finlandesos perquè feia més d’un any que li havien promès que parlarien d’enviar els jueus finlandesos al Reich, va deixar anar la seva ira davant del seu metge Felix Kersten admetent que els jueus finlandesos s’havien salvat i que els finlandesos havien desafiat els desitjos de Hitler.
Però no només a Finlàndia hi havia problemes per l’entrega de jueus. A Dinamarca també trobaven resistència els alemanys. El Gruppenführer SS doctor Werner Best va advertir que la deportació dels jueus danesos agreujaria la situació política a Dinamarca i es produirien disturbis seguits probablement d’una vaga general. Aquella reflexió va fer saltar les alarmes al ministre Joachim von Ribbentrop, que va decidir posar-la en coneixement de Hitler, que aquest va contestar més tard, a través del del delegat del Ministeri d’Afers Exteriors Walther Hewel, que dubtava de tals conseqüències.
Gerda Bormann va parir el seu desè i últim fill, Volker Bormann.
A Grècia:
Després de l’arribada del dia anterior de dos batallons de la Divisió de Muntanya de Harald von Hirschfeld, els alemanys varen matar en combat a 400 soldats italians d’Antonio Gandin que es negaven a rendir-se.
En el Pacífic:
Les incursions de la flota nord-americana Task Force 15 contra els atols Tarawa, Makin i Abemama varen provocar una sortida de la flota japonesa per venjar-se dels nord-americans utilitzant una força on hi havia el cuirassat Yamato i el portaavions Shokaku.
A les illes Salomó, els nord-americans varen atacar l’illa de Vella Lavella utilitzant les esquadrilles dels nous Corsair. Durant els combats, el pilot Chris Magee es va convertir en as en destruir en un sol combat a dos bombarders D3A.
Diari del Tercer Reich 