Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el rei de Bulgària Boris III, que aquest li va explicar que els 25.000 jueus que quedaven en el seu país els tancaria en camps de concentració enlloc de deportar-los al Reich. Von Ribbentrop li va insistir de que la solució més radical era la més correcte, però el monarca no es va moure de la seva postura, ja que els necessitava per la construcció de carreteres i només va permetre deportar els jueus de Tràcia i Macedònia.

A França:

Eduard Daladier, Léon Blum i Maurice Gamelin varen abandonar el poble d’Aulant, a prop de Clermont-Ferrand, per, juntament amb León Jouhaux, ser deportats cap a Mannheim i, d’allí, al camp de Buchenwald.

A Tunísia:

Francis Tuker va anunciar en una conferència que la seva 4º Divisió Índia s’endinsaria a la nit pels turons de Fatnassa i les serralades de Zouai, on s’hi dirigien les forces de l’Eix, ja que des d’allí podrien dirigir el foc de l’artilleria i ajudarien a obrir una bretxa en la línia enemiga a través de la qual el 10º Cos podria entrar per, a continuació, desviar-se cap a la costa i envoltar a l’Exèrcit Panzer italià. A Bernard Law Montgomery no li va fer gens de gràcia el pla de captura d’aquelles muntanyes, però finalment es va deixar convèncer pel general Leese, que li va prometre que s’atacaria a primeres hores del 6 d’abril i la missió tindria èxit.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Seguint les ordres de Heinrich Himmler, Richard Korheer va proporcionar una llista de tots els jueus deportats en els camps de l’Est fins el 31 de desembre de 1942 en un informe de 16 pàgines. La llista arribava a 1.873.539 persones. Himmler va demanar l’1 d’abril que es preparés una estimació resumida per Adolf Hitler. Korheer també li va indicar en el seu cap que havien sigut assassinats un total de 633.300 jueus russos pels Einsatzgruppen. L’estadista de Himmler no va utilitzar el terme assassinats sinó el de reinstal·lats.

---

L’Oficina de Martin Bormann va permetre que l’empresa Katag A.G., una empresa tèxtil de Bielefeld que havia sigut arianitzada en els anys 1937-1938, pogués mantenir el seu nom temporalment mentre durés la guerra, tot i que mantenia una síl·laba del nom jueu Katz. L’empresa havia consultat prèviament al Ministeri de Justícia per s’hi havia de canviar el nom.

A Polònia:

En el camp de concentració d’Auschwitz varen ser assassinats només arribar 1.700 gitanos procedents de Bialystok.

A Grècia:

Després de que es queixés el dia anterior el primer ministre grec, l’arquebisbe d’Atenes Damaskinos i els presidents de 29 organitzacions diferents varen protestar contra les brutalitats que les forces d’ocupació feien patir en els jueus grecs.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va advertir als seus comandants d’una invasió des de l’Oest. Per intentar mitigar els bombardejos Aliats, va ordenar la construcció d’enormes torres de defensa, conegudes com les Torres Antiaèries, a Berlín, Munic, Viena, Linz i Nuremberg.

---

A la tarda, l’Abwehr va llençar l’Operació 7 per tal d’alliberar a uns quants jueus que treballaven com esclaus en una fàbrica de municions. El grup va pujar a un tren amb destí a Basilea i, sota les ordres de Wilhelm Canaris, un agent de l’Abwehr va viatjar amb ells per assegurar que creuaven la frontera sense problemes. El 30 arribarien al seu destí i, immediatament el tren a es va aturar a l’estació central suïssa, els jueus es varen treure les estrelles grogues de les seves robes.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, 255 txecs varen ser condemnats a mort per donar suport, donar refugi o negar-se a denunciar els assassins de Reinhard Heydrich.

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va rebre a l’almirall Erich Raeder i, amb els demés convidats, va criticar una vegada més als buròcrates acusant-los de suprimir l’alegria de la població i trobava intolerable que revisessin els paquets que enviaven els soldats del front oriental a les seves famílies. Canviant de tema, el dictador els va confessar que ara per ara no existia cap raó per firmar una pau amb els francesos perquè creia que seria un perill per la dèbil Itàlia. Una vegada més va assegurar que per guanyar una guerra es necessitava determinació i fermesa i va posar l’exemple de Frederic el Gran. Després de dir que Suïssa era una excepció a Europa que no es podia seguir tolerant, el líder alemany va reconèixer que ells mai dominarien el Mediterrani, però els va assegurar que tampoc ho farien els francesos després del tractat que els farien firmar. També va comentar que volia canviar l’estatus de Suècia. Irònicament va dir que no ho podien fer tot perquè llavors els seus successors no farien res més que dormir i per això els va explicar que havia de deixar un gran Exèrcit. Era de l’opinió de que quan la pau durava més de 25 anys s’acabava convertint en una cosa dolenta per al poble perquè considerava que era bo regenerar-se a través de les batalles. A continuació va insistir en que si no hagués actuat a temps Iosif Stalin hagués convertit Rússia en l’estat més poderós del món en deu o quinze anys i llavors haguessin necessitat dos o tres segles per eliminar-lo. Hitler va lloar la figura del dictador soviètic dient que havia elevat el nivell de vida de la seva població, ja que, segons ell, el poble rus no passava fam. Després de relatar-los que acabava de llegir un llibre consagrat a Stalin, els va dir que s’havia de reconèixer que era una personalitat extraordinària, tot i que va afirmar que era mentida que la Unió Soviètica fos un país socialista perquè el considerava l’encarnació del capitalisme d’Estat i va assegurar que gràcies a ell Europa s’havia salvat d’una invasió soviètica. El dictador també els va dir que l’estratègia dels britànics es basava en la vacil·lació i la por, però els va acusar de falta d’imaginació i de continuïtat en les seves idees. Pel que feia a ells, va assegurar que no tenien més opció que continuar lluitant perquè corrien el risc de ser aniquilats. Després de parlar de diversos temes sense importància, el dictador els va dir que el desembarcament de Dieppe els havia anat bé a ells per reforçar l’esperit defensiu i per comprovar les noves armes dels britànics. Parlant del trànsit entre canals, Hitler va assegurar que el Danubi seria una de les grans artèries del trànsit alemany i que el Mar Negre portaria immenses possibilitats en un futur.

 A França:

Els alemanys varen detenir a 7.000 jueus.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Tot i l’eufòria per haver arribat a Stalingrad, alguns homes com el general Franz Halder, que estava lluny de la ciutat soviètica, no es deixaven emportar per aquesta eufòria. Halder va escriure que a prop de Stalingrad es vivia una greu tensió pels contraatacs soviètics i va deixar clar que les divisions alemanyes ja no eren molt fortes i que el comandament estava sota una forta tensió nerviosa.

A la Unió Soviètica:

El general soviètic Greorgy Zhukov va ser nomenat sots comandant suprem de l’exèrcit soviètic.

A Bulgària:

El govern búlgar va crear un Comissariat d’Afers Jueus que es va encarregar d’aplicar les mesures discriminatòries com ara l’assignació de residències, l’obligació de dur l‘Estrella Groga, reduccions en les racions de menjar…

En el nord de l’Àfrica:

Aquell dia es va donar d’alta al 950º Regiment Indi Lliure com a part integrant de l’exèrcit alemany i sota el comandament del tinent Kurt Krappe. Aproximadament el número d’indis lliures va ser de 3.000 voluntaris, un terç d’ells hindús, un altre terç musulmans del Punjab i la resta pertanyien a les ètnies sikh, jat, marathas o garhwallis, sent el seu número per origen de 1.503 hindús, 516 sikhs, 497 pakistanesos i 77 d’altres procedències.

En el Pacífic:

A les illes Salomó oriental va acabar la batalla naval entre les forces nord-americanes i japoneses que havia començat el 23 d’agost.

A Nova Guinea:

A la badia de Milne va desembarcar una altra avantguarda d’assalt amfíbia composta per marines japonesos. Si els japonesos conquerien la badia de Milne i les tres pistes d’aterratge d’avions que hi estava construint el comandant Douglas MacArthur, els japonesos podrien envoltar els monts Owen Stanley i ocupar Port Moresby. Les pistes d’aterratge de la badia de Milne, combinades amb la base aèria de Guadalcanal, els hi assegurarien en els japonesos el domini dels cels sobre el mar del Coral.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va sol·licitar en el Ministeri de Propaganda que en els noticiaris dels cinemes es mostressin plànols amb atrocitats soviètiques, concretament va demanar que es veiessin genitals retallats i la col·locació de granades de mà en els pantalons dels presoners. Aquesta sol·licitud del dictador no va tirar endavant.

A la tarda, Hermann Göering es va reunir amb Alfred Rosenberg i varen tornar a parlar, com havien fet el 6 de juliol, de la possibilitat de crear una central d’investigació sobre l’Est. Després, Rosenberg li va parlar de les diferències que tenia amb Joachim von Ribbentrop. Göering li va aconsellar que sol·licités a Hitler que li prohibís a Von Ribbentrop que exercís qualsevol activitat a l’Est. Llavors, Rosenberg li va parlar sobre algunes dades sobre Ucraïna, sobre el treball i sobre l’estat de l’agricultura, i li va explicar de certes aspiracions ucraïneses d’independència.

Després, Rosenberg va tornar al quarter de Hitler, on li va explicar la situació a l’Est en presència de Hans-Heinrich Lammers. Rosenberg va començar la seva exposició amb un detallat informe sobre els seus viatges per Ostland i Ucraïna. Després li va parlar de la mobilització dels holandesos i dels viatges de Rost von Tonningen i a continuació li va descriure com eren les personalitats que havia trobat a cada Comissariat General. A més, el va informar de la seva conversa amb el general Walter Rudolf Moritz von Unruh i de certs problemes amb els comissaris. Hitler li va ser clar i li va dir que havia de cada clar des del principi l’autoritat del Reich. Rosenberg llavors li va demanar que li atorgués plens poders per canviar de destí als comissaris generals. Hitler hi va estar d’acord i li va prometre que ho prepararia tot juntament amb Lammers. El dictador li va explicar que el càrrec de comissari, de protector del Reich o el de governador general eren càrrecs que representaven el final d’una trajectòria política i considerava indispensable incorporar a un secretari d’Estat permanent que assegurés una nova línia. Rosenberg li va prometre que prepararia una evolució en aquest sentit. Després de criticar als comissaris perquè, segons Rosenberg, creien que tenien el mateix poder que un ministre, varen parlar del Caucas i de la Unió Soviètica. Rosenberg li va demanar a Lammers, en qualitat de persona neutral, que informés a Hitler sobre la seva conversa amb Von Ribbentrop del 8 de juliol. Hitler li va dir que no entenia com tres entitats diferents es podien ocupar del “problema del Caucas” i Rosenberg es va queixar de que el Ministeri d’Afers Exteriors no l’informava com tocava. Hitler li va prometre que arreglaria el tema. Llavors, Rosenberg li va parlar de la Comissió de l’Est que volia crear amb Göering i després varen parlar de Crimea i Hitler es va queixar de que es volgués establir un assentament a una regió habitada pels tàrtars. Hitler a continuació va parlar dels armenis i li va confessar que sempre els havia vist com uns traficants, però Rosenberg els va defensa definint-los com a gent treballadora i aplicada. Després de que Rosenberg li demanés que en el Caucas no es fes servir el terme comissari del Reich i es canviés per un altre, Hitler li va mencionar la proposta de crear una lliga d’estats caucàsics. Rosenberg preferia que es digués Lliga de països caucàsics. Per acabar la conversa, Rosenberg li va demanar que s’aplacés un cop més una exposició a Helsinki.

---

A Auschwitz, els alemanys varen dur a terme els primers experiments per esterilitzar les dones. Les primeres víctimes varen ser 100 dones que varen ser enviades als barracons de l’edifici de l’hospital. Cap d’elles sabia el què els hi feien.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces alemanyes varen ocupar Rossosh i varen creuar el Don.

En el nord de l’Àfrica:

Tropes neozelandeses varen atacar a la 621º Companyia de ràdio-escolta alemanya i varen matar o capturar a tot el seu personal.

A la Gran Bretanya:

Dwight D. Eisenhower, ascendit aquell dia a tinent general, va reunir-se amb Alan Brooke, Ismay i Charles Poral. En aquesta entrevista els britànics li varen deixar clar que no era probable una invasió a Europa per la tardor d’aquell any, ja que faltaven embarcacions i creien que si fracassaven com pensaven seria un fort revés per les seves aspiracions futures.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen realitzar el primer vol del bombarder bimotor lleuger fabricat per la companyia nord-americana Douglas Aircraft Company, el Douglass A-26.

Dimarts:

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Un txec anomenat Karel Curda es va dirigir al quarter general de la Gestapo en el palau Pecek de Praga per, a canvi de salvar la seva vida i, de pas, cobrar una gran recompensa, dir-los els noms dels membres del SOE que havien assassinat a Reinhard Heydrich (no els va dir a on eren perquè no ho sabia). També va facilitar els noms de les persones que els havien ajudat a amagar-se.

En el Mediterrani:

En un intent dels britànics per enviar més subministraments a Malta dins l’Operació Vigorós, els italians varen enfonsar el creuer britànic Hermione. Al mateix temps, esquadrilles de Spitfire, portades a prop de l’illa pel portaavions nord-americà Wasp, varen atacar als bombarders de la Luftwaffe. Aquesta Operació britànica va afectar durament a Erwin Rommel, ja que el 75% dels transports que esperava que arribessin a Egipte per ajudar-lo en la seva ofensiva varen ser enfonsats.

A Líbia:

Davant la imminent arribada de les forces de Rommel, a la nit els britànics varen evacuar El Adem, just al sud de Tobruk.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va defensar que hi haguessin grans santuaris nacionals reservats a grans homes. Un cop més, el dictador va lamentar que Erich Ludendorff hagués demanat ser enterrar a Tutzing i esperava que la seva esposa permetés algun dia poder-lo enterrar al Soldatenhalle de Berlín, tot i que dubtava de que ho fes. També els va explicar que Paul von Hindenburg només havia acceptat ser enterrat al Monument de Tannenberg a condició de que es reservés per la seva esposa una plaça al seu costat i que ell havia acceptat aquesta petició.

Durant el sopar, Hitler va assegurar que els apicultors alemanys podrien multiplicar per deu la seva producció de mel i va afirmar que a l’Antiguitat i en l’Edat Mitjana la mel havia sigut el principal edulcorant i que els primers pastissos que varen exportar varen ser els pastissos de mel de Nuremberg.

---

Joseph Bühler, adjunt de Hans Frank, va escriure que segons les seves últimes informacions es desmantellarien els guetos i només es deixarien en vida als jueus aptes pel treball, els demés serien deportats a l’Est. Els aptes serien concentrats en diferents camps de concentració que estaven en construcció.

A Alemanya:

Gerhard Schach, un dels ajudants personals del ministre Joseph Goebbels, va informar en el ministre de Propaganda que a Berlín encara quedaven 40.000 jueus i que era molt complicat enviar-los tots a l’Est perquè una gran part d’ells treballaven en la indústria bèl·lica i perquè els jueus eren enviats únicament per famílies completes.

---

Sigmund Rascher va enviar un informe a Heinrich Himmler per comentar-li com anaven els seus experiments de simulació d’altitud en la cambra de descompressió de Dachau. El doctor li va comentar que abans de la recuperació parcial després d’una experiència de descens en paracaigudes, alguns “individus” varen ser mantinguts sota l’aigua fins que varen morir. Quan el crani i les cavitats toràciques i abdominals varen ser obertes sota l’aigua havien descobert grans quantitats d’embòlies gasoses en el cervells, en les coronàries i en les venes del fetge i intestí. D’aquesta manera, Rascher arribava a la conclusió que l’embòlia gasos no era mortal i, per tant, era perfectament reversible.

---

A la ciutat de Baisingen, funcionaris d’Hisenda varen celebrar una subhasta pública, directament a l’exterior de les cases més grans, per oferir tota classe d’eines i estris domèstics robats als jueus a canvi d’efectiu. Ja que els béns dels jueus en general tenia fama de ser d’alta qualitat, la ciutat es va omplir d’interessats. Altres habitants de Baisingen es varen sentir horroritzats.

En el front oriental:

En el sector sud:

El Comandament del Reich va continuar com el dia anterior i va ordenar a totes les forces del Donetz que es dirigissin cap a l’est.

A l’Amèrica Central:

Els nord-americans varen ocupar la possessió francesa de l’illa de Martinica.

A Canadà:

El govern canadenc va introduir el ple reclutament després d’un referèndum sobre l’assumpte. El govern només es varen trobar amb l’oposició significativa de la província del Quebec.

A Birmània:

Tropes britàniques i de la Commonwealth es varen disputar una última i violenta balla a Kalewa, abans de que les forces que quedaven a Birmània entressin per fi a la regió fronterera amb l’Índia, i més tard arribessin a Imphal. Els japonesos tenien en aquells moments el 80% del control de Birmània.

A Java:

En el camp de presoners de Bandung, presoners australians, britànics i holandesos varen comentar un rumor que deia que Hongria, Romania i Bulgària s’havien rendit per separat als soviètics, que els alemanys havien marxat d’Holanda i que Anthony Eden havia pronunciat un discurs en el que donava un ultimàtum a Alemanya perquè es rendís.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ser informat de les peces de recanvi que es necessitaven mensualment per als tancs. El problema que tenien era que les necessitats eren tan elevades que per satisfer-les era necessari reduir la producció dels nous tancs. Un dels problemes que tenien els militars era que Hitler no comprenia com a comandant suprem de la Wehrmacht la necessitat de les tropes per rebre els suficients recanvis.

Durant aquella jornada, Hitler va acceptar els arguments del OKH per suavitzar les seves mesures contra la població civil dels pobles ocupats de l’Est perquè no volien que la gent es revoltés contra les forces armades alemanyes i volien provocar que molts soldats soviètics desertessin. Per aquest fet, Hitler va ordenar que en un primer moment s’hauria ara de deixar ne vida als comissaris i oficials polítics.

Més tard es va difondre una notícia d’Ankara que deia que l’agència d’informació turca havia llicenciat a un gran número de col·laboradors jueus. Hitler va saltar i va dir que l’opinió pública estava influenciada pels jueus en tots els països que estaven en guerra amb Alemanya, de la mateixa manera, segons els seus pensaments, que havia passat a la pròpia Alemanya en l’època de la República de Weimar. El dictador va afirmar que els jueus sempre havien sabut instal·lar-se en els llocs on poguessin actuar sobre l’opinió pública i per aquest fet havien ocupat importants càrrecs en la premsa, el cinema i la publicitat. Hitler els va recordar que en passat els jueus havien amenaçat a Alfred Hugenberg i a lord Rothermere de treure la publicitat dels seus diaris si continuaven donant suport als moviments antisemites. Per aquest fet, Hitler es va elogiar a si mateix per haver organitzat en el primer moment la premsa nacionalsocialista perquè no depengués de la publicitat jueva i va agrair a Franz Xaver Schwarz per haver recaptat tants diners per al partit nazi i va afirmar que gràcies a ell s’havia pogut finançar la campanya de 1932. També va dir que Robert Ley havia assegurat els ingressos més grans de les reunions públiques que feien, tot i que el va acusar de no adonar-se de que les impremtes del partit nazi causaven la ruïna dels seus diaris. Hitler va afirmar que s’hi s’havia pogut mantenir la Völkischer Beobachter durant l’època que intentaven pujar al poder era per Max Amann i que gràcies a ell la societat d’edicions Eher s’havia convertit en la companyia en cadena més poderosa de diaris del món. Llavors els va recordar que el moment més tràgic del partit nazi havia tingut lloc el 1932 quan estaven sense diners pels deutes que tenien i la victòria semblava llunyana. Per aquest fet, demanava invertir tot el que fes falta en guanyar la guerra perquè sinó considerava que tot estaria perdut pel poble alemany.

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va ser informat pel director principal del consorci alemany de l’acer i president de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft, el doctor Albert Vögler, que les investigacions sobre l’energia atòmica estaven molt descuidades a Alemanya, i el va informar que el Ministeri d’Educació i Ciència del Reich estava destinant molt pocs recursos per donar prioritat a la guerra. De seguida Speer es va interessar per aquelles informacions sobre l’energia atòmica i creia que podrien ser útils en un futur per l’armament alemany. Per això va informar a Hitler sobre la falta d’investigació sobre l’energia alemanya i va recomanar que Hermann Göering encapçalés el Consell d’Investigació de Reich, ja que era una de les figures més importants del Reich. Hitler va escoltar amb atenció aquests suggeriments, però creia que el desenvolupament de les investigacions atòmiques no afectarien en aquella guerra, però estava d’acord en que s’hi havia d’invertir.

---

El govern alemany va ser informat de que el general Henri Giraud havia arribat fins a la frontera suïssa amb un bitllet ordinari de ferrocarril. Aquell mateix dia, el govern va rebre un altre informe que explicava que la situació alimentària d’Alemanya es feia cada cop més crítica per culpa del mal temps.

A Holanda: 

Els alemanys van afusellar a 79 persones acusades de ser espies britànics.

A les Filipines:

Les tropes japoneses varen ocupar l’illa fortalesa de Corregidor i el general nord-americà Jonathan Wainwright va firmar la capitulació després de que l’última guarnició que encara lluitava hagués patit la malària i només disposaven d’aigua per tres dies. Els japonesos varen fer presoners a 11.574 soldats nord-americans i més de 50.000 homes de l’exèrcit filipí.

En el mar del Coral:

Els grups dels portaavions del Yorktown i del Lexington es varen unir per enfrontar-se a la flota de l’almirall Takagi, que amb els portaavions bessons Shokaku i Zuilali entraven en el Mar. La Batalla del Mar de Coral va ser la primera batalla aeronaval de la Segona Guerra Mundial.

Dimarts:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler li va explicar a Heinrich Himmler que els verdaders feixistes eren amics d’Alemanya, però va acusar a la monarquia italiana d’anar encontra dels interessos del feixisme i va afirmar que aquests aturaven tots els esforços de Benito Mussolini. El dictador va declarar que les coses no millorarien a Itàlia fins que Mussolini no hagués sacrificat a la monarquia i hagués construït un Estat autoritari i va posar la República de Venècia com un bon model a seguir pels italians. Després de mostrar un cop més la seva admiració cap a l’època Antiga, Hitler va culpar als jueus d’haver destruït llavors l’ordre natural i d’haver introduït “fraudulentament” el cristianisme. Va afirmar que un poble lliure de jueus tornaria espontàniament al seu ordre natural i que per aquest fet els japonesos no els havien deixat entrar en l’interior del país.

A la tarda, després de narrar-los que a Hongria hi havia una vida més alegre que a Àustria, al menys en l’alta societat hongaresa, Hitler va demanar conservar les grans propietats senyorials i va posar d’exemple la vila de Richard Wagner en contra posició a la casa de Wolfgang Goehte, que, en la seva opinió, donava la impressió d’una cosa morta. El dictador els va relatar que imaginava que un dia el Berghof es convertiria en un lloc turístic si no ho deixava a un familiar o no ho destruïa. Després d’explicar-los que acabava de llegir un bon article sobre el novel·lista Karl May, el seu novel·lista preferit, Hitler va demanar reeditar la seva obra i els va confessar que gràcies a l’autor havia tingut les primeres nocions de geografia, tot i que va afirmar que per culpa de la seva afició als llibres de May les seves notes escolars varen baixar. Continuant parlant de literatura, va dir que El Quixot era la paròdia més genial, afirmant que les costums espanyoles d’aquella època no havien canviat en l’època actual, i va destacar-ne les il·lustracions de Gustave Doré. Del Robinson Crusoe de Daniel Defoe, que li varen regalar per Nadal feia uns anys, va dir que recollia en un home la història de tota la humanitat. Després de parlar una estona més de les grans obres literàries i de demanar novel·les que parlessin d’una ciutat o d’una regió per fomentar-ne l’interès de la ciutat o la regió, Hitler va defensar un ball anomenat Shuhplattler perquè el considerava viril. Parlant-los amb agror com havia hagut de canviar la seva vestimenta per la seva condició política, el dictador els va confessar que havia demanat a Himmler que vestís a dos o tres unitats de la guàrdia amb el pantaló de pell, una vestimenta que en el passat li agradava posar-se.

A la Gran Bretanya:

El director adjunt de la intel·ligència de la War Office va escriure que en les conversacions amb els nord-americans, la política britànica es basava, en línies generals, en demostrar gran franquesa sense entregar dades sobre les futures operacions britàniques o les fonts d’informació. El director adjunt també va deixar clar que no es passaria material sensible que provingués de les fonts especials més secretes.

Dimarts:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que no veia malament que es disparés contra un animal, però que a la vegada trobava la caça un esport trist perquè era una lluita desigual i va assegurar que la caça no era un esport popular.

A Lituània:

Helmuth Rauca, cap del departament de la Gestapo encarregat dels jueus de la ciutat de Kovno, va ordenar als 27.000 habitants jueus que es reunissin a les sis del matí a la plaça Demokratu amb un certificat que havia d’acreditar s’hi treballava o no. Durant tot el dia, Rauca i els Einsatzgruppen varen separar aquells qui podien treballar dels qui no. Els que eren seleccionats per anar a l’esquerra viurien i els que eren desplaçats a la dreta serien assassinats. Al final del dia varen afusellar a 9.200 jueus del gueto. Els qui varen ser elegits per treballar varen ser enviats a Alemanya i 10.000 jueus més varen ser enviats l’endemà al Fort IX per ser afusellats. Aproximadament 10.000 jueus varen ser assassinats.

En el front oriental:

En el sector central:

En el flanc nord del Grup d’Exèrcits del Centre, el 3º Grup Panzer va establir un cap de pont al nord del riu Volga, a Kalinin, a 150 quilòmetres al nord-oest de Moscou.

A la Unió Soviètica:

A les ciutats de Kuibishev i Saratov, les autoritats soviètiques varen afusellar a caps militars, comandants de l’Exèrcit i a importants dissenyadors d’armes per, presumptament, oposar-se al govern soviètic.