Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ser novament informat sobre els assassinats massius de jueus que tenien lloc a Romania per part dels propis romanesos. El ministre va anotar que els romanesos havien assassinat a Chernivitsi a 682 jueus, a Chisinau, 551, a Tighina,155… Però Goebbels va apuntar que segurament hi havien d’haver més víctimes perquè, en la seva consideració, no era possible avaluar aquestes liquidacions perquè la policia romanesa actuava de forma acarnissada contra els jueus.

---

Rudolf Schmundt, en nom d’Adolf Hitler, va visitar al comandant Wilhelm Ritter von Leeb per entregar-li pel seu 65è aniversari un xec per valor d’un quart de milió de Reichsmarks perquè pogués adquirir una finca o el què cregués convenient-

A Polònia:

Rudolf Schmundt li va entregar a Wilhelm Ritter von Leeb 250.000 Reichsmarks en motiu del seu 65è aniversari.

A França:

A París, en el Palais Berlitz, en els Bulevards, es va inaugurar una gran exposició antisemita organitzada per l’Institut per l’Estudi de Temes Jueus de Sézille.

En el front oriental:

En una ordre dels alemanys de cara a les operacions terrestres en territori soviètic, el AOK 11 va denunciar “l’ús traïdor i bàrbar” de l’exèrcit soviètic que, segons els alemanys, impulsava la resistència dels partisans darrere de les línies. Per aquest fet demanaven en els soldats adaptar-se a aquesta forma de combat per “aniquilar” els grups de partisans sense “consideració d’una humanitat mal compresa”.

En el sector nord:

Les forces finlandeses varen arribar a la ciutat d’Olonets.

A Japó:

Fuminaro Konoye es va reunir amb l’emperador Hirohito perquè presidís una reunió de Gabinet per l’endemà que seria transcendental. En ella es volia aprovar l’últim ultimàtum al govern nord-americà. Després de repassar la seva agenda, l’emperador li va dir que tenia preguntes importants que fer als seus comandants militars. Konoye li va suggerir que es reunís immediatament amb els caps d’Estat Major. Hirohito va acceptar i es varen cridar als caps militars.

L’emperador els va deixar clar que no volia preparar-se a la vegada per la guerra i per la diplomàcia. Repassant els plans d’invasió previstos, Hirohito es va posar nerviós en veure que Sugiyama no responia directament a les seves preguntes. Dubitatiu amb les seves explicacions, l’emperador li va recriminar que no passava res del que s’havia planejat prèviament, però el general, ferm, li va prometre que aquesta vegada els plans militars havien sigut minuciosament estudiats. Veient la contundència de les seves paraules, Hirohito li va preguntar si les operacions de desembarcament serien tan senzilles, pregunta que Sugiyama es va limitar a respondre que serien factibles. Quan l’emperador li va retreure que durant una simulació davant la illa de Kyushu diverses embarcacions varen ser declarades enfonsades, el general es va excusar dient que eren simples maniobres i li va prometre que no es tornaria a cometre el mateix error. Hirohito va preguntar llavors què passaria si feia mal temps durant els desembarcaments, pregunta que Sugiyama li va reconèixer que seria un problema, però no determinant. Llavors, l’emperador li va tornar a recordar que quan era ministre de Guerra l’hi havia promès que la guerra xinesa només duraria cinc mesos i, en canvi, encara continua vigent. Sugiyama es va defensar com va poder i al final va reconèixer que no li podia assegurar al 100% la victòria japonesa, però si que existien moltes possibilitats de guanyar. Osami Nagano també va apostar per no endarrerir més en entrar a la guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Àustria:

En la seva residència de Fuschl, Joachim von Ribbentrop va rebre a l’ambaixador Hiroshi Oshima. El ministre el va informar de que tot i que considerava que la guerra ja estava guanyada, creia desitjable que Japó hi entrés com més aviat millor per apoderar-se de les possessions britàniques a l’Extrem Orient. Tot i això, el va avisar de que la intervenció japonesa en el conflicte no apartaria Estats Units de la guerra, però considerava que si els japonesos respectaven els interessos nord-americans el president Franklin Delano Roosevelt no tindria arguments per atacar. Si pel contrari Estats Units entraven igualment en el conflicte, Von Ribbentrop li va assegurar que la victòria final seria per l’Eix. Però el ministre estava segur de que Estats Units no entraria a la guerra perquè creia que el poble nord-americà allunyaria el país allunyat del conflicte i va acusar al president Roosevelt i als jueus d’arrossegar els nord-americans al conflicte. Von Ribbentrop li va assegurar per acabar, que Berlín i Tòquio estaven col·locats sota la mateixa bandera, que el destí dels dos països es jugava en aquells moments per als següents segles i el va avisar de que la derrota d’Alemanya provocaria l’enfonsament del règim imperialista japonès.

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini va pronunciar un discurs dirigit a les masses en que va declarar que si els britànics volien vèncer les forces de l’Eix haurien de desembarcar a Europa, conquerir Alemanya i Itàlia i vèncer als exèrcits dels dos països. El dictador va assegurar que això només ho podia somiar un britànic que estigués boig i fora de si per l’ús de l’alcohol i les drogues.

A Noruega:

Els comandos britànics d’assalt sobre les illes Lofoten varen capturar el pesquer armat alemany Krebs i es varen apoderar dels rotors de recanvi per una Enigma naval, tot i que els rotors havien sigut llançats per la borda pels alemanys.

Divendres:

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Radó va enviar un missatge al Kremlin on citava a un oficial d’intel·ligència suïssa, Mayr von Baldegg, que vaticinava una invasió alemanya a la Unió Soviètica per finals de maig. Filip Ivçanovich Gólkiov va considerar que havia de ser probablement desinformació.

En els Estats Units:

Misteriosament algú va cancel·lar el pagament que havia de fer Crèdit Suisse al dictador Benito Mussolini des de la seva sucursal de Nova York, tal i com s’havia demanat des de Zuric el 21 de gener.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Es va substituir el ministre plenipotenciari Altenurg pel brigader de les SS Franz Walter Stahlecker.

A Polònia:

Aquell dia es va crear el camp de concentració d’Auschwitz III, el de Buna-Monowitz.

A Holanda:

Al sud d’Àmsterdam, uns nacionalsocialistes holandesos varen irrompre en una gelateria jueva, la Koco, però els propietaris del local, Kohn i Cahn, els va fer fora omplint la sala de vapors amoníac pensant que eren alemanys. L’incident va provocar els primers empresonament en massa de jueus a Holanda.

A la Unió Soviètica:

El general Jacob Pavlov va enviar un telegrama a Iosif Stalin, Viatxeslav Mólotov i al mariscal Simon Timochenko per demanar-los una assignació considerable per construir carreteres. El general, a més, els va advertir que creia que l’escenari d’operacions a l’oest s’havia d’organitzar aquell any per tots els mitjans. En resposta a la seva sol·licitud, Stalin li va dir que, tot i que les seves demandes eren legítimes, no estava en condicions d’acceptar-les.

Dijous:

En el Mar del Nord:

En l’Operació Enderroc, cinc embarcacions mercantils noruegues varen fugir del port suec de Gotemburg, passant per l’estret de Skagerrak, per unir-se a la Royal Navy. Tot i els atacs que varen rebre per part dels alemanys, varen aconseguir arribar a Scapa Flow sense patir cap pèrdua. De ben poc varen estar a punt de creuar-se amb els creuers de batalla Gneisenau i Scharnhorst.

En els Estats Units:

L’Oficina Central del Comitè de Distribució de la Junta Jueva Americana a Nova York va informar al Comitè per l’assistència de refugiats jueus europeus a Xangai de que 500 refugiats jueus estaven de camí des de Lituània a Japó sense visats vàlids per després anar als Estats Units. L’Oficina demanava que fes tots els possibles per concedir permisos temporals d’entrada a Xanagai per tal de que evitessin anar a Japó, on creient que tindrien més problemes. El Comitè els va respondre el 7 de febrer.

A Japó:

L’emperador Hirohito els va preguntar en els seus caps d’Estat Major si podien mantenir en secret un pacte militar amb Tailàndia perquè tenia intenció d’enviar tropes japoneses a Malàisia passant per Tailàndia. El ministre d’Afers Exteriors, Matusoka, no estava d’acord amb la invasió de Malàisia perquè creia que després d’haver obtingut un “satisfactori reajustament” de fronteres no era necessària tal operació. Els militars pensaven diferent.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

L’arquitecte Albert Speer va renunciar de tots els càrrecs oficials que ocupava en el NSDAP. Speer continuava molt enfadat amb Martin Bormann per no deixar-li la jurisdicció de totes les obres del Reich. La relació entre els dos es va anar tensant cada cop més.

---

Herschel Grynszpan va ser internat al camp de concentració de Sachsenhausen després d’haver sigut interrogat en els subterranis de la Prinz-Albrechtstrasse 8.

En el Mediterrani:

85 bombarders en picat alemanys varen bombardejar per sorpresa l’aeròdrom de Luqa, Malta. 6 bombarders britànics varen ser destruïts a terra i el propi aeròdrom va quedar inutilitzat.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs a Münster per celebrar el desè aniversari de la regió administrativa de Westfàlia del Nord.

---

Ludwig Beck va reunir-se amb Hermann Kaiser per parlar de la manera en la qual podrien enderrocar el Govern.

A Holanda:

En un informe sobre la situació a Holanda, el representant del Ministeri d’Afers Exteriors a La Haia, Otto Bene, va explicar que la introducció de les lleis antisemites havia provocat considerables alteracions degut a la forta influència dels jueus a la vida intel·lectual d’Holanda, especialment a les universitats de Leiden i Delft, que havien sigut tancades el 29 de novembre després dels incidents del 26.

En el Mediterrani:

Més de 70 bombarders alemanys que havien sortit de les seves bases a Sicília varen atacar el Gran Port de La Valletta, Malta, per intentar enfonsar el portaavions Illustrious. Durant l’atac, el port va patir greus danys. A més, els alemanys varen destruir 200 edificis públics i particulars de La Valletta i, en conseqüència de l’atac, varen morir més de 40 civils. Deu dels avions que varen atacar als alemanys varen ser abatuts.

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic, en part gràcies dels missatges d’Enigma desxifrats de la Luftwaffe, va calcular amb precisió l’escala de la concentració de tropes alemanyes a Romania i també a Bulgària per preparar l’atac a Grècia. Segons el Servei Secret, el mes de març els alemanys engegarien l’operació contra Grècia.

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

El Comandament de Caces va saber que els seus bombardejos reiterats a les instal·lacions petrolíferes alemanyes de Gelsenkirchen havien sigut per res, tot i que hi havien atacat 28 vegades en set mesos.

A Japó:

Richard Sorge va informar a Moscou des de Tòquio, que s’estaven formant a Leipzig un nou Exèrcit alemany de reserva, compost per 40 divisions. L’espia soviètic estava convençut que aquest nou Exèrcit seria utilitzat per protegir els camps petrolífers de Plotesi.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler els va dir per carta en els doctors Viktor Brack i Philipp Bouhler que si l’Operació Aktion T4 s’hagués donat a les SS les coses haurien anat d’una altra manera. El cap de les SS els va recriminar que havia sentit dir que en la vall d’Alb, on hi havia un centre de l’Aktion T4, hi havia un gran rebombori a causa de l’establiment de Grafeneck. Segons els rumors que havia sentit, la població coneixia els vehicles grisos de les SS i creia saber el que passava en el crematori que no deixava de fumejar. Per aquest motiu, va demanar deixar d’utilitzar aquest establiment. Himmler va rematar la seva opinió dient que quan Adolf Hitler els encarregava un treball ells sabien fer-ho bé, sense que ningú s’esvaloti inútilment.

---

La Gestapo va detenir al pastor de Berlín de l‘Església de la Confessió, Heinrich Grüber, que es va passar els següents tres anys en custòdia preventiva en els camps de concentració de Dachau i Sachsenhausen, on va rebre diverses pallisses.

A Polònia:

A Cracòvia, Hans Frank es va dirigir en els caps de la Wehrmacht i els va deixar entreveure al genocidi jueu quan els va dir que les seves famílies estarien orgulloses d’ells si sabessin que estaven “eliminant a tots els polls i a tots els jueus”. Frank va admetre entre rialles que no podien acabar amb tots ells amb un sol any, tot i que va afirmar de que si tots col·laboraven podrien aconseguir-ho, encara que creia que no era necessari perquè, segons va deixar anar, els que vinguessin darrere d’ells no els quedaria res per fer.