Dimarts:
A França:
Un testimoni presencial va poder enviar des de Katowice, Polònia, al govern polonès a l’exili a París un informe sobre les execucions massives de polonesos, a prop del parc municipal de la ciutat. El testimoni es queixava a més de que entre les víctimes hi havia sacerdots. El govern polonès va publicar immediatament aquell informe.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler va anunciar que qualsevol alemany que tingués una relació amb un presoner de guerra seria condemnat a com a mínim a un any en un camp de concentració.
En un estil semblant, Robert Ley va declarar que “una raça inferior (fent referència a la polonesa) a la raça alemanya necessitava menys aliments…”.
En la guerra finlandesa:
El govern finlandès va anunciar que des de que havia començat el conflicte amb la Unió Soviètica el novembre de 1939 havien mort 377 civils finlandesos en atacs aeris soviètics.
Dimecres:
A Bèlgica:
A Brussel·les, el ministre d’Afers Exteriors belga, Paul-Henri Spaak, va convocar a l’ambaixador alemany i li va dir que l’avió alemany que havia aterrat forçosament el dia 10 havia posat en mans dels belgues un document molt extraordinari i greu que contenia una prova evident d’una intenció agressiva que només hi faltava escriure la data.
A la Gran Bretanya:
A Bruno, l’antic grup de criptoanalistes de Varsòvia varen desxifrar la primera senyal de l’Enigma durant la Segona Guerra Mundial.
Diumenge:
En el Reich:
A l’estació de Plazow, a les afores de Cracòvia, en un vagó de bestiar que havia arribat de la comarca del riu Warta, on els polonesos havien sigut expulsats pels alemanys per annexionar aquesta província a Alemanya, s’hi varen trobar 28 cadàvers.
Dissabte:
A la Gran Bretanya:
El ministre lord Halifax va advertir al govern noruec que Gran Bretanya tenia intencions de col·locar mines en aigües noruegues amb l’objectiu d’obligar a les embarcacions alemanyes a marxar a alta mar, on podrien ser atacades. Els britànics finalment no varen col·locar les mines i les embarcacions alemanyes que transportaven ferro de Suècia a Alemanya varen poder fer el seu camí sense ser molestats.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
En un missatge d’Any Nou per al poble alemany, Adolf Hitler va assegurar des d’Obersalzberg que el món jueu-capitalista no sobreviuria el segle XX.
Ulrich von Hassell va anotar en el seu Diari el seu pla per enderrocar a Hitler. El pla passava per mantenir cert número de divisions a Berlín perquè sota el comandament d’Erwin von Witzleben dissolguin les SS. A continuació, Ludwig Beck havia d’anar a Zossen per agafar el comandament suprem de les mans de Walther von Brauchitsch. Un metge declararia a Hitler incapaç de seguir en les seves funcions i llavors seria detingut. Un cop Hitler fora del poder es faria una crida al poble segons aquestes directrius: prevenir noves atrocitats de les SS, restaurar la decència i la moralitat cristiana, continuar la guerra, però estant disposats a concloure una pau sobre bases raonables…
Dilluns:
En el Reich:
Veient que només podien culpar a una persona de l’atemptat contra la vida de l’Adolf Hitler el 8 de novembre, Georg Elser, empresonat ja des del dia 10, el Obergruppenführer SS Karl Wolff li va escriure en el Oberführer SS Simman, que un sol home no els servia per res. Heinrich Himmler, que havia enviat investigadors a Munic amb l’esperança de trobar a més gent per tal d’explicar que ell havia desarticulat a tot un complot, va quedar molt decebut en veure que només podia culpar a una persona.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler, que fins llavors havia estat en contacte amb el MI6, va perdre l’interès en l’assumpte després de l’incident de Velno del 9 de novembre i va ordenar aturar l’intercanvi de missatges després d’enviar-ne un últim burleta a Broadway. Tot seguit, els alemanys varen anunciar públicament que els agents britànics del MI6 que havien detingut, el capità Seigismund Payne Best i el comandant Richard Stevens, havien participat en un complot per assassinar a Adolf Hitler.
En la sessió anual de l’Acadèmia de Dret celebrada a Munic, Hans Frank va declarar que el Govern General representava el millor sistema que s’havia introduït a Europa pel Reich.
La Völkischer Beobachter va escriure en un dels seus articles, que Georg Elser no tenia la cara típica d’un criminal, que els seus ulls eren savis, que pensava abans de contestar, i que un es podia oblidar durant un instant “que era un monstre sàdic”.
Beppo Schmid va redactar un informe sobre la guerra en que ressalta una frase: La guerra no es podrà decidir al nostre favor mentre no haguem vençut a Gran Bretanya.
A Polònia:
Els alemanys varen afusellar a 53 jueus que vivien en el número 9 del carrer Nalewki, a Varsòvia, en represàlia per la mort d’un policia polonès, que aquest havia matat a un jueu que vivia en la mateixa direcció. Els alemanys havien exigit un rescat a canvi de les 53 víctimes, però, quan els representants del Consell Jueu de Varsòvia varen dur els diners a la Gestapo els varen dir que els presoners jueus ja havien sigut afusellats. Tot i no complir amb el tracte, la Gestapo no va tornar els diners. Aquella execució va ser el primer assassinat massiu de jueus a Varsòvia i va sembrar el pànic entre els jueus. Entre les víctimes hi havia un dels més destacats ginecòlegs de la capital polonesa, Samuel Zamkowy.
A l’Atlàntic:
Els alemanys varen llançar una mina magnètica des de l’aire, però aquesta va caure en uns aiguamolls britànics, a prop de Shoeburyness, i va quedar amagada en el fang intacte. Els britànics la recuperarien l’endemà.
Diumenge:
En el Reich:
Heinrich Himmler va informar a l’Adolf Hitler de que, segons li constava les seves notes de Polònia, s’havien afusellat 380 jueus a Ostrów.
A l’Atlàntic:
Les mines magnètiques alemanyes varen enfornar només aquell dia a cinc embarcacions mercantils, dues eren britàniques, una francesa, una sueca i una altra italiana.
Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En la primera gaseta oficial del Govern General, Hans Frank va anunciar que a partir d’aquell moment tots els jueus de sexe masculí, d’edats compromeses entre els 14 i els 60 anys, estarien obligats a treballar en projectes controlats pel Govern.
Walther von Brauchitsch va renyar als seus oficials pel seu comportament a Polònia recriminant-los que hi havia hagut una quantitat alarmant de casos d’expulsions il·legals, confiscacions indegudes, enriquiment propi, malversacions i pillatges, mals tractaments o amenaces als subordinats per la sobreexcitació del moment provocant greus desobediències. Von Brauchitsch es va queixar de que els soldats es comportaven com mercenaris.
A Espanya:
El ministre secretari de la Falange, Augustín Muñoz Grandes, va emetre una circular que prohibia en els falangistes la imitació del pas de l’oca dels soldats alemanys.
Diari del Tercer Reich 