Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Seguint les ordres de Heinrich Himmler de repatriar a tots els alemanys que visquessin a l’estranger, aquell dia varen arribar les primeres embarcacions amb immigrants d’Estonia. La majoria es varen establir a Danzig.

---

El ministre d’Educació i Ciència, Bernhard Rust, va anunciar que en les tesis doctorals, els autors jueus només podrien ser citats quan tal cita fos inevitable o tingués alguna base científica; en tal cas, s’havia de mencionar que l’autor era jueu. A més, en les biblioteques, els autors jueus i alemanys s’haurien de consignar en llistes separades.

A Àustria:

Aquell dia va sortir un tren de Viena amb 912 jueus per ser deportats a Nisko, a Polònia.

En el Vaticà:

Pius XII va criticar l’ocupació alemanya a Polònia en la seva encíclica Summi Pontificatus. Aquella crítica no va ser suficient per l’episcopat polonès i l’ambaixador polonès al Vaticà.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En un sopar amb el príncep Pau de Iugoslàvia, Adolf Hitler va fer un discurs a mig àpat on va assegurar que si Alemanya entrava en guerra amb França i la Gran Bretanya, aquests països respectarien la neutralitat dels països que havien estat històricament neutrals i també Iugoslàvia.

---

L’ambaixador Robert Coulondre va prevenir al ministre George Bonnet de que la Unió Soviètica adquiria una importància molt gran en les preocupacions de Hitler. L’ambaixador li va assegurar que Hitler s’arriscaria a fer la guerra si no tenia que lluitar contra la Unió Soviètica i li va demanar que insistís en concloure ràpidament les negociacions angleses-franceses a Moscou. També li va senyalar que l’ambaixador britànic Neville Henderson havia dirigit el mateix comunicat al seu govern.

A la Gran Bretanya:

Davant de l’arribada d’immigrants jueus provinents del Reich, Randall, del Ministeri d’Afers Exterior, va explicar que la proposta d’enviar-los temporalment a Xipre havia sigut fermament rebutjada pel governador i que era impensable que una multitud de jueus poguessin ser admesos a alguna part de l’Imperi.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El professor i assessor econòmic d’Albert Speer, Karl Maria Hettlage, estava encontra de les idees d’Adolf Hitler i Speer sobre els finançament de les obres que havien de fer per construir la nova capital, Germània. El professor va deixar clar que Berlín s’havien d’ajustar les despeses amb els ingressos, però de la manera que es volia imposar per construir la nova capital es gastaven més diners dels que es recaptaven. Tant Speer com Hitler no opinaven igual que el professor i pensaven negociar amb cada ministeri perquè donessin algú del seu pressupost en la construcció, igual que també volien demanar un  ajut econòmic a les empreses privades.

---

El president de l’Oficina Alemanya d’Estàndars, Abraham Esau, va convocar una reunió secreta per analitzar els nous avenços que s’havien fet sobre l’energia nuclear. Per tal d’incidir encara més en aquest camp es va decidir crear l’organització del Uranverein (Club de l’Urani) format per físics nuclears i l’adquisició de totes les reserves d’urani de tot Alemanya. També es va acordar dur en secret total les investigacions atòmiques.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri d’Afers Exterior es va proposar crear, com a resposta al judaisme mundial, una plusvàlua del poder emparada pel dret internacional. Per tal objectiu, el Ministeri va enviar a totes les missions diplomàtiques alemanyes a l’exterior un memoràndum on es lligava la realització de la Gran Alemanya amb la desaparició dels jueus, ja que els consideraven un obstacle, i es definia l’objectiu primordial de la política alemanya la dispersió del judaisme. En l’escrit s’identificaven els Estats Units com el quarter general de l’acció jueva internacional i es definia el president Franklin Delano Roosevelt com un titella dels jueus que estava organitzant una pressió internacional contra Alemanya per assegurar que els emigrants jueus alemanys poguessin recuperar o endur-se amb ells els seus béns.

---

El Govern va ordenar a tots els directors d’escola retirar en els estudiants els manuals de llengua polonesa, així com els texts d’història i geografia.

A Polònia:

Convidat pel seu homòleg Josef Beck, Joachim von Ribbentrop i la seva esposa Annelise varen arribar a Varsòvia per parlar de Danzig. Només arribar a la capital varen començar les conversacions polítiques que continuarien l’endemà.

Dissabte:

En la Guerra Civil espanyola:

França va reobrir la seva frontera amb Espanya perquè els republicans que estaven en retirada poguessin fugir de les tropes Nacionals.

A Itàlia:

Benito Mussolini i Galeazzo Ciano varen acompanyar a Neville Chamberlain i lord Halifax, que estaven des de l’11 de gener a Roma per reunir-se amb el govern italià, per acomiadar-se d’ell. El primer ministre estava visiblement emocionat i amb els seus homòlegs varen cantar el For he’s a jolly good fellow. Mussolini li va preguntar a Ciano quina era aquesta cançó en escoltar-la.

En els Estats Units:

William Bullit, que estava uns dies de vacances, va reunir-se amb l’ambaixador polonès a Washington, el comte Jerzy Potocki, i li va explicar que el president Franklin Delano Roosevelt reanimaria la seva política exterior amb una condemna clara als Estats totalitaris, que s’estaven fent preparatius bèl·lics amb un cost de 1.250.000.000 de dòlars i es demanaria tant a França com a Gran Bretanya que no acceptessin cap canvi territorial amb aquests Estats totalitaris, ja que en cas d’una guerra els Estats Units participarien en ella al costat de les potències democràtiques i els ajudaria amb ajuda financera i de matèries primes.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va visitar a Hermann Göering en motiu de l’aniversari d’aquest. Després, el dictador va tornar a la Nova Cancelleria, on es va trobar amb Rudolf Hess, Joseph Goebbels i el general Wilhelm Keppler en el saló de fumadors, al costat de la xemeneia. Keppler li va demanar una reunió privada i els dos es varen dirigir al saló de música. Mitja hora més tard va acabar la reunió i Keppler va sortir-ne consternat. Dirigint-se a Hess i a Goebbels, els va comunicar que Hitler volia conquerir tota Txecoslovàquia quan per ell el més important era preparar la incorporació de les indústries de la conca de Bohèmia i Moràvia. Keppler va abandonar de seguida la Cancelleria. A continuació, Hitler va rebre a la gran sala en els diplomàtics acreditats per la recepció de l’Any Nou.

---

El ministre Frantisek Chvalkovsky va enviar un missatge a Joachim von Ribbentrop per assegurar-li que el seu govern s’esforçaria per provar la seva fidelitat i la seva bona voluntat conformant-se sense restriccions als desitjos de Hitler. Per la seva part, l’encarregat de negocis alemany a Praga va informar sobre els rumors que parlaven de la incorporació imminent de Txecoslovàquia al Reich.

Adolf Hitler va fer un discurs al Palau d’Esports de Berlín,  es va convidar a tots els obrers que havien treballat  en la nova Cancelleria del Reich dissenyada per Albert Speer. Hitler els va explicar que construïa monuments de gran volum perquè volia tornar a cada ciutadà alemany la confiança en si mateix i per demostrar al món de que ells eren un poble superior posant-se a l’altura de l’Antiga Grècia, i com aquell poble aquella obra peduraria molts segles . En el discurs va tornar a fer referència de que no li quedava gaire temps de vida, ja que creia que moriria aviat.

A tothom que havia treballat en la construcció de l’obra: paletes, picapedres, els montadors, els fusters…. varen tenir com a premi visitar la nova Cancelleria i van recorrer impressionats el nou edifici.

 

 

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va tornar de Munic a Berlín. Hitler volia veure la seva Nova Cancelleria del Reich, que havia de ser inaugurada el 9 de gener de 1939. En aquells moments estava molt tens i quan va veure que en l’edifici encara hi havia obrers acabant la feina i brigades de neteja va pensar que no la podria inaugurar quan volia , però l’arquitecte Albert Speer ho tenia tot a punt per tenir-la acabada 48 hores abans de la inauguració i, de fet, ja estava finalitzada. 4.000 obrers varen treballar sense descans en dos torns per complir els terminis fixats.  Quan Hitler va contemplar amb més detall la Nova Cancelleria en va quedar impressionat i es va desfer d’elogis cap a Speer. Quan hi va entrar a dins estava radiant; li encantava el llarg passadís que hi havia per arribar a la sala de recepció, però aquella sala la va trobar massa petita i va demanar que fos tres vegades més gran. Quan es va dirigir al seu nou despatx, en canvi, li va agradar molt , en especial l’escriptori perquè inspirava terror a la persona que s’havia de seure davant seu. Hitler va sortir de la Cancelleria aquell dia amb molt bones sensacions i amb moltes ganes de inaugurar-la.

---

Hjalmar Schacht, com a president del Reichsbank, va escriure-li una carta personalment a en Hitler, firmada per la resta de directors del banc, en què l’advertien de que forçar l’excés de la despresa pública estava conduint a l’aparició del perill de la inflació. Li deien que l’expansió sense límits de la despesa pública destruïa qualsevol intent de posar en ordre el pressupost i que les finances de l’Estat estaven a punt de quedar a la ruïna i estaven debilitant el banc emissor i la seva moneda. Hitler va respondre’ls el 20 de gener acomiadant a en Schacht i a tot el consell del Reichsbank.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El departament de crèdit del Ministeri d’Economia del Reich va invitar al president dels cinc grans bancs alemanys a una reunió que es va celebrar aquell matí. Els cinc bancs eren:

1. Deutsche Bank
2. Dresdner Bank
3. Commerzbank
4. Reichskredit-Gesellschaft
5. Berliner Handels-Gesellschaft

A la reunió varen parlar de les mesures que volia aprovar Hermann Göering de traspassar totes les propietats immobiliàries i títols dels jueus a l’Estat i potser després al sector privat. Però els bancs estaven preocupats ja que no concedien més crèdit als jueus per la discriminació que patien, i això els preocupava ja que veien perdre uns clients. Però el Reich estava a punt de fer fallida econòmica i els bancs varen tenir que donar diners a l’administració financera del Reich amb unes condicions molt favorables pel govern. Els banquers varen col·laborà a facilitar que l’expropiació dels jueus fos més eficaç. A canvi de l’ajuda que donaven al govern varen rebre intervencions privilegiades.

---

El líder del districte de Hüttenbach va demanar-li a un Blockleiter, que també era cronista de la història del NSDAP a la ciutat, que recollís proves incriminatòries contra els jueus locals. Al cap de dos dies va acabar la feina.

A la Gran Bretanya:

A l’Ambaixada alemanya, a Carlton House Terrace, hi va entrar el secretari de premsa de Neville Chamberlain, George Steward per reunir-se amb l’agregat de premsa alemany Fritz Hesse. El secretari britànic li va transmetre a l’agregat alemany que el primer ministre desitjava que els alemanys donessin algun pas en la línia que havien acordat en el Pacte de Munic del 30 de setembre i volia una declaració conjunta dels dos països on quedessin fixades i reconegudes les seves respectes zones d’influència. Per aconseguir aquesta declaració va demanar que Joachim von Ribbentrop o qualsevol altre ministre alemany es dirigís a Londres, ja que Chamberlain de moment no podia fer cap més visita a Alemanya pel fet de que no hi havien hagut més progressos entre els dos països. Steward també li va assegurar que havien pres mesures per eliminar “el mal sabor de boca que havia deixat la Nit dels Vidres Trencats“. Ràpidament, Hesse va informar a Von Ribbentrop del contingut d’aquesta entrevista i li va assegurar que els britànics tenien moltes ganes de pactar amb ells i que segurament el següent any acceptarien qualsevol cosa que demanessin. Però la visita de Steward va ser enregistrada per un agent del MI5 infiltrat a l’Ambaixada alemanya, fet que va portar un nou escàndol en el govern britànic.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, Adolf Hitler es va reunir amb els seus vells camarades a una de cerveseria de la ciutat.

A Àustria:

En el camp de concentració de Mauthausen varen arribar els primers personers, 300 “delinqüents” austríacs i alemanys procedents del camp de Dachau.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador a Berlín, Neville Henderson, va informar en el seu Govern de que els presagis de tempesta s’havien escampat per Alemanya i que s’havia d’esperar que els rumors, en especial els referents a l’Exèrcit, no deixessin d’augmentar. L’ambaixador encara creia possible una entesa amb el govern alemany, però els va advertir de que la seva paciència tenia un límit.

En la Guerra Civil espanyola:

El govern republicà va demanar a Moscou que s’invertís en armes la resta de l’or del Banc d’Espanya.