El Fritz Klein, la meva novel·la dividia en cinc parts.

Presento la meva primera novel·la, Fritz Klein, dividia en cinc parts. Fritz Klein és una novel·la basada en l’època del Tercer Reich i en la vida d’un noi de classe alta que es relacionarà amb el nacionalsocialisme amb diferents mirades.

Aquí poso enllaços a on es pot comprar la primera part de la novel·la en e-book:

https://www.fnac.es/livre-numerique/a8907498/Fritz-Klein-1915#FORMAT=ePub#omnsearchpos=3

https://www.casadellibro.com/ebook-fritz-klein-1915-ebook/9788412465334/12739402

I aquí els de la segona part:

https://www.elcorteingles.es/ebooks/tagus-9788412509458-fritz-klein-1915-segona-part-ebook/

https://www.fnac.es/livre-numerique/a9418376/Fritz-Klein-1915-segona-part#omnsearchpos=3

https://www.casadellibro.com/ebook-fritz-klein-1915-segona-part-ebook/9788412509458/13081714

20 de març de 1945

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, Albert Speer, que es trobava en el quarter general del comandant Walter Model, va rebre la resposta escrita d’Adolf Hitler sobre la seva posició contrària a la política de terra cremada que li havia deixat escrita en la carta del 18 de març. En la carta, Hitler li deia que volia que totes les instal·lacions militars, de transport, de comunicació i de subministrament, així com els recursos materials del territori del Reich, havien de ser destruïts.


Joseph Goebbels va rebre l’ambaixador hongarès Meczer, que li va relatar les atrocitats que cometien les tropes soviètiques a la població civil.


El coronel general Gotthard Heinrici, el general en cap del 1º Exèrcit blindat alemany, va rebre una trucada per telèfon en què se li comunicava que per ordres de Hitler acabava de ser nomenat general en cap del Grup d’Exèrcits del Vístula en substitució del ministre Heinrich Himmler. La relació entre Hitler i Himmler va quedar molt tocada després d’aquesta destitució. La principal feina de Heinrici era aturar als soviètics en el seu avanç per l’Alta Silèsia. El nou comandant va anticipar correctament que el gruix de les tropes soviètiques travessarien el riu Òder.


A Hohenlychen, al nord de Berlín, Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va comunicar que havia parlat amb Hitler sobre la retirada de les tropes alemanyes de Noruega, tal i com el doctor li havia suggerit. Himmler li va dir que el dictador s’havia sorprès davant d’aquella proposta de deixar aquell país sense lluitar i que li havia dit que havien de lluitar fins l’últim home. Però Himmler li va explicar que havia parlat amb els oficials de l’Alt Comandament de la Kriegsmarine i que tots ells estaven d’acord en abandonar Noruega. També li va comentar que havia ordenat a les seves unitats de les SS que impedissin que es creés un teatre d’operacions a Noruega.


Bombarders Aliats varen atacar la ciutat de Würzburg, on varen destruir tot el seu patrimoni artístic i el 85 % de les vivendes.


A Wupperal, els alemanys varen assassinar a 30 treballadors de l’Est. A prop de Warsten, Westfàlia, 56 dones, 16 homes i un nen, tots ells treballadors de l’Est, varen ser assassinats per ordre de l’enginyer i oficial de les SS Hans Kammler per haver robat aliments en el seu camí. A Turíngia, els alemanys varen deportar al camp de concentració de Bergen-Belsen a 1.800 presoners, entre ells 48 francesos, del camp d’Ohrdruf.


Ernst Busch va ser nomenat general en cap del Grup d’Exèrcits del nord-oest amb la missió de no deixar passar les tropes britàniques de Bernard Law Montgomery.

A Àustria:

Els Aliats varen tornar a atacar Viena, però un cop més no varen provocar danys. Aquell mateix dia es va produir un bombardeig del comando d’Amstetten de Mauthausen.

En el front oriental:

A Polònia:

Unitats del 1º Front Bielorús varen assaltar Altdamm. Ja no quedaven posicions soviètiques a la riba oriental del nord del riu Òder.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 3º Exèrcit nord-americà va ocupar la ciutat de Zweibrücken, capital del ducat de Dos-Ponts, després de deixar-la en ruïnes, i Saarbrücken.

A Itàlia:

A la Plaça de Sant Pere, el Papa Pius XII va pronunciar un discurs on va criticar al nacionalsocialisme i no va dir res contra el bolxevisme.

A Espanya:

Després de la carta del dia anterior del príncep Joan de Borbó en que demanava el retorn de la monarquia a Espanya, Francisco Franco va convocar el Consell Superior de Guerra. El general Alfredo Kindelán va tornar a insistir de que el príncep Joan havia de regnar a Espanya, però Franco no el va voler ni escoltar. En canvi, va criticar durament a Winston Churchill, que havia defensat el retorn de la monarquia, de qui va que estava controlat pels maçons. El dictador els va afirmar que el règim espanyol gaudia de bona salut i que inclús s’havia guanyat l’admiració a l’estranger, concretament dels Estats Units, de qui va dir que estaven disposats a adoptar els principis falangistes.

A Birmània:

La 19º Divisió índia va alliberar la ciutat de Mandalay després de que les tropes de William Slim portessin els japonesos en un laberint de pagodes i de fortificacions colonials.

9 de gener de 1945

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Heinz Guderian va arribar al Niu de l’Àguila, el quarter general a Bad Nauheim, després de viatjar pels tres fronts orientals de més rellevància; els d’Hongria, el del Vístula i el de Prússia Oriental, acompanyat pel comandant Freytag von Loringhoven, per demanar-li a Adolf Hitler la retirada dels grups d’exèrcits estacionats davant del Vístula i del Narev fins a una posició més defensable des d’on podrien fer un contraatac als soviètics. A més, li volia proposar desplaçar l’Exèrcit Panzer de l’oest a l’est per atacar als soviètics. Quan va dir els seus suggeriments a Hitler a través de mapes i de diagrames fets pel general Reinhard Gehler, el cap del departament d’Exèrcits Estrangers a l’Est, el ministre Hermann Göering li va dir a Hitler que no fes cas a les dades que li havia donat el seu general. Wilhelm Keitel va exclamar a crits que Göering tenia tota la raó. Llavors, Hitler, novament, va negar les peticions de Guderian i, de mal humor, va amenaçar-lo de que ordenaria tancar al seu autor en un manicomi. Guderian va defensar l’informe de Gehler i li va replicar dient que si no tenia raó el declaressin boig com a Gehler. Hitler va insistir en que els 200 soldats alemanys que havien quedat atrapats a la península letona de Curlàndia havien de defensar la posició i es va negar a evacuar els seus soldats del Vístula i del Narev. Davant de la negativa de Hitler de fer retrocedir les tropes, Guderian va decidir abandonar la reunió però, quan marxava, el dictador li va assegurar que en el front oriental mai hi havia hagut tantes reserves com en aquell moment i que tot era obra d’ell, referint-se a Guderian, i li va agrair de tot cor. Guderian li va respondre que el front oriental era com un castell de cartes i que si s’empenyia per un punt s’enfonsaria. Cabrejat, el general va tornar al seu quarter general de Zossen.

Durant aquella jornada, Hitler també es va reunir amb Alfred Jodl, que aquest li va assegurar que el 15 de desembre de 1944 havien aconseguit matar a més de 1.100 persones, de les quals 700 eren soldats, a Anvers per un atac d’un V-2. Els números eren clarament exagerats. El general li va confessar que sabia tota aquella informació per un destacat informador que tenien al terreny sota el nom clau de Whisky. Hitler, que estava decebut i enrabiat pels mals resultats que havien donat els V-2, no es va acabar de creure les xifres i va preguntar qui era aquell tal Whisky. Jodl li va respondre que no ho sabia i Hitler li va afegir que malament anaven si es tenien que fiar d’una persona amb aquest nom.

En aquell dia, el general Theodor Busse va ser nomenat general en cap del 9º Exèrcit.


Després del potent bombardeig del dia anterior, les comunicacions amb Munic s’havien tallat per complet.

En el front occidental:

A França

A Bastogne, les forces nord-americanes del 3º Exèrcit del sector nord, amb el suport dels elements del 30º Cos britànic, varen agafar la iniciativa i es varen dirigir cap a Houffalize, tot i el mal temps d’aquella jornada. D’aquesta manera les forces del general George Patton va controlar Bastogne impedint als alemanys ocupar la ciutat per la qual feia dies que estaven lluitant.


Omar Bradley va trucar en dues ocasions a Versalles per queixar-se de la rellevància que la premsa britànica li estaven donant al mariscal Bernard Law Montgomery, amb qui mantenia una molt mala relació. Bradley, sense informar al comandant suprem Dwight D. Eisenhower, va convocar una conferència de premsa per justificar la debilitat de les forces nord-americanes durant l’ofensiva de les Ardenes i per defensar-se de les acusacions que l’acusaven d’haver-lo agafat desprevingut. Bradley també volia ressaltar que el comandament de Montgomery sobre les forces nord-americanes era transitori. Aquest comentari va fer que el Daily Mail lloés al mariscal britànic, tot el contrari del que buscava el comandant de Missouri.

A les Filipines:

A Luzon, al nord, abans de l’alba, precedides d’un fort bombardeig, les primeres unitats del 6º Exèrcit nord-americà del general Walter Krueger varen desembarcar a Lingayen i varen establir caps de pont en el golf de Lingayen sense trobar oposició abans d’acabar el dia.

En el mar, com el dia anterior, llanxes motores suïcides japoneses varen atacar a l’agrupació amfíbia nord-americana. Entre els dos dies varen enfonsar o danyar a nou embarcacions de desembarcament.

30 de desembre de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En resposta a la crítica de Winifred Wagner de que estaven investigant si la família Wagner tenia avantpassats jueus, Heinrich Himmler li va assegurar que la Conferència de Würzburg que ella mencionava no havia tingut lloc i que el rumor procedia d’una conversació entre oficials de les SS. Tot i això, Himmler li va demanar que li enviés l’arbre genealògic de la seva família per fer callar aquells rumors. No se sap si Winifred ho va fer o no.

A la Gran Bretanya:

A Londres va morir l’antic ambaixador britànic Neville Henderson.

24 de desembre de 1939

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler viatjava en tren per les terres renanes per comprovar l’estat de les seves tropes. L’Amerika va fer parada a l’andana de mercaderies d’una petita estació a prop d’Aquisgrà. La locomotora de Hitler portava dos vagons suplementaris equipats cada un amb dues peces d’artilleria antiaèria de quatre canons per s’hi els atacaven des de l’aire. Hitler va baixar del tren i es va desplaçar amb un automòbil cap a la zona on s’aquarterava una unitat militar i després va tornar al vagó. En aquells moments, Martin Bormann anava completament begut, però portava un petit arbre de Nadal que Eva Braun havia decorat a Obersalzberg i l’hi havia demanat que li entregués a Hitler el dia de Nadal. Bormann li va demanar a Heinz Linge que l’ajudés a preparar una sorpresa per Hitler, però a Bormann li va caure l’arbre amb les seves nous i boles escampant-se pel terra. Linge, que segurament devia veure l’estat de Bormann, va córrer a recollir l’arbre i la seva decoració. A continuació, Bormann es va apropar cal compartiment de Hitler i li entregar en el seu amo una carta d’Eva Braun i el petit arbre i li va desitjar un Bon Nadal en nom del NSDAP.

El tren de Hitler es dirigia ara a la localitat de Bad Ems, on hi havia el regiment d’infanteria motoritzada de la Leibstandarte SS Adolf Hitler. Un cop arribats a la localitat renana, Hitler va agafar un cotxe i es va dirigir al balneari on els homes de la Leibstandarte celebraven el Nadal. Josef Dietrich va ser l’encarregat de rebre’l. En els soldats de les SS se’ls va oferir llaminadures i conyac, i Hitler els va dur a més regals de Nadal. Després de que s’interpretessin algunes marxes militars, Dietrich va agafar la paraula i va demanar visques i Heils per Hitler. A continuació, el dictador es va dirigir a la tribuna d’oradors i va fer un discurs, on va dir que ells, els soldats de la Leibstandarte, havien de conquerir l’espai vital per Alemanya i va assegurar-los que ell acabaria amb el domini britànic i que el futur pertanyeria als alemanys. El discurs va ser sonorament aplaudit. Un cop acabat, Hitler va tornar al seu seient i la banda de música va tocar alegres marxes mentre els SS bevien. A continuació es varen interpretar diversos números humorístics en el que es va ridiculitzar a diferents membres del govern britànic com Neville Chamberlain. Hitler es va acomiadar emocionat i després es va dirigir en tren cap a Obersalzberg per acabar de passar les festes al costat d’Eva Braun.


Unity Mitford va deixar la clínica de Munic on hi estava ingressada des del 3 de setembre per dirigir-se en tren a l’estació de Berna, on l’esperava una ambulància per traslladar-la a una nova clínica. Un cop a Suïssa, el seu amic hongarès, Janos von Almasy va trucar a la Gran Bretanya per contactar amb el pare de la noia, lord Redesdale, perquè l’anessin a buscar.

4 de maig de 1939

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Joseph Goebbels va anar a veure l’obra Aimée. El ministre va confessar en el seu Diari que l’obra no era una meravella, però que l’actuació de l’actriu russa Olga Chejova havia sigut magnífica, plena d’encant i gràcia. Després de l’obra, el ministre va anar a veure a Chejova i va passar una llarga estona amb ella i l’actor Carl Raddatz, amb qui l’actriu hi mantenia una relació sentimental.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va criticar que no s’hagués acceptat encara l’oferta russa per una aliança, ja que no veia cap possibilitat de mantenir a l’est un front contra l’agressió alemanya sense l’ajuda activa de la Unió Soviètica.

24 d’abril de 1939

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Paul Harteck, director del Departament de Física i Química de la Universitat d’Hamburg i assessor de l’Oficina d’Investigació del Reich, i el seu ajudant Wilhelm Groth es varen posar en contacte amb el Ministeri de Guerra per alertar sobre el potencial de les aplicacions militars de les reaccions nuclears en cadena. Harteck va avisar de que el primer país que es fes ús d’aquesta nova arma tindria una avantatge insuperable sobre tots els demés.

6 de gener de 1939

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Josef Beck es va reunir a Munic amb el seu homòleg Joachim von Ribbentrop per explicar-li com es sentia després de la reunió del dia anterior amb Adolf Hitler. El ministre polonès li va confessar que abans de la reunió es mostrava optimista per resoldre la situació de Danzig, però que ara es sentia pessimista per primer cop i va insistir de que el tema de Danzig era molt espinós.