El Monument Tannenberg va commemorar als soldats alemanys que varen morir a la Batalla de Tannenberg el 1914 en la Primera Guerra Mundial, on els alemanys varen obtenir una important victòria sobre l’exèrcit rus, i va ser dedicat al comandant Paul von Hindenburg. El Monument es va començar a construir el 1924, a prop de Hohenstein, a Prússia oriental, a l’actual Polònia. L’estructura va ser dissenyada i construïda pels arquitectes berlinesos Johannes i Walter Krüger, i va ser una fortalesa de forma octagonal amb vuit torres de 20 metres d’alçada amb una plaça al centre. A dins de les torres hi havia les tombes de vint soldats desconeguts de la Gran Guerra, però cada torre es va utilitzar d’una manera diferent: una havia de contenir un alberg juvenil, una altre les banderes de combat, una tercera les tombes de Von Hindenburg i la seva esposa (això va ser posterior a 1934), una quarta un arxiu, i les demés una capella i busts dels participants en la Batalla; per últim, una torre estaria dedicada a la memòria d’Otto von Bismarck.

El monument va ser inaugurat el 17 de setembre de 1927 amb la presència de Von Hindenburg com a president. El 27 d’agost de 1933, Adolf Hitler, juntament amb el president Von Hindenburg, va assistir a un acte institucional en el Monument. Quan Von Hindenburg va morir va ser enterrat el 7 d’agost de 1934 en el Monument de Tannenberg. Després de la seva mort, el Monument es va convertir en un santuari nacional i va ser reestructurat. Més tard s’hi va enterrar la dona del President. Seguint les indicacions del Canceller, Albert Speer va construir dins de la torre portera una capella funerària presidida per l’escultura del mariscal en marbre negre. L’entrada de la capella estava flanquejada per dos sentinelles de granit de quatre metres d’alçada, l’anomenada Ewige Wache (la Guàrdia Eterna).  A més, es va rebaixar el patí d’armes 2,5 metres a través d’escalons de pedra, i es va pavimentar amb lloses per tal de ressaltar el monument.

El gener de 1945, Hitler va ordenar que el fèretre del president Von Hindenburg i de la seva esposa fossin desenterrats perquè els soldats soviètics no se’n apoderessin i va fer destruir l’edifici amb dinamita.

El 1949, el govern polonès va ordenar que les restes del Monument fossin retirades. Les runes del Monument varen servir com a cantera de material, però més tard es va decidir eradicar-les davant del perill de que es convertissin en una zona de pelegrinatge neonazi.  Gran part de la pedra i el granit es varen utilitzar per construir monuments soviètics. Avui en dia en el lloc del Monument només hi ha una esplanada i només si troben senyals al terra de l’estructura.