La Gestapo, també anomenada la Geheime Staatspolizei, era la policia secreta de l’Estat. Aquesta policia política va ser creada per Hermann Göering el 26 d’abril de 1933 quan era primer ministre i ministre de l’Interior de Prússia amb l’objectiu d’ampliar la policia política provincial i substituir el Departament IA de l’antiga policia política prussiana. Rudolf Diels en va ser el primer cap de la nova organització. La Gestapo estava autoritzada a treballar al marge de la llei i es va convertir en un instrument de repressió i de terror. Per tal de dur aquesta repressió, la Gestapo va tenir les seves pròpies presons amb la missió especifica d’eliminar a qualsevol enemic del Reich.

Primer, Göering havia tingut el propòsit d’anomenar-la Oficina de la Policia Secreta (Geheimes Polizei Amt), però les seves inicials alemanyes, GPA, eren molt semblants a la GPU soviètica. Llavors, un treballador de Correu, a qui se li havia demanat que fes un segell per la nova institució, va suggerir que s’anomenés Geheime Staatspolizei amb les inicials GESTAPO.

La Gestapo de Göering tenia dues branques: l’Ordnungspolizei (policia de l’ordre), encarregada de realitzar les missions “tradicionals” i que englobava altres forces de protecció com bombers, guarda-costes i vigilants nocturns; i la Sicherheitspolizei (policia de seguretat), que tenia la missió de buscar i destruir moviments que resultessin perillosos per l’Estat o el NSDAP. Quan es va consolidar la nova policia política secreta, Göering va fer ampliar els poders de la Gestapo per tot Alemanya, menys a Baviera, on la policia la controlava Heinrich Himmler i, per tant, no era necessària la seva presència. L’objectiu de la Gestapo de Göering era investigar i combatre a tota la població que anés encontra del règim nazi, i treballava independentment de la policia general.

A l’abril de 1934, Himmler va assolir-ne al control després de pactar-ho amb Göering per fer front a les SA d’Ernst Röhm. Himmler va convertir la Gestapo en una força nacional sota les ordres de les SS i la va comandar Reinhard Heydrich, que més endavant va convertir la Gestapo i la SD en una sola unitat, la RSHA (l’Oficina Central de Seguretat del Reich). Un 57% dels casos, les persones detingudes per la Gestapo ho varen ser a conseqüència d’una denuncia d’un ciutadà, majoritàriament homes, generalment relacionada amb el denunciat. Les dones que acudien a la Gestapo per denunciar un fet ho feien per acusar als seus marits, familiars o veïns per, en general, qüestions domèstiques. Només un 15% de les detencions varen sortir de les activitats de vigilància de la Gestapo. Per aquest fet, molts detinguts varen ser alliberats sense càrrecs després d’un breu interrogatori. El 1937, la Gestapo va rebre denúncies de 17.168 casos de gent que parlava malament del Reich. També passava sovint que s’enviaven queixes a la Gestapo de persones que afirmaven que una denúncia els hi havia arruïnat la vida.

Quan va començar la guerra, la Gestapo va treballar també en els països conquerits pel Reich per dur a terme l’extermini de la població jueva i els enemics del Reich a través dels camps de concentració. La Gestapo va organitzar el 20 de gener de 1942 la Conferència de Wannsee, on es va dictar la Solució Final, l’Holocaust, i va ser la responsable d’organitzar les deportacions jueves.

La Gestapo de Breslau es va fer famosa per la seva ferocitat. Els agents de la Gestapo varen instal·lar una guillotina a la presó amb la que varen ser executades, de 1938 a 1945, més d’un miler de detinguts polítics, entre ells onze francesos. L’ex burgmestre de Brussel·les, Louis Schmidt, va morir a causa dels maltractaments patits durant un interrogatori a l’oficina de la Gestapo, instal·lada dins de la presó.

En total varen treballar per la Gestapo 45.000 persones. Al principi, el 1933, hi treballaven 1.000 persones, que el 1937 varen ascendir a 6.500; 15.000 al 1939 i 32.000 a finals de 1944. Durant els anys de pau hi havia al voltant de 15.000 agents treballant per la Gestapo, el que significa un agent per cada 4.400 ciutadans. A les oficines locals de la Gestapo hi faltava sempre personal. La gran majoria dels seus caps, el 95%, havien acabat el batxillerat (Abitur), un 87% tenia la llicenciatura en Dret i, pràcticament la meitat, havien obtingut doctorats.  A més, la gran majoria d’aquests líders eren joves.

Durant la Segona Guerra Mundial, un dels principals objectius de la Gestapo era vigilar i controlar els “treballadors estrangers“. Sobretot es varen veure desbordats davant dels casos d’alemanys que simpatitzaven d’una manera o una altra amb aquestes persones. Per alleugerir la feina als agents de la Gestapo, es va concedir als caps de planta poders especials per tractar amb els treballadors de l’Est. Un dels altres objectius que va tenir la Gestapo durant la guerra va ser amb els grups de joves dissidents com els Pirates d’Edelweiss, que desafiaven obertament el règim. El desembre de 1942, la Gestapo va organitzar una sèrie de batudes a la regió de Renània per posar fre a aquests “rebels adolescents”. Una de les seves altres funcions era perseguir als jueus que intentaven al·ludir la norma sobre l’Estrella Groga, mesura aprovada el setembre de 1941, o per no utilitzar els noms jueus oficials de Sara o Israel.

Quan Alemanya estava sent derrotada, el poder de la Gestapo anava perdent pes, tot i que va continuar estenent el terror fins al final de la guerra. Acabat el conflicte, la Gestapo va ser dissolta per ordres del comandant Dwight Eisenhower el 7 de maig de 1945. Segons un càlcul que es va fer després de la guerra, el 1944, aproximadament un de cada 1.200 alemanys varen ser arrestats per la Gestapo acusat d’haver comès algun delicte polític o religiós.

El 30 de setembre de 1946, en els Judicis de Nuremberg, la Gestapo va ser considerada una organització criminal i va ser prohibida. Només els treballadors administratius i auxiliars de baix rang varen quedar exclosos de la sentència, així com els individus que haguessin deixat de treballar-hi abans del desembre de 1939. Al principi molts creien que es celebraria un judici expressament contra els agents claus de la Gestapo, però tal judici mai es va celebrar. Tot i això, la majoria dels antics agents varen ser internats en camps de detenció dels Aliats. Però a partir de 1950, la sort d’aquests antics agents de la Gestapo va canviar i varen començar a ser alliberats abans d’hora i varen poder tornar a la vida civil sense masses problemes. Es considera que el 50% dels antics agents de la Gestapo varen ser poder treballar de funcionaris de l’Estat i la gran majoria dels antics oficials d’alt rang amb llicenciatures en Dret varen poder reprendre la seva carrera com advocats privats.

La seu central de la Gestapo estava a Berlín, a la Prinz Albrechtstrasse número 8. La població berlinesa tenia molt de respecte per aquell edifici perquè sabien que es torturaven als detinguts. Avui en dia, la seu de la Gestapo és el museu de la Topografia del Terror, on a través d’imatges es pot observar l’horror nazi. La gran majoria dels expedients de la Gestapo varen ser destruïts de manera deliberada o a conseqüència dels bombardejos. Els que han sobreviscut majoritàriament es troben a Düsseldorf, que alberga prop de 73.000 arxius, la gran majoria molt breus.