Diumenge:

En el Reich:

Franz von Papen va fer un polèmic discurs a l’Auditorium Maximum de la Universitat de Marburg. Aquest discurs, que es faria famós pel seu contingut, va ser escrit pel seu ajudant Edgar Jung. Jung va tenir la precaució de revisar el discurs abans d’entregar-lo a Von Papen, fet que va provocar que vicecanceller no tingués temps de corregir-lo, tot i que més tard va eliminar alguns punts que no li semblaven gaire clars. Von Papen estava decidit a llegir aquell discurs que seria crític amb el govern, però tenia por de la reacció d’aquest i es va mirar amb cara de preocupació al seu secretari Tschirschky. En el moment del discurs, a última hora del matí, l’aula magna estava plena de gent, i quan el vicecanceller va entrar a la sala tots els presents es varen posar dempeus. Quan va començar a parlar es va fer un silenci a la sala i el vicecanceller va engegar el seu discurs parlant del seu paper en la supressió del règim prussià de Weimar, i va deixar entreveure que si fos per ell restauraria la monarquia. Von Papen va recordar que sinó fos pels conservadors Adolf Hitler no hagués arribat mai al poder i es va queixar de les ansietats i la sensació d’inseguretat que viva el país per culpa de les tensions del règim amb el seu grup paramilitar, les SA, a qui les va criticar de voler fer una altra revolució dins del règim i els va titllar d’irresponsables i de marxistes. Seguidament va explicar la mala pràctica que es feia del sistema de propaganda i va afirmar que la grandesa dels homes no la feia la propaganda sinó la Història. Un dels temes que més va indignar als nazis va ser que àmplies seccions del discurs estaven dedicades als problemes de la vida intel·lectual en el govern nazi. Els professors en aquell moment estaven sorpresos i plens d’estupor però, segons va afirmar Von Papen més tard, varen escoltar en silenci les seves acusacions. Després de reconèixer la democràcia directe que representava el partit nazi, Von Papen va dir que era l’hora de substituir la seva posició monopolista per una societat orgànica basada en estaments. Llavors, després de defensar la llibertat com un valor alemany natural, va defensar el caràcter de la seguretat i la llibertat de tots en els sectors privats de la vida. Un cop va acabar el discurs, el públic de la Universitat no va parar d’aplaudir-lo i els periodistes varen trucar de seguida a les seves redaccions per explicar les paraules del vicecanceller. Tschirschky es va inclinar davant d’ell i els professors no varen dubtar en encaixar-li la mà. Entre ells hi havia Konrad Henlein.

Més tard, Joseph Goebbels va fer prohibir les publicacions del discurs a la premsa nacional i va fer retirar i destruir les copies preparades per la difusió. Però la reacció de Goebbels arribava massa tard i la notícia es va divulgar ràpidament, ja que la Frankfurter Zeitung va tenir temps de publicar alguns extractes en la seva edició de la tarda, tot i que la policia tenia ordres de retirar els diaris on hi havia el text de Von Papen. Jung va intentar de totes totes que el discurs fos escotat més enllà dels alumnes de la Universitat i va enviar texts complets del discurs a l’estranger. Les premses del diari Germània, molt proper a la ideologia de Von Papen, varen imprimir també versions íntegres que varen ser remeses secretament als representants diplomàtics i corresponsals estrangers, a qui el vicecanceller havia subministrat còpies per avançat.

Aquell discurs va donar molta feina en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse, la seu de la Gestapo. Hi va haver reunions i es va trucar al palau presidencial de Hermann Göering. Reinhard Heydrich va ordenar intervenir tota la correspondència sospitosa, sobretot aquella que provingués dels serveis del vicecanceller i que tingués com a finalitat el discurs de Marburg. Agents del SD i de la Gestapo varen transmetre les corresponents consignes a les oficines postals.

Mentrestant, Adolf Hitler havia de fer un  discurs en el congrés del NSDAP del districte de Turíngia celebrat a Gera acompanyat per dirigents del partit nazi. A un quart de nou del matí, el canceller va arribar a l’aeroport de Munic i allí l’esperava un D-260 reservat pels desplaçaments interiors. Tothom que va veure al canceller va notar que estava molt malhumorat i ningú sabia el per què. El motiu era que les reunions dels dies anteriors a Venècia amb el dictador Benito Mussolini havien anat francament malament per Hitler perquè el dictador italià l’havia fet sentir com un ninot que no estava a l’altura del càrrec que ocupava. Deu minuts més tard, l’avió es va enlairar i a un quart d’onze d’aquell matí, amb alguns dèbils bancs de núvols, varen aterrar a l’aeroport de Leipzig, on l’esperava un automòbil. Els vehicles oficials es varen endinsar per la vall del Elster fins arribar a Gera, ciutat d’importants fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques. Des de primera hora d’aquell matí, les SS s’havien desplaçat fins allí en autocars i milers de persones estaven al carrer cantant alegres esperant que sonés l’hora de la concentració. El vehicle del canceller, que va ser aclamat per la gent, es va aturar a l’Hotel Victòria, situat a prop de l’estació, i va ser rebut pel gauleiter Fritz Sauckel. Després de saludar a la multitud, Hitler va entrar a l’hotel, on estava previst que parlés amb els comandaments del partit.

A la una del migdia, Hitler va aparèixer mentre començava una desfilada per la ciutat. Goebbels i Robert Ley estaven al seu costat en aquells moments. Sauckel desfilava al capdavant d’una formació composta per SA, Joventuts Hitlerianes, RAD, Motor-SA…. Uns 200.000 homes en total que desfilaven entre crits de Heil Hilter!. Totes les unitats es varen dirigir llavors a la Schützenplatz, on s’hi havien concentrat 70.000 persones. Unes salves de canó varen anunciar l’arribada del canceller i, entre aclamacions, va sonar la Badenweilermarsch. Pocs minuts després va aparèixer Hitler, que estava molt enfadat perquè l’acabaven d’informar del discurs de Von Papen. El líder alemany va dir que el vicecanceller era com el pigmeu que s’imaginava capaç de parar amb unes quantes paraules la renovació gegantesca de la vida d’un poble. Passant a l’insult personal, Hitler va titllar de nan i de petit cuc al seu vicecanceller i el va amenaçar dient que tot aquell que critiqués, encara que tímidament, al govern es trobaria amb el puny de tot un poble. Sobre les seves paraules es podien sentir crits de Heil, Sieg Heil!. A continuació, les bandes varen tocar els seus himnes. En el seu torn de paraula, Goebbels va atacar als alarmistes burgesos conservadors com Von Papen.

---

A Berlín es va celebrar una nova festa de l’aire a l’aeròdrom de Tempelhof. Milers de persones es varen reunir a l’aeròdrom, on el ministre Göering havia decidit oferir un immens glòbuls lliure a la ciutat. Com que era a Turíngia, Göering va delegar els seus poder en el Obergruppenführer SA Karl Ernst. Entre músiques i aclamacions, Ernst va batejar el globus amb el nom de Hermann Göering i seguidament va pujar a la barqueta per pilotar-lo. Centenars de mocadors i de braços fent la salutació alemanya varen saludar aquell vol.