Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va tornar a Berlín des de Munic i es va reunir amb el ministre Werner von Blomberg, el general Walther von Reichenau i el líder de les SA Viktor Lutze. Von Blomberg i Von Reichenau li varen mostrar les proves que tenien contra les SA. En aquestes proves s’afirmava que estaven preparant un atac contra la Reichswehr. Per calmar-los, el líder alemany els va confirmar que detindria als líders de les SA en una conferència a Bad Wiesse, en el Tegernsee, a uns 75 quilòmetres al sud-est de Munic, on hi descansava des de feia dies Ernst Röhm amb els seus homes.
A continuació, Hitler va oferir un te d’honor en algunes personalitats del règim i diplomàtics estrangers. El dictador també va comunicar el seu desig de reforçar la unitat de la Leibstandarte SS-Adolf Hitler amb joves de 17 anys pertanyents de les Joventuts Hitlerianes que tenien que fer com a mínim 1,77 metres d’altura.
Franz von Papen va tornar en avió a Berlín des de Westfàlia després de que el dia anterior li comuniquessin que el seu secretari Edgar Jung havia sigut detingut per la Gestapo. Von Papen es va posar en contacte amb la Cancelleria per demanar parlar amb Hitler, però des de la Cancelleria li varen dir que el canceller acabava de tornar de Munic i que en aquells moments estava descansant. També va demanar veure’s amb Hermann Göering, però li varen dir que aquell dia era a Colònia per pronunciar un discurs. Llavors va decidir dirigir-se al número 8 de la Prinz Albrechtstrasse i va poder parlar amb Heinrich Himmler. El vicepresident va protestar per la detenció del seu secretari, però Himmler li va dir que l’havien detingut sota acusació de contactes il·legals amb potències estrangeres i que s’estava realitzant una investigació. El cap de les SS li va assegurar que no li podia donar més detalls i li va prometre que en breu seria alliberat. Sense més a discutir, Von Papen va tornar al seu domicili berlinès mentre Jung estava als subterranis de la Prinz Albrechtstrasse. Amb el vicecanceller fora, Himmler va celebrar una reunió de treball en el seu despatx amb els líders del SD. El cap de les SS els va advertit de que l’acció estava programada per molt aviat. Llavors, cadascun dels líders del SD va exposar el seu pla i va concretar amb Himmler les últimes consignes. Himmler els va demanar que seguissin cada pas dels caps de les SA i tinguessin informada la central del SD sobre qualsevol moviment sospitós.
L’operació per desarticular els comandants de les SA es va posar en en marxa des d’aquell mateix dia. Josef Dietrich va arribar a un acord amb la Reichswehr en una reunió en la Bendlerstrasse per agafar les armes que fossin necessàries per una missió del Führer secreta i molt important. Von Blomberg ja sabia quina era la missió. Mentre tot això passava, a la nit les SA varen celebrar una festa en la residència berlinesa de Röhm per celebrar la boda del líder de les SA Karl Ernst i que el tinent Scholz havia aconseguit parella. Els policies vigilaven davant de l’edifici.
Göering, com ja s’ha mencionat, es trobava a Colònia per parlar davant de milers d’homes i dones. Des de mig matí la ciutat estava paralitzada per les desfilades, les recepcions i els actes d’honor del ministre sense cartera, que havia arribat a la ciutat renana a les 13:20 a bord d’un Junker de color vermell. Les SS formaven un cordó de seguretat davant de les sessions de l’Ajuntament. Allí, el Oberbürgermesiter, el doctor Reisen, li va oferir una espasa celta de 3.000 anys d’antiguitat i varen dinar en la Muschel Saal (La Sala de les Rocalles) abans de ser presents a la desfilada davant de l’Òpera. Durant aquell acte varen desfilar forces de la policia, de les SS, de les SA, de les motoritzades SA i membres del RAD de les Joventuts Hitlerianes. Tots ells portaven centenars de banderes amb la creu gamada mentre Göering els observava des de la tribuna amb un somriure de satisfacció. Al vespre, la multitud continuava concentrada en el saló d’actes de la fira per escoltar el discurs de Göering, que va dir que ningú podia pensar, a l’estranger o a Alemanya, que aquí passaven coses a causa d’un règim de sagnant terror.
Des de les nou de la nit, la Huysenalle (l’avinguda) d’Essen estava tallada per homenatjar al gauleiter Josef Terboven, que el dia següent s’havia de casar. Nois que portaven torxes en honor al gauleiter varen passar per l’arc de triomf de davant del Parkhotel per després seguir cap a la Holzstrasse i l’Adolf-Hitler-Strasse acompanyats per bandes de música de les Joventuts Hitlerianes, el SA Standarte 58 i el Cos de Gendarmeria, que marcava el pas, seguits d’altres unitats de les SA i, després, per una formació de la Sturmbann SS número 1 vestits amb els seus uniformes negres i els seus guants blancs. El gauleiter es mirava la cerimònia al costat de la seva futura esposa mentre la població aplaudia sense parar. La desfilada va durar de les 22:10 a les 23:15.
Una carta pastoral del clergat va criticar durament l’Estat nazi. Aquella carta va indignar al ministre Joseph Goebbels, que va demanar actuar per acabar amb les crítiques.
Tot i els moments convulsos que vivia el país, els mitjans de comunicació intentaven vendre una altra història; el National-Zeitung va anunciar que la situació de l’economia alemanya era radiant amb el titular de que l’Alemanya del Tercer Reich triomfava sobre la misèria i l’atur, i deia que s’havia d’agrair a Hitler perquè donava treball a tots. Pels micròfons de Ràdio Berlín, Alfred Rosenberg es va dirigir als escolars i els alumnes de segona ensenyança per afirmar que Alemanya es trobava immersa en un combat polític que era al mateix temps un combat espiritual sense precedents de la història alemanya i va insistir en que havien d’estar units. A les classes, els professors varen comentar amb els alumnes el discurs pronunciat per Rosenberg.
A Itàlia:
Clara Petacci, l’amant de Benito Mussolini, es va casar amb Ricardo Federicci a l’església de Sant Marc. El matrimoni només va durar dos anys.
Diari del Tercer Reich 