Divendres:
Preparant la Nit dels Ganivets Llargs:
A Essen, a primera hora del matí d’un dia gris, a l’Hotel Kaiserhof es va deixar en l’enorme taula del saló un exemplar del Völkischer Beobachter amb un article firmat pel ministre de Guerra Werner von Blomberg sota el títol: L’exèrcit del Tercer Reich. En l’article, el ministre deia que l’Exèrcit havia de servir a l’Estat nacionalsocialista, va proclamar la lleialtat absoluta de l’Exèrcit al govern i va replicar unes informacions estrangeres que parlaven d’un complot reaccionari amb el suport de l’Exèrcit. Adolf Hitler va llegir l’article de dalt a baix i després va prendre un lleuger te abans de preparar-se per sortir a una visita oficial. Entre les 9 i les 10 del matí, Hitler es va reunir amb el Obergruppenführer SA Felix von Krausser, que substituïa temporalment a Ernst Röhm, i aquest li va dir que en la reunió del dia següent era precís que l’explicació fos profunda, sincera i total. Hitler li va reconèixer que s’havien comès errors amb les SA, que no s’havia preocupat prou dels veterans de les SA, i li va prometre que es faria justícia i que tancaria les divergències entre ell i les SA. A més, li va prometre que Röhm conservaria el seu càrrec de líder de les SA. El Obergruppenführer SA va marxar tranquil de l’Hotel.
A les 10 del matí, Hitler va visitar l’edifici central de l’Escola de Schloss Buddenberg. La multitud que s’havia concentrat allí cridava eufòrica en veure al canceller i varen rodejar el seu vehicle descapotable. Hitler, que encaixava la mà somrient a tots aquells que el saludaven, es va mostrar molt amable durant la visita i va saludar a tots els presents en sortir del vehicle. En aquell instant havia deixat de ploure i centenars de joves es varen concentrar allí, que varen saludar a Hitler amb la salutació romana. El canceller va passar a poc a poc davant d’ells. Portava un abric llarg de cuir i tenia la seva gorra a la mà. L’acompanyava en aquells moments el secretari d’Estat Hierl. Darrere d’ells els seguien Wilhelm Brückner, Otto Dietrich i Julius Schaub. Ràpidament, els nois varen desfilar davant del canceller mentre uns quants varen cantar a cor i uns altres recitaven poemes destinats a Alemanya. El director de l’Escola, el doctor Decker, va sortir ràpidament per saludar al líder alemany. Hitler en aquells moments semblava preocupat i en prou feines es va acomiadar del director Decker quan la comitiva va abandonar l’Escola. Des de Schloss Buddenberg varen anar llavors al camp d’Olfen, on es va fer la mateixa cerimònia que a l’Escola. Però allí Hitler va parlar amb veu baixar amb el seu ajudant de camp i tot seguit Brückner va donar algunes ordres. La inspecció es va interrompre de cop. El canceller no va visitar tal i com estava previst els camps 210 i 211, ni va veure les obres que els voluntaris del RAD feien en el riu Niers. Hierl i va anar en el seu lloc. Hitler havia decidit celebrar una conferència a Bad Godesberg. Brückner va trucar a l’Hotel Dreesen per avisar que aquella tarda hi arribaria Hitler i la seva comitiva. Els dignataris varen entrar als cotxes i entre ells hi havia Robert Ley, l’ajudant de camp Marrenbach i el doctor Otto Dietrich.
Després, Hitler va tornar a l’Hotel Kaiserhof per volar cap a Bonn, però el varen informar que en aquell moment no era possible enlairar-se perquè l’avió tenia avariat el motor dret. Mentre s’esperava va mantenir contacte amb Hermann Göering, que estava a Berlín i havia reforçat el dispositiu d’alarma de la seva policia; la Landespolizeigruppe General Göering, i va trucar al ministre Joseph Goebbels perquè anés immediatament a Bad Godesberg, on pensava presenciar una retreta del Servei de Treball davant la façana de l’Hotel Dreesen que donava al Rin. Esperant que comencés una revolució, Goebbels va pujar a un avió especial a l’aeròdrom de Tempelhof. Tot i la importància del que passaria en breu, Göering, que des de la tarda havia fet rodejar el palau presidencial amb un cordó policial, va sortir amb la seva parella Emmy Sonnemann de compres pels grans magatzems de la Leipzigerstrasse vigilats, això sí, pel conseller Arthur Nebe.
A la tarda, un cop arreglada l’avaria, l’avió escorta, un JU-52, amb Hitler i els seus col·laboradors a dins es varen dirigir a l’aeroport Bonn-Hangelar per dirigir-se a la ciutat de Bad Godesberg, a uns deu quilòmetres al sud. Un cop varen aterrar els estaven esperant uns automòbils, i escortats per motocicletes de les SA es varen dirigir ràpidament cap a l’Hotel Dreesen de Bad Godesberg, a la riba del Rin. Els caps locals nazis de la ciutat havien concentrat en pocs minuts als habitants i la notícia de l’arribada del canceller a la ciutat es va escampar com la pólvora. En moltes finestres es veien banderes amb l’esvàstica. L’Hotel ja s’havia preparat des del matí per l’arribada del canceller i des del migdia ja no servia el dinar en els pocs clients habituals que hi assistien els divendres. El personal havia tingut que abandonar els seus llocs. Al cap de poc varen arribar a l’Hotel Dreesen uns quants vehicles negres Mercedes-Benz, dels quals dos eren descapotables. Un cop els curiosos varen veure que hi havia Hitler en un d’aquells vehicles, la gent es va posar a aplaudir i a cridar eufòrica. El primer en baixar dels vehicles va ser el Oberleutnant Brückner, que va mirar amb atenció a tots aquells curiosos que havien aixecat de cop el braç dret per saludar al líder alemany. Brückner va obrir la porta d’un Mercedes i Hitler va sortir a fora. El Canceller va saludar davant dels crits de la gent aixecant el braç i ràpidament va pujar les escales de l’Hotel. El propietari de l’Hotel va acompanyar a Hitler i es va excusar del caos que hi havia a l’establiment perquè només feia unes hores que l’havien advertit de la seva arribada. Un cop allotjat a l’Hotel, Hitler es va acomodar a la terrassa rodejat dels caps nazis. Poc després va arribar Hierl, que acabava de visitar els camps de treball, i va informar al canceller i després es varen asseure al seu voltant per començar una discussió. Hitler s’expressava bruscament i cridava. Unes hores més tard, el líder alemany estava cansat i va callar de cop. El gauleiter de la regió Colònia-Aquisgrà li va presentar els funcionaris més importants de la regió i els Kresileiter del Gau. Llavors, un destacament del RAD va vigilar l’Hotel. Hitler en veure’ls els va anar a saludar i la banda musical va tocar himnes nazis. Aquells voluntaris del Servei del Treball varen encendre torxes i varen formar al peu de la terrassa una immensa creu gamada de foc. En aquell moment, davant l’atenta mirada de Hitler, els músics varen interpretar el Zapgfenstreich (el toc de queda). Hitler llavors va felicitar al Oberleutantn Brückner per haver elegit aquell Hotel.
Un cop va tornar a dins l’Hotel, Hitler es va posar a parlar amistosament amb el personal de l’establiment. Es va centrar en una cambrera que li responia amb monosíl·labs i li va preguntar per la seva família, les seves coses i el seu futur. Brückner es va encarregar de demanar el sopar mentre Hitler es posava còmode per veure el paisatge de fora. De tant en tant algun curiós s’apropava a la terrassa per veure al líder alemany. Membres de les SS i inspectors vestits amb llargs abrics de cuir s’encarregaven de la seguretat del Canceller i feien fora a tots els curiosos. A les vuit es va servir el sopar. Hitler va menjar poc, com de costum, i en silenci en la suite privada. Després es va reunir amb Brückner per demanar-li notícies del líder de les SA Viktor Lutze, a qui s’havia convocat a la reunió de Bad Godeberg. Brückner li va confirmar que Lutze que estava en camí, provenia de Hannover, a uns 300 quilòmetres. A un quart de nou es va trucar a Goebbels perquè vingués a l’Hotel i, poc minuts més tard, es va informar a Hitler de que Josef Dietrich havia arribat a Augsburg amb diverses companyies de les SS Leibstandarte SS Adolf Hitler.
De forma improvisada, a un quart de deu joves de la BDM de la Federació de Noies Alemanyes de Godesberg i diversos nois de les Joventuts Hitlerianes varen demanar permís per cantar sota el balcó de Hitler. Tot i que no estava d’humor, Hitler va accedir a escoltar algunes cançons i ràpidament es varen col·locar sofàs i butaques al balcó. S’estava enfosquint, i algunes de les noies varen encendre les torxes. Entre les cançons aquells joves varen cantar el Horst-Wessel-Lied, la Cançó del Saar i altres mentre l’orquestra del Servei del Treball va tocar marxes militars com la Badenweilermarsch. De tant en tant es cridaven els Heil Hitler, i Hitler en sentir-los s’aixecava del sofà i feia la salutació romana.
A dos quarts de deu de la nit, el vehicle del ministre Goebbels va aparcar a l’Hotel Dreesen després de volar en avió de Berlín a Bonn-Hangelar. El ministre semblava preocupat i es va dirigir de dret cap al guardaespatlles Brückner perquè li digués on era Hitler. El Oberleutnant li va senyalar la terrassa i li va dir que Hitler encara no havia pres cap decisió final. Ràpidament, Goebbels es va dirigir a la terrassa i després de saludar a Hitler es varen posar a parlar en un sofà. Hitler semblava distant i desconfiat. El ministre li va explicar que Karl Ernst havia posat en alerta als seus homes de les SA a Berlín, tot i les ordres de Hitler de que estiguessin de permís des del primer dia de juny. Hitler també estava al corrent de que s’havia cridat a un especialista mèdic perquè atengués al president Paul von Hindenburg a la seva residència de Neudeck, on estava al llit moribund lluitant contra un càncer i tothom sabia que era qüestió de dies perquè morís. Segons sembla, Hitler també va saber en aquell moment de que Von Hindenburg havia concedit audiència a Franz von Papen l’endemà. En un primer moment, Hitler només l’escoltava i no li deia res mentre mirava com els portadors de torxes del RAD desfilaven entre cançons. Goebbels llavors li va explicar la situació a Berlín, on s’havia reunit amb Göering. De cop es va posar a ploure intensament, una tempesta s’apropava, i els dos jerarques nazis es varen aixecar a poc a poc de la terrassa per refugiar-se a l’Hotel. Tot i la pluja a fora continuaven les cançons, tot i que alguns dels joves va córrer en busca d’aixopluc, situació que va fer riure a Hitler.
Pocs minuts després varen rebre un missatge de Göering que els informava sobre la situació a Berlín i a Munic, on les SA es trobaven en estat d’alerta. El Canceller va llegir el missatge sense fer cap comentari. Göering, que temia la intercepció dels telegrames, enviava els seus missatges a intervals de mitja hora per avió correu, que era esperat per motoristes armats a l’aeroport Haneglar de Bonn, on rebien els sobre segellats. Llavors, els motoristes es dirigien a tota velocitat a l’Hotel Dreesen.
En el curs del dia es va rebre un missatge anunciant que els agents del SD a Munic acabaven de veure carregar unes armes en un camió, prova de l’imminent putsch. Hitler estava profundament ferit en llegir tots aquells missatges. De cop, Hitler es va aixecar de la cadira perquè acabava d’arribar Josef Dietrich, que s’havia desplaçat a Bad Godesberg, primer en avió, des de Berlín al aeroport de Bonn-Hangelar, i després per carretera. Després de saludar-lo, el canceller li va ordenar que anés amb avió a Munic i després el truqués. Dietrich immediatament va marxar cap a la capital bavaresa per traslladar-se després a la petita localitat de Bad Wiessee, a menys de 60 quilòmetres de Munic. Hitler semblava aparentment més tranquil després de l’arribada del Gruppenführer SS, ja que estava decidit a actuar i ja havia donat les seves primeres ordres.
Uns minuts més tard, Brückner es va aixecar del seu lloc perquè acabava d’arribar Lutze, un dels líders més importants de les SA, que havia viatjat de Hannover a Bad-Godesberg per reunir-se amb Hitler, Goebbels, Rudolf Diels i Otto Dietrich. L’Hotel en aquells moments estava vigilat per un cordó de seguretat de les SS. Content de veure’l, el líder alemany li va agafar les dues mans i el va felicitar per haver vingut a la convocatòria tan de pressa. Lutze el va informar de que aniria a Bad Wiessee i li va aconsellar que ell també hi anés per donar explicacions als líders de les SA. Hitler va fer un gest de rebuig a aquells plans i li va preguntar si podia confiar en la seva absoluta fidelitat en el cas de que es produïssin greus aldarulls. El líder de les SA li va respondre que li havia prestat jurament de fidelitat i que la seva pròpia vida estava a les seves mans. Hitler va fer un petit somriure davant d’aquella frase i va semblar quedar més tranquil. Goebbels va aprovar l’actitud de Lutze. Poc després de les onze de la nit, quan la banda de la RAD tocava una nova marxa militar, Brückner i Otto Dietrich es varen apropar al Canceller i li varen entregar un missatge de Berlín a Hangelar per via aèria. Era de Göering. Hitler va llegir el missatge i després el va passar a Goebbels. El text era breu; Göering havia sabut feia unes hores que acabava de trucar el doctor Ferdinand Sauerbruch, un dels metges més famosos de Berlín, des de la casa del president Paul von Hindenburg a Neudeck. El President estava molt malalt i només li quedaven uns dies. Reunits en el menjador de l’Hotel, des d’on es podia admirar el paisatge de les muntanyes del Wester-Wald i la vall del Rin, Hitler estava molt nerviós en aquells moments, movent-se constantment d’una banda a l’altra del menjador. Encara pensava que potser era un error tota aquella operació i no s’atrevia a fer assassinar al qui fins feia poc el considerava un amic, Röhm.
Però Goebbels l’intentava convèncer de que havien d’actuar i Hitler, impacient, va telegrafiar al cap de les SA per demanar-li que es reunissin a Bad Wiessee el dia següent. Un cop enviat al telegrama va demanar en els seus ajudants que tinguessin a punt un avió perquè volia marxar cap a Munic el més aviat possible. Després de sopar, mentre esperaven que tot estigués a punt per començar entrar en acció, Göering va trucar a Hitler per explica-li que les SA havien convocat la reunió a Munic, tal i com ell havia demanat, i Hitler va tornar a cridar als seus ajudants per dir-los que marxaven en una hora. Posteriorment, Hitler va afirmar que va rebre un missatge alarmant de Göering per telèfon anunciant-li que tant a Berlín com a Munic estava a punt de tenir lloc un intent de cop d’Estat per part de les SA. En aquells moments, Hitler va explicar davant de Goebbels que havia pres la decisió d’atacar les SA i, en seguit, el ministre va ordenar a les SA de Berlín que es presentessin en els seus respectius llocs.
Hitler va cridar al seu pilot, Hans Baur, que s’havia adormit en una butaca en un racó de la suite, perquè esbrinés quines eren les condicions atmosfèriques de Munic. Baur va trucar a l’oficina meteorològica de Colònia i va saber que hi havia algunes tempestes, però que s’esperava que en les següents hores el temps millorés. Cap a dos quarts de dotze, Hitler li va ordenar a Baur que truqués de nou a Colònia per saber la situació meteorològica. El temps milloraria en les següents hores, va ser la resposta. Hitler, a intervals de mitja hora, va demanar l’informe metorològic.
En el moment que Hitler va ordenar posar en marxar l’operació, a la nit, el president de la Uschla, Buch, i el ministre del Interior de Baviera, Adolf Wagner, varen formar un grup d’homes amb Christian Weber, Emil Maurice i Joseph Berchthold per detenir als líders locals de les SA amb l’excusa de que volien provocar un cop d’Estat. Uns 3.000 camises brunes havien ocupat els carrers de la capital bavaresa aquella nit cridant que aixafarien qualsevol intent de traïció a la seva organització i que la Reichswehr estava contra ells. Alguns, de forma anònima, varen penjar cartells atacant la Reichswehr. Wagner es va veure obligat a actuar contra les SA, tot i que el cap de les SA de l’Alta Baviera, el Obergruppenführer August Schneidhuber i el Gruppenführer Wilhelm Schmidt havien ordenat als seus que tornessin a casa. El primer ajudant de la regió militar de Munic, el coronel Küchler, li varen fer arribar que una columna SA avançava cap a l’aeròdrom d’Oberwiesenfeld i va ordenar una investigació.
Per tot Alemanya varen començar a sortir rumors de que les SA s’estaven mobilitzant per provocar un putsch des de Munic. Però els membres de les SA que estaven allotjats a la pensió Hansbauer, a Bad Wiesse, on també hi havia allotjat Röhm, no sospitaven res de res i tots s’estaven preparant per celebrar l’endemà una reunió de caps de les SA amb l’assistència de Hitler. En la reunió, les SA volien obligar a Hitler a que acceptés la formació de les SA dins la Reichswehr. Röhm a les deu d’aquell matí estava passejant tant tranquil amb els seus companys pels voltants del llac Tegernsee pensant en el reunió que tindria lloc en breu amb Hitler. Estaven a punt d’arribar els primers caps de les SA i tenia que parlar amb ells sobre alguns punts abans de reunir-se amb el canceller. En aquells moments s’estava recuperant d’una forta neuràlgia amb un tractament d’injeccions. Abans d’anar a dormir, el regidor de la ciutat de Munic Emil Ketterer li va injectar una injecció i va demanar a tothom que el deixessin dormir. Röhm seria eliminat, tal i com Heinrich Himmler li va confessar a l’esposa de Joachim von Ribbentrop, Annelies von Ribbentrop, quan el líder de les SS va anar a casa dels Von Ribbentrop aquell dia.
A Berlín, el líder de les SA de Berlín, Karl Ernst, ja es va adonar a la tarda de que alguna cosa estranya passava i va posar en estat d’alerta a les SA. Tot i això, Ernst va creure que el perill venia per un possible putsch dels moviments conservadors dirigit contra Hitler. A quarts de dotze de la nit, en el quarter general de les SS de Berlín, en el Prinz-Albrechtstrasse, un oberführer de les SS es va dirigir als seus homes per dir-los que l’endemà començava l’acció amb l’objectiu d’assassinar al general i antic canceller Kurt von Schleicher. Per la seva part, l’ex canceller estava en un sopar familiar i va dir en els seus familiars que havia sigut advertit de que un gran perill se li acostava.
Reinhard Heydrich, per la seva part, havia convocat el cap del servei de seguretat de les SS a Breslau, Ernst Müller, a Berlín per rebre una carta segellada amb els noms de les SA que havien de ser eliminats. Müller, que no obriria la carta fins l’endemà, quan Heydrich el va trucar, va tornar a Breslau en un avió privat posat a la seva disposició per Göering.
Diari del Tercer Reich 