Dilluns:

En el Reich:

Hermann Göering, en qualitat de primer ministre de Prússia, va aprovar una llei, coneguda com la Llei fonamental de la Gestapo, en la que s’alliberava a la Gestapo del control judicial i permetia a la policia secreta, el SD, decidir què constituïa un delicte penal, qui eren delinqüents polítics i si havien de ser detinguts de forma preventiva. Amb aquesta nova Llei, elaborada per Karl Werner Best i el seu equip administratiu, la Gestapo tenia poders il·limitats, dret d’establir i administrar camps de concentració, dret d’arrestar i interrogar sense problemes, dret de posar als individus en presó preventiva per temps il·limitat i dret a poder establir qualsevol tipus de càstig sense tenir que passar comptes als tribunals excepte als seus superiors. L’article 1 de la nova Llei deia que la Gestapo tenia la missió de descobrir totes les intencions que podien posar en perill la seguretat de l’Estat i lluitar contra elles. Per aclarir el paper que li corresponia a la Policia governativa, l’article 5 deia que els oficials superiors de la Policia governativa quedaven subordinats simultàniament als respectius governadors civils. L’article 7 deixava clar que la Gestapo quedava fora del control dels tribunals administratius. Un dels paràgrafs més destacats indicava que la Gestapo administraria els camps de concentració. El decret d’aplicació d’aquesta Llei es va publicar aquell mateix dia sota la doble firma de Göering i de Wilhelm Frick. D’aquesta manera a Prússia els assumptes del SD no estaven subjectes a l’examen dels tribunals administratius.

---

Wilhelm Grau va escriure en el secretari d’Estat per Educació, que l’hi havien demanat que avalués una tesis doctoral sobre la història dels jueus d’Ulm durant l’Edat Mitjana que havia entregat un jueu de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Berlín. Grau li va explicar que no trobava adequat deixar que els jueus poguessin obtenir un doctorat en una universitat alemanya amb tals temes històrics. També es va queixar que un jueu ortodox anomenat Heller obtingués el passat mes d’octubre el seu doctorat a la Universitat de Berlín amb una tesis sobre els jueus a la Unió Soviètica, en la qual intentava negar tota contribució jueva al bolxevisme.