Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir durant tres hores en una reunió secreta amb Konrad Henlein, el cap del Partit Alemany dels Sudets, el SPD, per discutir la situació dels alemanys que vivien en els Sudets, territori que el líder alemany volia integrar dins del Reich. En la reunió també hi havia Joachim von Ribbentrop i Rudolf Hess. Hitler li va entregar instruccions perquè insistissin en la reclamació dels seus drets, uns drets que tal i com li va dir havien de ser impossibles d’acceptar per part del govern txec. Henlein li va exposar el seu punt de vista sobre la situació i li va dir que havien d’exigir més que mai, paraules que li varen agradar a  Hitler. El dictador va afirmar que tenia que evitar tota col·laboració amb el govern txec i començar una campanya d’alliberació total dels alemanys dels Sudets. Tot estava preparat per entrar en guerra i, aquell mateix dia, complint els desitjos del dictador, el OKW va començar a planificar el desplegament d’unitats alemanyes contra els txecs des del territori austríac.

---

El govern alemany va aprovar una nova llei sobre les associacions culturals jueves en que les va privar del seu estatus com a corporacions públiques, eliminant d’aquesta manera una important protecció legal i varen ser sotmeses a impostos més durs. Al mateix temps, Hermann Göering va donar ordres per prendre mesures discretes per la “re-direcció” de l’economia jueva a Àustria. En altres paraules s’havia d’aplicar un procés d’arianització. Al mateix temps, Hans Hefelmann, membre de la Cancelleria del Führer, va demanar al SD i específicament a la subsecció II-112 que recollís tota la documentació rellevant dels Mischlinge. Els funcionaris del II-112 varen senyalar que el pròxim cens de població oferirien un recompte exacte d’aquest grup.

A Suïssa:

El Consell Federal Suïs es va reunir per decidir que tots els portadors de passaport austríac estarien a partir d’ara obligats a obtenir un visat per entrar a Suïssa. Els suïssos volien evitar una massiva arribada d’immigrants austríacs i tenien por que es creessin grups antisemites, ja que preveien que la majoria d’immigrants serien jueus que fugirien del Tercer Reich. El Consell va decidir actuar amb força i crueltat contra la immigració de jueus estrangers, sobretot si procedien de l’Est. Aquesta seria la postura suïssa durant els següents anys.