Dimarts:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

A la onze de la nit, l’ambaixador britànic a Berlín, Neville Henderson, va rebre un telegrama del primer ministre Neville Chamberlain en el qual li demanava que a través de Joachim von Ribbentrop informés a Adolf Hitler de que davant la greu situació per Txecoslovàquia sol·licitava una entrevista en breu per discutir la forma de trobar una solució pacífica. El dictador es trobava a Nuremberg a casa de Martin Bormann. Dues hores abans, l’encarregat de negocis alemany a Londres, Theodor Kordt, havia telegrafiat a Berlín que el Secretari de Premsa de Chamberlain l’havia informat de que el primer ministre estava disposat a examinar les proposicions alemanyes, inclús prometia ajudar a celebrar un plebiscit a Txecoslovàquia. Per la seva part, Erich Kordt, el germà de Theodor, va posar en marxa aquella nit un pla per detenir a Hitler a Berlín quan tornés de Nuremberg l’endemà. Erich havia llegit el telegrama del seu germà abans de posar en marxa l’operació.

A França:

Després de les dures paraules de Hitler contra el govern txec del dia anterior, el govern francès es va reunir tot el dia per analitzar sobre si ajudar o no a Txecoslovàquia en el cas de que els alemanys l’ataquessin. El gabinet estava dividit sobre què fer en cas d’un atac alemany. A la nit, l’ambaixador britànic, Eric Phipps, va assistir a un espectacle en l’Òpera Còmica quan va ser cridat urgentment per reunir-se amb el president Edouard Daladier. El President va demanar que Chamberlain intentés arribar a un acord amb Hitler i obtingués les millors condicions possibles. Georges Bonnet, present a la reunió, estava molt preocupat perquè havia llegit l’informe del pilot nord-americà Charles Lindbergh sobre el potencial de la Luftwaffe. Després de la reunió, Phipps va enviar un missatge a lord Halifax per comunicar-li que considerava que els francesos els havien enganyat.

A Txecoslovàquia:

A les sis de la tarda, Konrad Henlein va enviar un ultimàtum de sis hores al govern txecoslovac en el qual exigia la revocació de la llei marcial, la retirada de la policia txecoslovaca en territori dels Sudets i la separació dels quarters militars de la població civil. A la nit, els comandos sudets varen atacar a les forces txecoslovaques al·legant violència inaudita contra la minoria alemanya a Txecoslovàquia. En aquell atac, on hi varen haver tirotejos a ciutats com Eger, Elbogen, Falkenau i Habersbirk, varen morir 23 persones (13 txecoslovacs i 10 alemanys dels Sudets). A Haberbrk varen morir quatre gendarmes txecoslovacs i un alemany. ambé es varen saquejar botigues de txecs i jueus, que aquests intentaven fugir del país en avió o tren.