Dimecres:

La crisi txeca:

Adolf Hitler i Benito Mussolini varen donar suport a l’annexió del sud d’Eslovàquia per Hongria. En un hotel de Viena es varen reunir Joachim von Ribbentrop, Hermann Göering i Galeazzo Ciano per parlar de les tres ciutat de Txecoslovàquia que passarien a formar part d’Hongria. Göering anava vestit amb un vestit gris cridaner, una corbata amb passador de robins, amb més robins en els anells dels dits i en el trau de la jaqueta lluïa una gran àguila nazi encastada en diamants. Ciano va pensar que se semblava Al Capone. Els alemanys no volien cedir les ciutats txecoslovaques a Hongria, però, en canvi, els italians defensaven els interessos hongaresos. Göering va intentar sense èxit interessar al comte Ciano en les seves acusacions contra els hongaresos, que, segons va afirmar, estaven aliats amb la democràcia. Després va atacar al rei Boris per planejar una unió amb Iugoslàvia. Al final no es varen posar d’acord i es varen tornar a reunir en una altra conferència a quatre bandes en el palau de Belvedere entre els representants de Txecoslovàquia, Hongria, Alemanya i Itàlia, on es va acabar dibuixant una línia de la nova frontera entre Txecoslovàquia i Hongria. Gràcies a aquell acord, Hongria va obtenir de Txecoslovàquia 19.500 quilòmetres quadrats, amb una població composta de 500.000 magiars i 272.000 eslovacs. Després de la primera reunió, Göering va tornar a Berlín.

En el Reich:

A Alemanya:

El SD li va enviar a Alfred Rosenberg el protocol final relatiu a la investigació sobre Othmar Spann i el seu entorn i en ell es deixava clar que el criticaven durament. Al mateix temps, Rosenberg va escriure una carta per Baldur von Schirach, que anteriorment aquest li havia escrit una per al Reichsleiter per indicar-li que les Joventuts Hitlerianes volien construir des del punt de vista espiritual un partit paral·lel al NSDAP, per rebutjar la seva idea, tot i que li va dir que considerava que la majoria dels membres de les Joventuts Hitlerianes eren persones sòlides i excel·lents