Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, després de criticar Gran Bretanya i Polònia, va ordenar en el OKW que preparés a la Wehrmacht per envair Polònia amb el nom clau de Cas Blanc, Fall Weiss, en un atac que havia de ser per sorpresa. La directiva de la Fall Weiss ja estava preparada aquell dia i se’n havien escrit cinc exemplars. Al cap de vuit dies va ser promulgada.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain va avisar de que el curs de la política exterior britànica iniciava un nou moment molt allunyat respecte a la tradicional idea de la política britànica. Durant el debat hi va intervenir l’antic primer ministre David Lloyd George, que va declarar que si es comprometien a ajudar als polonesos sense el suport dels soviètics, anaven de dret a una trampa, ja que considerava que la Unió Soviètica era l’únic país que podia intervenir militarment a Polònia. L’ex primer ministre, després de dir que no entenia per què no s’havien assegurat prèviament l’adhesió de la Unió Soviètica en un pacte amb els polonesos, va dir que si la Unió Soviètica havia sigut apartada perquè els polonesos no volien els soviètics a la seva casa, els corresponia a ells posar unes condicions per poder proporcionar una ajuda eficaç i que si els polonesos rebutjaven tals condicions seria responsabilitat d’ells el que passés a partir de llavors.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar l’Administrative Reorganitzation Act (Llei de Reorganització Administrativa) que incrementava el poder i l’eficiència del càrrec presidencial. L’ordre executiva 8.248 ampliava el número de col·laboradors del president Franklin Delano Roosevelt.