Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A Bad Godesberg, els Cristians Alemanys varen publicar una declaració, coneguda com la Declaració de Bad Godesberg, que precisava la política del règim en relació amb l’Església protestant. En la declaració s’afirmava la responsabilitat de l’Església per mantenir el poble alemany racialment pur. “obeint” les normes divines de la creació. A més, la declaració deia que el nacionalsocialisme constituïa una continuació fidel de la Reforma luterana perquè es declarava, igual que el reformador, la preferència nacional en matèria de fe, ja que predicava un cristianisme heroic a Alemanya, alliberat d’elements estrangers, sobretot dels jueus, i perquè proclamava com a dogma absolut la diferència entre cristianisme i el judaisme. La declaració prohibia qualsevol tipus de relació amb les demés Esglésies de l’estranger, afirmant que les relacions internacionals eren contràries a l’ordre de la creació.
Davant dels insistents rumors de la dissolució del SD, Walter Schellenberg va escriure que aquests rumors feien témer una imminent dissolució del SD o la seva absorció per la Policia de Seguretat, el que significaria, segons ell, que tots els membres del SD, sense professió reconeguda per l’Administració pública i sense formació jurídica, perdessin la feina.
El cap de la policia li va entregar a Eva Braun un document especial d’identitat que el 29 d’abril de 1945 li va servir per casar-se amb Adolf Hitler.
En la crisi polonesa:
Joseph Beck va arribar a Londres per parlar amb el primer ministre Neville Chamberlain sobre un acord d’ajuda mútua en cas d’atac d’una potència europea a Polònia. Tot i les súpliques de Chamberlain i de Lord Halifax, el ministre polonès es va negar a que la Unió Soviètica formés part de l’acord que tenien i a oferir assistència a Romania si Alemanya l’atacava.
Al mateix temps, lord Londonderry va escriure una carta dirigida a Erich Gritzbach, el cap personal de Hermann Göering, lamentant que tot pel qual havia treballat els últims tres anys s’havia anat a norris per l’acció d’Adolf Hitler a Txecoslovàquia i li va dir que es sentia totalment impotent. Londonderry va escriure una segona carta per al doctor Silex, el director de la Deutsche Allgemeine Zeitung en el que l’indicava el complicat que havia sigut sempre per ell justificar la política alemanya a la Gran Bretanya, però que ara, després de la invasió a Txecoslovàquia, no podia trobar cap raó que el satisfés i que s’havia vist obligat a guardar silenci.