Dimarts:

La crisi polonesa:

En el Berghof, Adolf Hitler, juntament amb Joachim von Ribbentrop, es va reunir amb el comte Csaky, el ministre d’Afers Exteriors hongarès. El dictador li va explicar que l’havien sorprès les dues cartes del comte Teleki, el president del Consell hongarès, que primer li va prometre que l’ajudarien en les seves reivindicacions per Polònia, però que després es va fer enrere, i li va dir que mai havia comptat amb l’ajuda hongaresa per aquest conflicte. Llavors li va recordar que gràcies a la “generositat” d’Alemanya, Hongria havia pogut recuperar un territori que formava part de l’Estat txecoslovac i li va augurar que si Alemanya queia derrotada, Hongria seria aixafada automàticament. El dictador li va assegurar que Polònia no presentava per Alemanya cap problema militar, tot i que li va confessar que comptava, des del principi, amb una guerra en dos fronts. Després de dir-li que no temia les demés potències, el líder alemany li va prometre que el govern soviètic no intervindria en un possible conflicte, ja que confiava que els soviètic intentessin enriquir-se a expenses dels Estats bàltics i de Polònia sense cap acció militar. Després d’una breu pausa es varen tornar a reunir i llavors el comte Csaky li va pregar que considerés les dues cartes de Teleki com a no rebudes i li va prometre que també faria el mateix amb Benito Mussolini, que també havia rebut les dues cartes del president del Consell d’Hongria.

---

Després de la reunió del dia anterior a Sönke Nissen Koog, Hermann Göering va convidar a l’industrial suec Birger Dahlerus a l’illa de Sylt, on hi passava uns dies de vacances, per continuar debatent la forma com es podia evitar la guerra. Al mateix temps, Karl Bodenschatz va volar a Berchtesgaden per informar a Hitler sobre aquella reunió del dia anterior.

En el Reich:

A Àustria:

Els alemanys varen obrir el camp de concentració de Mauthausen.

A Alemanya:

Rudolf Hess va rebatejar l’antiga escola privada de les SA, l’Institut Nacionalsocialista del llac Starnberger, com Escola del Reich Feldafing del NSDAP, que per llavors s’havia convertit en la de més èxit de les escoles de l’elit nazi. Dividida en 40 mansions, algunes d’elles confiscades als seus propietaris jueus, l’escola estava sota el control de la Lliga Nazi de Mestres, i tots els alumnes i professors es convertien automàticament en membres de les SA.