Dijous:
En la crisi polonesa:
Reinhard Heydrich va citar al sturmbannführer de les SS, Alfred Helmut Naujocks, al seu despatx de la Prinz-Albrechtstrasse per ordenar-li que estudiés una simulació d’un atac a l’estació de ràdio alemanya a prop de Gleiwitz, a l’Alta Silèsia, molt a prop de la frontera amb Polònia. L’objectiu era fer veure que l’atac l’havien efectuat les forces poloneses per llavors poder declarar la guerra a Polònia. Heydrich li va dir que necessitaven proves materials d’aquesta agressió polonesa per la premsa estrangera i la propaganda alemanya. Llavors, Naujocks va escollir a sis homes del SD per dur a terme aquella operació, l’anomenada Operació Himmler. L’atac simulat s’havia de produir just al moment en que les forces alemanyes ataquessin Polònia perquè volien mostrar en el món que havien sigut els polonesos qui havien començat l’atac i que ells només s’estaven defensant. Com encarregat d’executar l’operació, Heydrich va escollir a l’expert ex cap de policia i general de les SS, Heinrich Müller, que tenia que elegir a un parell de dotzenes de presoners dels camps de concentració per disfressar-los de membres de les SS per assassinar-los per alemanys disfressats de policies polonesos per tal de fer veure que havien sigut els polonesos qui havien assassinat aquells falsos SS. Heydrich li va dir que l’atac a Polònia es produiria els següents dies i que la paraula clau d’aquesta operació seria Conserves.
Naujocks va marxar aquell mateix dia cap a Glewitz amb cinc dels seus homes de la seva unitat més un intèrpret i es varen allotjar en dos hotels. Naujocks va reservar una habitació en el Haus Oberschlesien. Després va estudiar el terreny i va localitzar l’emissora que havia de ser atacada. Es trobava a fora la ciutat, en la carretera de Tarnowitz, darrere un filat de dos metres, i estava poc vigilada.
L’intèrpret Paul Schmidt va ser cridat urgentment quan estava de permís a Norderney i un avió especial el va passar a recollir. El pilot no sabia a on havien d’anar i va informar a Schmidt que rebrien instruccions en ple vol. El JU-52 en que anaven va aterrar finalment a l’aeròdrom de Salzburg, on s’havia de produir una reunió entre el ministre Joachim von Ribbentrop i Galeazzo Ciano l’endemà. Un automòbil va traslladar el doctor Schmidt a l’hotel Osterreichischer Hof, on l’esperava Bernardo Attolico. L’ambaixador li va dir que podien estar segurs de que la Gran Bretanya i França aquest cop estarien disposades a entrar en guerra en el cas que Alemanya volgués ocupar Polònia. Schmidt li va respondre que ja ho sabia.
Abans de que el seu ministre marxés a Salzburg, Benito Mussolini va redactar personalment un projecte sobre l’entrevista que havia de tenir lloc amb Von Ribbentrop. El dictador italià va insistir en resoldre la qüestió polonesa amb unes conversacions internacionals. Abans de marxar, Mussolini li va repetir a Ciano que insistís perquè els alemanys evitessin un conflicte armat per Polònia perquè sinó esclataria una guerra mundial.
A Danzig, Albert Forster va trucar a Carl Burckhardt, l’Alt Comissionat de la Societat de Nacions a Danzig, per comunicar-li que Adolf Hitler el volia veure a Obersalzberg a les quatre de la tarda del dia següent i li va posar a disposició un avió per l’endemà a primera hora.
El govern polonès va respondre a l’amenaça del dia anterior del govern alemany anunciant que reaccionarien a tota temptativa alemanya de voler comprometre els drets i interessos de Polònia a la Ciutat Lliure de Danzig i que tota intervenció del govern alemany seria considerada com un acte d’agressió.
Diari del Tercer Reich 