Diumenge:
En la crisi polonesa:
En el Berghof, després de rebre de l’ambaixador Werner von Schulenburg el dia anterior de que Joachim von Ribbentrop podria viatjar a Moscou per firmar un pacte de no agressió la setmana següent, Adolf Hitler, que volia que aquesta reunió fos com més aviat millor, va enviar personalment un telegrama a Iosif Stalin a través de l’Ambaixada alemanya a Moscou demanant-li que rebés a Von Ribbentrop el 22 o el 23 d’agost. Aquest telegrama va ser enviat a Moscou a tres quarts de set de la tarda i es va demanar a l’ambaixador que el fes arribar immediatament a Viatxeslav Mólotov. El telegrama deia:
Senyor Stalin, Moscou
He sabut amb sincer plaer de la conclusió del nou acord comercial germànic-soviètic, en el que veig el primer pas cap a una millora de les relacions entre els nostres dos països.
La conclusió d’un pacte de no agressió amb la Unió Soviètica representa per mi la instauració d’una política de llarg abast. Alemanya torna a prendre així una orientació que va ser benèfica pels nostres dos països en el curs dels segles passats (…).
Accepto el projecte de pacte de no agressió proposat pel seu ministre d’Afers Exteriors senyor Mólotov, però considero que és urgent clarificar el més aviat possible les qüestions relacionades amb ell.
La preparació del protocol addicional reclamat per la Unió Soviètica pot efectuar-se, estic convençut d’ell, en el més breu termini possible, a condició de que un home d’Estat alemany responsable pugui anar personalment a Moscou per negociar. Si no, el govern del Reich no veu com podria ser preparat i establir el protocol addicional en un curt termini.
La tensió entre Alemanya i Polònia s’ha fet intolerable (…) Una crisi pot produir-se en qualsevol moment. Alemanya està resolta a protegir els interessos del Reich amb tots els mitjans que disposa.
Sóc de l’opinió de que a causa de les intencions expressades pels nostres dos països d’establir entre ells una nova forma de relacions, no hi ha temps a perdre. Proposo, doncs, de nou, que vostè rebi al meu ministre d’Afers Exteriors el dimarts 22 d’agost o, com a molt tard, el dimecres 23 d’agost. El ministre d’Afers Exteriors del Reich tindrà tota classe de poders per preparar i firmar el pacte de no agressió, així com el protocol. La seva estada a Moscou no podrà excedir d’un o dos dies, a causa de la situació internacional. Em sentiré feliç si rebo de vostè una resposta aviat.
Adolf Hitler.
A la nit, Hitler va trucar a Hermann Göering per comunicar-li les seves inquietuds sobre la forma en que Stalin reaccionaria al seu missatge i es va lamentar dels endarreriments de Moscou. Aquella hora els soviètics encara no havien llegit el missatge de Hitler.
Preparant la invasió de Polònia, el cuirassat alemany Schleswig-Holstein va abandonar Kiel per dirigir-se a Danzig amb la missió d’atacar les fortificacions de la Westerplatte el 26 d’agost, tot i que ho acabaria fent l’1 de setembre.
L’atac ja estava preparat i el Oberführer de les SS, Mehlhorn, es va reunir amb els homes que havien d’assaltar l’estació radiofònica de Gleiwitz en una sala de l’escola del SD i va dirigir-los unes paraules sobre el caràcter secret de l’operació, l’Operació Himmler. Després, els homes varen tornar en camions militars tancats als seus llocs.
El comte Massimo Magistrati, el cònsol italià a Berlín, va visitar a Ernst von Weizsäcker en el Ministeri d’Afers Exteriors i li va mostrar l’estat d’ànim del govern italià, que no volia que hi hagués guerra. El secretari d’Estat va escriure un memoràndum confidencial a Von Ribbentrop de les paraules del cònsol. Magistrati li va explicar que Alemanya semblava desmerèixer la clàusula del Pacte d’Acer que estipulava un estret contacte entre els aliats i preveia consultes mútues en les qüestions importants. També li va dir que com que Alemanya considerava les seves diferències amb Polònia com un problema exclusivament alemany, renunciava a la vegada a l’ajuda armada italiana. A més, el va advertir de que si la qüestió polonesa acabava en una guerra general, Itàlia donaria per fer de que s’havien realitzat les condicions prèvies de l’aliança.
Al matí, el cap de l’Estat Major polonès, Stachiewicz, va fer saber a l’agregat militar britànic a Varsòvia que mai es permetria l’entrada de les tropes soviètiques a Polònia. Aquella mateixa nit, el ministre Josef Beck va rebutjar oficialment la petició francesa-britànica per arribar a un pacte militar amb els soviètics que permetria l’entrada soviètica a Polònia. En saber la resposta del ministre polonès, lord Halifax, per boca del seu ambaixador a Varsòvia, de demanar-li que reflexionés perquè estava destrossant les conversacions militars amb Moscou. Beck li va declarar a l’ambaixador francès Léon Nöel, que no admetia que es pogués discutir la utilització d’una part del seu territori per tropes estrangeres i que ells no tenien cap acord militar amb la Unió Soviètica i no el volien tenir mai.
En el Reich:
A Alemanya:
Hermann Göering i Alfred Rosenberg es varen reunir durant tres hores. El ministre havia llegit l’assaig de Rosenberg sobre la concepció del món i la religió i volia parlar amb ell d’aquell tema. El Reichsleiter li va explicar el per què havia escrit aquell assaig i li va ressaltar que tenien que oposar-se a qualsevol intent per part de les esglésies d’equiparar les seves confessions amb la fe a Déu. A continuació li va entregar diversos pamflets que havia aconseguit a través d’un regiment de la defensa aèria i li va llegir alguns d’ells. Rosenberg no volia que es denegués el consol de l’església a qui el necessités. També li va dir que creia que el cristianisme estava arribant al seu final. Göering li va prometre que informaria a Hitler sobre aquest tema. En arribar al final de l’entrevista, Rosenberg el va convidar a passar una nit a la seva nova casa de Dahlem i Göering ho va acceptar. El ministre també li va comunicar que volia que ingressés en el Consell de Defensa del Reich i que l’hi havia presentat a Hitler el seu text sobre el discurs que Joseph Goebbels havia pronunciat contra Winston Churchill. Rosenberg ho va aprofitar un cop més per atacar a Goebbels.
A Itàlia:
El comte Galeazzo Ciano es va reunir de nou amb Benito Mussolini per analitzar el conflicte polonès. El dictador ara creia que era convenient col·locar-se al costat d’Alemanya en el conflicte. Mussolini també es va reunir durant aquell dia amb Bernard Attolico, que havia tornat de Berlín per ser consultat. L’ambaixador li va explicar que ara feien tard si es volien desentendre del Pacte amb els alemanys, ja que tota la premsa mundials els acusaria de covarda. Ciano va intentar discutir aquesta afirmació, ja que volia evitar com fos una guerra, però Mussolini no el va voler escoltar.
Diari del Tercer Reich 