Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
El Govern va aprovar un decret contra els anomenats paràsits del poble (Volksschädlinger) que sentenciava a mort als lladres que actuessin durant els talls de llum o contra la propietat o a qualsevol que provoqués un mal a la voluntat de combatre.
La premsa alemanya va acusar als britànics d’haver enfonsat la seva pròpia embarcació, l’Athenia, el 3 de setembre amb l’objectiu d’incitar als Estats Units a entrar en guerra. Moltes de les víctimes civils eren nord-americans.
A Polònia:
L’exèrcit alemany va tallar totalment el corredor polonès i va creuar el riu Vístula. Al matí, elements de la 19º Divisió d’Infanteria polonesa varen llençar un contraatac a prop de la ciutat de Piotrków, però els alemanys varen aprofitar la mobilitat de les seves unitats Panzer per endinsar-se entre les defenses poloneses. Els alemanys no varen tardar en conquerir la ciutat, deixant via lliure cap a Varsòvia. Igual que el dia anterior les SS havien abatut a un miler de civils a Bydgoszcz, a Piotrków els alemanys van cremar tot el districte jueu i varen matar als jueus que varen aconseguir fugir dels edificis en flames. Els soldats varen entrar en un edifici que s’havia salvat de l’incendi, varen fer sortir a 6 jueus i els varen ordenar que es posessin a córrer; a 5 d’ells els varen abatre a trets i el sisè, Reb Bunem, va morir després com a conseqüència de les ferides.
La victòria era tant clara que Franz Halder va comentar que els polonesos estaven pràcticament derrotats. Halder es va reunir a les deu del matí amb el general Walter von Brauchitsch, comandant en cap de l’Exèrcit, i el general Fedor von Bock, que estava al front del Grup d’Exèrcits del Nord, per analitzar la situació. Von Brauchitsch li va prohibir que continués empenyent cap a l’est, decisió que canviaria el dia 9.
La unió dels exèrcits Lódz i Krakow havia sigut trencada completament i l’Exèrcit de Prusy era incapaç de contenir als alemanys. Davant l’imparable avanç alemany, a la tarda el comandant en cap de l’exèrcit polonès, el mariscal Edward Rydz-Smigly, va ordenar la retirada dels exèrcits Lódz, Krakow, Prusy i Poznan darrere de la riba oriental del Vístula perquè no quedessin atrapats. Durant aquella tarda també es va ordenar a les unitats poloneses que retrocedissin sobre el riu Dunajec, que protegia el flanc sud de Cracòvia.
En un combat a Wadowka, el príncep comte Òscar Guillem de Prússia va resultar mort després de que l’artilleria polonesa li destrossés les cames. El seu pare, el príncep Òscar, va caure en un depressió després de la seva mort.
A la Unió Soviètica:
Davant la demanda dels alemanys perquè els soviètics actuessin a l’est de Polònia, Viatxeslav Mólotov els va respondre que la Unió Soviètica atacaria en el moment oportú, però que aquest moment encara no havia arribat. Considerava que s’hi anaven massa de pressa podria perjudicar la causa soviètica. Tot i això, el ministre va insistir sobre el fet de que els alemanys, encara que hi arribessin primer, havien de respectar escrupolosament la línia de demarcació fixada de comú acord en les clàusules secretes del Pacte Mólotov-Ribbentrop.
A l’Atlàntic:
A 300 milles al nord-oest del Cap Finisterre, el submarí alemany comandat pel comandant Herbert Schulze va enfonsar el vaixell mercantil britànic Royal Sceptre amb el seu canó de coberta. D’aquesta manera els alemanys varen començar la seva campanya contra les embarcacions mercantils aliades. En total aquell dia els alemanys varen enfonsar cinc embarcacions mercantils aliades desarmades: quatre britàniques i una francesa. Per prevenir-se, els britànics varen establir el sistema de navegació en combois a l’Atlàntic Nord i aquell mateix dia l’Ajax va enfonsar dues embarcacions mercantils alemanyes. Winston Churchill va declarar que aquelles embarcacions no havien obeït les ordres d’aturar-se.
A Sud-Àfrica:
El primer ministre Jan Christian Smuts va declarar la guerra a Alemanya després d’haver format un nou gabinet un cop varen resoldre els desacords polítics en quan a unir-se al conflicte.
En els Estats Units:
El govern nord-americà va proclamar la neutralitat del país.