Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
Preveient que la guerra a Polònia acabaria en breu, Adolf Hitler va aprovar la Directriu número 3 en que ordenava que es prenguessin les mesures necessàries per enviar a l’Oest unitats de l’Exèrcit i de la Luftwaffe que estaven en aquells moments a Polònia.
A Alemanya:
En una emissió radiofònica des d’una fàbrica d’armament, Hermann Göering va assegurar que l’exèrcit polonès no es lliuraria mai de l’abraçada alemanya i va amenaçar amb terribles represàlies si avions britànics i francesos intentaven bombardejar Alemanya. Segons va assegurar, aquella guerra seria llarga, però també va dir que 70 divisions de soldats alemanys que hi havia a Alemanya podrien ser llicenciades en qüestió d’una setmana i ser enviats a servir en una altra banda. Eduard Wagner, que va parlar del futur de Polònia amb el cap de l’Estat Major Franz Halder, va escriure en el seu diari que Hitler i Göering volien destruir i exterminar a la nació polonesa.
A les quatre de la matinada va sonar a Berlín l’alarma antiaèria davant la possibilitat d’un atac aeri. No va passar res.
En el Sarre, a les quatre de la matinada, les tropes franceses del 4º Exèrcit varen continuar amb la seva ofensiva entrant per l’oest d’Alemanya i varen creuar el riu Sarre a través de bots de rem, ponts artificials de pontons, flotadors impermeables de palla o herba seca i rampes sobre barcasses de duralumini que varen permetre el pas als soldats i als tancs per sota de les 18 tones de pes. Els soldats de la 42º Divisió d’Infanteria francesa es varen passejar pel poble de Lauterbach i el primer contingent francès va avançar cinc quilòmetres en el sector de Sarreguemines; mentre que el següent contingent, equipat amb vehicles Renault, Citroën i Rosengard, va expulsar als defensors alemanys de l’àrea de Omersviller.
El Govern va ordenar internar en camps de concentració a tots aquells que amenacessin amb oposar-se a l’esperit combatiu de la nació.
El Ministeri de l’Interior va emetre una directiva secreta en la qual tornava a legalitzar els bordells, tot i que es continuava prohibint la prostitució al carrer.
Walther Funk va escriure un informe secret sobre com s’havien de camuflar els negocis que es feien a l’estranger. El ministre va dir que li semblava aconsellable exercir el control directe a través de fiduciaris estrangers o, per exemple, traspassant la majoria de les accions a una administració fiduciària, ja que en cas de tenir que respondre sota jurament de la situació legal dels seus propietaris no trobarien cap prova de que hi havia el govern alemany al darrere. El que es tractava era de disfressar les operacions de les empreses alemanyes a l’estranger a través de països neutrals com Suïssa. En l’informe també es deia que a les empreses alemanyes amb reclamacions per exportacions fetes a països enemics se’ls permetria delegar el seu cobrament en representants neutrals abans de que el diner fos enviat a Alemanya.
Kurt von Hammerstein es va incorporar al seu lloc dins de l’Exèrcit en el seu nou quarter general a Colònia. Des d’allí va planificar assassinar a Hitler.
En la Batalla per Polònia:
Walter von Brauchitsch va canviar la seva ordre del dia 5 a Fedor von Bock, en que prohibia en el Grup d’Exèrcits Nord avançar més cap a l’est. Per la seva part, Von Bock va ordenar en el 19º Cos de Heinz Guderian que tallés les forces poloneses que intentessin forma una línia defensiva a l’est del riu Vístula.
A Radom es va segellar la primera de les nombroses bosses en les que varen ser tancades les forces poloneses. Els alemanys varen destruir set divisions i varen capturar 150 canons i 60.000 presoners. La victòria era evident, però els alemanys estaven decidits a aplicar una política dura. El 8º Exèrcit havia definit la missió dels Grups en una ordre bàsica que deia que s’havia d’atacar i eliminar a tot element hostil a la rereguarda de les forces combatents, sobretot els contra-espies, i que s’havia de detenir a totes les persones políticament sospitoses, prendre les armes, retenir documents importants sota l’aspecte policia i de seguretat…
A Varsòvia, el comandant de la ciutat, Walerian Czuma, va aconseguir rebutjar de nou la 4º Divisió Panzer a Ochota, tot i que aquesta estava reforçada amb una unitat d’artilleria i una d’infanteria motoritzada. La 4º Divisió es va retirar a les afores de Kutno per contenir la possible amenaça d’un contraatac polonès contra el flanc esquerre de les forces alemanyes, que venien a ocupar Varsòvia. Després, la 4º Divisió va ser cridada cap a l’oest per fer front a la contraofensiva polonesa del Bzura. El contraatac polonès a les afores de la capital l’havien de dur a terme deu divisions poloneses sota les ordres del general Tadeuz Kutrzeba, però només va servir per endarrerir l’avanç alemany a la capital polonesa.
Per altra part, a la tarda, l’atac sobre el riu Bzura contra el 8º Exèrcit alemany va constituir l’ofensiva polonesa més eficaç de tota la campanya, que va agafar de contrapeu als alemanys, però només va aconseguir petits èxits a curt termini. És per aquest atac que va ser cridada la 4º Divisió Panzer.
Continuant massacrant a la població polonesa, els alemanys varen culpar de l’assassinat de 200 jueus a Bedzin del dia anterior als polonesos i varen agafar molts ostatges. 30 d’ells varen ser executats en una de les principals places públiques. A més, un regiment alemany d’infanteria va capturar a 300 polonesos després de mantenir un intercanvi de trets durant mitja hora a prop de Ciepielów i el coronel al comandament, emprenyat per la pèrdua de 14 dels seus homes, va posar en fila a tots els presoners i va ordenar que els metrallessin i els llancessin a una cuneta del costat de la carretera. Aquell mateix dia, el jutge Roland Freisler va arribar a Bromberg per obrir una sèrie de processos amb fins propagandístics davant un tribunal especial que en finalitzar l’any condemnaria a mort a un centenar d’homes.
A la Unió Soviètica:
Davant la insistència dels alemanys per saber quan atacarien a Polònia, el ministre Viatxeslav Mólotov va respondre a les quatre i deu de la tarda, que la Unió Soviètica actuaria militarment en els pròxims dies. Una mica més tard, el comissari d’Afers Exteriors soviètics va felicitar oficialment als alemanys per l’entrada de tropes alemanyes a Varsòvia.
A França:
Per començar una campanya contra Alemanya, aquell dia va arribar de la Gran Bretanya la força avançada d’atac de la RAF.
A Canadà:
El govern canadenc va declarar la guerra a Alemanya.
Diari del Tercer Reich 