Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El 1º Exèrcit alemany va llançar un contraatac sobre el poble d’Apach, on es concentraven els soldats francesos del 4º Exèrcit, que va fracassar perquè al cap d’unes hores els francesos varen recuperar la localitat.

A Polònia:

Adolf Hitler va visitar el barri jueu de Kielce. El seu cap de premsa, Otto Dietrich, va escriure que l’aspecte d’aquella gent anava més enllà de l’imaginable i va assegurar que vivien enmig de la brutícia, en vivendes on a Alemanya ni tant sols hi viuria un vagabund.

---

Precisament, Adolf Eichmann i Franz Walter Stahlecker varen discutir els plans per deportar els jueus polonesos de Polònia oriental que vivien a Moravska-Ostrava i a Viena. El pla va passar per Reinhard Heydrich i va tornar després com una ordre per Eichmann del cap de la Gestapo, Heinrich Müller, tot i que Müller mencionava Moravaska-Ostrava i Kattowitz enlloc de Viena. Eren clars els plans dels alemanys respecte als jueus. Durant aquell dia varen arribar la primeres notícies a les oficines militars d’una matança de jueus perpetrada per les SS. Les víctimes havien sigut tancades en una sinagoga i un gran número havien sigut assassinades. Franz Halder va apuntar en el seu diari que un grup homes de les SS, després de fer treballar a 50 jueus tot el dia en la reparació d’un pont, els havien empès dins d’una sinagoga i els havien matat a trets.

Wilhelm Canaris, que s’oposaria a aquells assassinats, va anar al front per veure en acció l’Exèrcit i va quedar parat de que els oficials del Servei Secret li parlessin d’una orgia de massacres. El varen informar de que obligaven als civils polonesos a cavar tombes massives, que després els alineaven al costat i els mataven a continuació amb les metralladores.

A més a més, el capità general Fedor von Bock va ordenar que si es disparava des d’un poble situat darrere el front i resultava impossible identificava des d’on sortien els trets, el poble havia de quedar reduït a cendres.

---

A la ciutat de Lublinitz i va arribar-hi la cineasta Leni Riefensthal, vestida amb una guerrera, pantalons de muntar i botes altes toves; del cinturo de cuir que adornava els seus malucs hi penjava una pistola, acompanyada d’una unitat de gravació. Seguia a Hitler amb la intenció de gravar les seves victòries, fet que no li va fer gens de gràcia a Erich von Manstein. El general li va aconsellar que no s’aventurés tant, però la cineasta li va contestar que era desig de Hitler gravar el front i va expressar el seu desig de continuar, juntament amb l’equip tècnic, fins a Konskie, on el dictador hi acabava de passar. Von Manstein no va tenir més remei que deixar-la avançar.

A Polònia:

Les tropes alemanyes varen arribar a Narew i el Bur. A les a fores de Varsòvia varen arribar-hi unitats blindades del Grup d’Exèrcits del Sud, però no varen intentar entrar a la ciutat. Al final del dia, la 10º Divisió Panzer ja havia arribat al sud del riu Biebrza i havia immobilitzat a la Brigada de Cavalleria Suwalska.

---

Al llarg del riu Bzura, després de la contraofensiva polonesa del dia anterior, dues divisions alemanyes es trobaven en retirada i els polonesos varen fer uns 1.500 presoners només de la 30º Divisió.

---

Per tal de coordinar la confusa situació en el marge oriental del Vístula, el mariscal Edward Rydz-Smigly va crear dos nous comandaments: el Front Nord i el Front Sud.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov i Werner von der Schulenburg es varen reunir per parlar de les intencions militars soviètiques a Polònia. El ministre li va reconèixer que el govern soviètic estava molt sorprès per la rapidesa en que els alemanys estaven avançant per Polònia, però el va advertir de que per culpa d’això la Unió Soviètica estava en una situació complicada per actuar. Mólotov també li va fer al·lusió al pretext que el Kremlin pensava invocar per la seva pròpia agressió a Polònia. En acabar la reunió, Schulenburg va advertir immediatament al seu govern a través d’un telegrama molt urgent de que la caiguda imminent de Polònia col·locaria a la Unió Soviètica en la obligació d’ajudar als ucraïnesos i als russos blancs “amenaçats” per Alemanya. L’ambaixador els va dir que aquest argument era necessari pel govern soviètic per explicar al seu poble la intervenció de la Unió Soviètica, evitant d’aquesta manera que semblés una agressió.

A França:

La principal Força Expedicionària Britànica (BEF), uns 160.000 homes i 24.000 vehicles, sota el comandament de lord John Gort, va començar a desembarcar a França.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va escriure que no esperava cap victòria militar, ja que dubtada de que la poguessin aconseguir, però sí que veia previsible un enfonsament interior del front alemany.

A Canadà:

El govern canadenc va declarar la guerra a Alemanya.