Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Berlín, Reinhard Heydrich va convocar a tots els comandants de totes les unitats de les SS que estaven a Polònia per una conferència urgent. Per aquells que no poguessin venir els va enviar una circular administrativa. Heydrich els va explicar la política que havien de seguir les SS en el tracte amb els jueus i com se’ls havia de concentrar en el nou territori conquerit. Després de diferenciar entre un objectiu final secret i les etapes prèvies d’aquest objectiu, va ordenar la creació de guetos en els territoris ocupats, obligant a tots els jueus de Polònia a que s’assentessin en aquests guetos. S’havien de dissoldre d’immediat les comunitats jueves de menys de 500 individus i la seva reubicació en les localitats de concentració més properes, que serien supervisades per un consell d’ancians, compost per un màxim de 24 individus influents i rabins associats a aquestes comunitats. Els Einsatzgruppen, que serien els encarregats de protegir la rereguarda de la Wehrmacht, havien de crear aquests guetos en les ciutats grans. A més, havien de ser els encarregats d’elaborar les llistes dels dirigents importants i dels diversos grups de professionals de classe mitjana que havien de ser deportats al Govern General. Però no només els jueus polonesos havien de tenir aquell destí, ja que es tenia pensat enviar-hi tots els jueus del Reich i 30.000 gitanos cap a una reserva del sud-est de Cracòvia, una zona que el propi Heydrich va eximir específicament de mesures i que anomenava el Gau de llengua estrangera. Els jueus alemanys que vivien en zones rurals se’ls havia de traslladar als pobles per llavors deportar-los sistemàticament en trens de mercaderies des de les zones alemanyes cap a Polònia. Per justificar aquelles mesures, Heydrich va prosseguir que la deportació dels jueus al Gau de llengua estrangera, l’expulsió a l’altra banda de la línia de demarcació, l’havia aprovat el propi Adolf Hitler i va afirmar que aquest procés es prolongaria durant tot un any. També, el líder del SD tenia en ment que les antigues províncies alemanyes de Polònia es convertissin en Gaus alemanys per tal de que les províncies alemanyes estiguessin rodejades per una muralla oriental, i el Gau de llengua estrangera formaria una espècie de terra de ningú. Per administrar aquests territoris es tenia pensat nomenar a un Reichsführer-SS comissari de l’assentament a l’est. A més de treure els jueus, Heydrich va deixar clar que com a màxim només el 3% dels antics dirigents polonesos dels territoris ocupats havien d’ocupar algun càrrec sense importància i que la resta se’ls havia de tancar en camps de concentració. A part, en els polonesos obrers se’ls havia d’utilitzar com a treballadors emigrants i se’ls havia d’anar deportant gradualment al Gau de llengua estrangera. Heydrich va exigir que tot aquell procés es posés a la pràctica amb rapidesa i va utilitzar per primer cop el terme Endziel (objectiu final) en referència a la qüestió jueva en el territoris ocupats. 

Eduard Wagner, intendent general, seguint les noves ordres, va ordenar en els seus grups d’acció que comencessin l’èxode jueu forçós cap al centre de Polònia. Heydrich va aprovar aquelles mesures aquell dia després de reunir-se amb Walther von Brauchitsch, que com el dia anterior amb Hitler es va queixar dels crims comesos per les SS a Polònia i demanava posar ordre a la situació. 

---

Leonardo Conti, en nom del Ministeri de l’Interior, va enviar una circular a totes les administracions governamentals dels Gaus instant-les a remetre una relació de les institucions que albergaven malalts mentals. 

A Polònia:

En la batalla, el 19º Exèrcit del general Heinz Guderian va establir contacte amb la 29º Brigada de tancs comandada pel veterà de la Guerra Civil espanyola Semyon Krivoschein, que pertanyia al 4º Exèrcit soviètic del tinent general Vasili Chuikov. Per altra banda, l’artilleria alemanya va bombardejar punts claus de la ciutat de Varsòvia, que va quedar envoltada per 13 divisions alemanyes.

Al mateix temps, les últimes unitats de l’Exèrcit de Poznan que havien dut a terme la contraofensiva del riu Bzura es varen rendir. 

Sabent que la derrota era inevitable, els polonesos varen començar a negociar la seva rendició als alemanys. 

En el front occidental:

A l’oest d’Alemanya, els soldats francesos que havien penetrat el país el 7 de setembre es varen aturar i varen tornar a les seves posicions de sortida deixant petites guarnicions en els pobles ocupats.

A Romania:

La Guàrdia de Ferro va assassinar al primer ministre romanès Armand Calinescu.

En la Guerra Civil espanyola:

Les tropes de Francisco Franco es varen aturar a Maqueda, a uns 72 quilòmetres de Madrid, que en prou feines tenia defenses. Durant la reunió dels membres de la Junta de Defensa en el petit aeròdrom de Salamanca es va decidir, amb el vot encontra del general Cabanellas, atorgar a Franco el càrrec de Generalíssim.