Dijous:
A Polònia:
Després de que Varsòvia es rendís el dia anterior, la guarnició de la fortalesa de la ciutat, uns 120.000 homes, es varen rendir. També les restes de l’exèrcit polonès varen capitular després de que caigués la ciutat de Thorn, l’últim reducte de la resistència polonesa. Immediatament després, Adolf Hitler va anunciar que Polònia ja no existia com a nació.
En el Reich:
A Alemanya:
A mitjanit, el periodista nord-americà William Shirer va entrevistar a l’as alemany de la navegació submarina, el capità Herbert Schultze, que acabava de tornar del seu primer enfonsament. El capità va explicar com havia enfonsat l’embarcació britànica Royal Sceptre, però va confessar que deixat que els nàufrags fossin rescatats per l’embarcació britànica Browning. Abans de sortir en antena, Schultze li va mencionar que havia enviat un missatge de ràdio a Winston Churchill per explicar-li que acabava d’enfonsar-li una embarcació seva i pogués rescatar als tripulants. Això, desmentia el que havia dit Churchill a la Cambra dels Comuns de que el comandant de submarins alemany havia sigut capturat. Shirer li va demanar si li podia ensenyar el text del seu missatge per verificar que la seva història era certa, però Schultze li va contestar que el seu quadern es trobava a Kiel, tot i que va trucar-hi perquè li llegissin el text del seu missatge.
A la Unió Soviètica:
Mentre Polònia es rendia sense condicions, a Moscou els representant d’Alemanya i la Unió Soviètica es varen reunir per ultimar el traçat de la línia de demarcació entre els dos països a Polònia. El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, i el ministre d’Afers Exteriors alemany, Joachim von Ribbentrop, varen tornar-se a reunir a la tarda per delimitar de formar definitiva les fronteres en territori polonès. Però, tres hores i mitja més tard i després d’un banquet oficial, Iosif Stalin i Mólotov es varen excusar perquè tenien que conferenciar amb una delegació estoniana a la que havien convocat a Moscou. Von Ribbentrop va sortir a l’òpera per escoltar un acte de El llac dels cignes, i després, a mitjanit, va tornar al Kremlin.
A les cinc de la matinada del ja dia 29 varen firmar un tractat d’amistat i de cooperació, un protocol addicional al del 23 d’agost de 1939 anomenat oficialment Tractat de les Fronteres i d’Entesa germànic-soviètic. Tot i que es va firmar el dia 29, el tractat va portar oficialment la data de 28 de setembre. Amb aquest decret, Von Ribbentrop va donar llibertat d’acció als soviètics a Lituània, mentre que la província de Lublin i certes províncies de Varsòvia varen quedar sota la influència alemanya. També s’afirmava en el decret la “voluntat” de restablir la pau i l’ordre dels territoris annexionats i assegurava en els habitants una vida tranquil·la respectant el seu caràcter nacional, tot i que també s’advertia de que no es toleraria possibles revoltes poloneses i es reprimirien sempre informant a l’altra part de les mesures que es prenguessin. Després, els governs de Moscou i de Berlín varen emetre una declaració conjunta en la que afirmaven que si els esforços pel restabliment de la pau a Europa fracassaven, quedava establert que Gran Bretanya i França eren responsables de la continuació de la guerra i, com a conseqüència, els governs d’Alemanya i de la Unió Soviètica consultarien les mesures a adoptar. La declaració deia:
Un cop el govern alemany i el govern de la Unió Soviètica, a través del tractat firmat avui, han resolt definitivament els problemes resultants de la desintegració de l’Estat polonès i l’establiment a conseqüència dels fonaments ferms d’una pau permanent a Europa Oriental, expressen conjuntament la seva opinió de que seria d’interès per totes les nacions posar fi a l’estat de guerra existent entre Alemanya i Gran Bretanya i França. Per tant, els dos govern concentren els seus esforços, si és precís en cooperació amb les d’altres potències amigues, per aconseguir aquest objectiu.
Amb tot, si l’esforç dels dos governs no aconsegueixen cap fruit, aquest mateix fet demostraria que Gran Bretanya i França són responsable de la continuació de la guerra, en aquest cas els governs d’Alemanya i de la Unió Soviètica es consultarien les mesures que jutgessin necessàries.
El mateix Heinrich Himmler també va arribar aquell dia a un acord amb els soviètics pel trasllat de les persones considerades d’ascendència alemanya, les Volksdeutsche, del sector soviètic al sector alemany. Hitler a la vegada va ordenar que l’evacuació dels 86.000 Volksdeutsche d’Estònia i de Letònia. Quan es va aplicar la mesura la majoria de les autoritats alemanyes encarregades d’aquella aplicació varen fer molt sovint la vista grossa i varen deixar que molta gent que no era alemanya pogués viatjar a Alemanya. Gràcies a aquell acord unes 750.000 persones, moltes d’ells sense ser d’origen alemany, es varen salvar de la mort o del captiveri quan els dos països varen entrar en guerra.
Immediatament després de tenir l’acord amb els alemanys, els soviètics varen firmar un pacte d’assistència amb Estònia pel que es permetia tenir bases soviètiques en territori estonià.
A la Gran Bretanya:
Un gal·lès anomenat Arthur Owens, al que el Servei Secret alemany considerava un agent seu, va dirigir-se a Holanda per posar-se en contacte amb els seus superiors alemanys, tot i que en realitat treballava per la Gran Bretanya. Els seus caps del Servei Secret britànic varen posar a Owens el nom clau de Neu. Aquest va aconseguir convèncer als alemanys de que havia establert a Gal·les una xarxa considerable d’agents alemanys i sol·licitava instruccions i diners. Li varen donar les seves reclamacions i Owens va tornar aquella nit a la Gran Bretanya. Aquella operació tenia el sobrenom de Traïció i va aconseguir enganyar per complert als alemanys.
Diari del Tercer Reich 