Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va aprovar la Directiva Número 6 en la que ordenava començar els preparatius per una acció ofensiva contra el nord de la frontera occidental si els britànics es negaven a negociar la pau. D’aquesta manera autoritzava una campanya contra França violant la neutralitat de Luxemburg, Bèlgica i Holanda. Demanava que l’ofensiva comencés tan aviat com fos possible i amb tota la força, i va anomenar aquesta operació el Cas Groc. El seu objectiu era assegurar el terreny holandès, belga i francès del nord com a base per una acció militar per aire i mar contra la Gran Bretanya. El dictador veia en la conca del Ruhr el seu punt dèbil i es volia avançar a un atac Aliat. Aquella ordre la va elaborar després de treballar-hi durant dues nits i l’havia redactat expressament ell mateix perquè sabia que la Directriu no tenia el suport de la cúpula militar. A més, aquell dia va sortir a la llum una directriu del OKW escrita per ordre de Hitler per tal de ratificar la seva tesi d’atacar a Occident, en que advertia del perill que suposava una guerra prolongada, ja que no es podria garantir els aliments i les matèries primes per a la població al mateix temps que es garantien els mitjans per la prossecució de la guerra.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb l’industrial suec Birger Dahlerus, que el dia 5 s’havia reunit amb el ministre lord Halifax. L’industrial el va informar que Gran Bretanya insistia en que es tornés a Polònia la seva condició d’Estat, que es destruís d’immediat totes les armes d’agressió i que es celebrés a Alemanya un plebiscit sobre determinats aspectes de la política exterior alemanya. L’endemà es varen tornar a reunir. 

---

Heinrich Himmler, com a nou comissari pel Reforçament de la Nació Alemanya, va donar la primera ordre de deportar els jueus i els polonesos no aptes per la germanització al Govern General polonès, a l’est del Vístula. Aproximadament eren mig milió de persones, 550.000 dels 650.000 que vivien a les províncies poloneses annexionades, i aquesta ordre va ser supervisada per Walter Darre.

---

En una reunió presidida per Viktor Brack, on hi varen participar professionals mèdics favorables a la idea de matar als adults discapacitats, Herbert Linden, el funcionari del Ministeri de l’Interior responsable dels manicomis, va informar de que s’havien enviat impresos per identificar a les víctimes que mataven en els manicomis, ja que no se sabia com, qui i on es feien aquests assassinats. Parlant de quin hauria de ser el mètode per dur a terme aquells assassinats, varen arribar a l’acord de que primer haurien de compilar una llista de totes les institucions que s’estaven ocupant dels malalts mentals, epilèptics i amb altres problemes mentals. El personal d’aquests centres haurien d’omplir informes que detallessin la naturalesa de la discapacitat de cada pacient. Després, professionals de la medicina examinarien aquelles notes i determinarien qui tenia que viure o morir. Brack va assegurar que la xifra total de víctimes es podia saber calculant una proporció matemàtica i la va estipular entre 65.000 i 75.000, però el problema que tenien era com els havien de matar. Brack va consultar al policia Arthur Nebe sobre el mètode més idoni per matar als discapacitat en gran número. Philipp Bouhler va enviar a tots els hospitals i a tots els metges corresponents una llista de tots els pacients senils, els que eren delinqüents psicòtics o no tinguessin sang alemanys amb, aparentment, fins estadístics. 

A Itàlia:

Al matí, un Benito Mussolini molt decebut amb ell mateix es va reunir amb el ministre Galeazzo Ciano i li va confessar que tenia un fort disgust per no participar en la guerra perquè considerava que els italians no entendrien, després d’any de propaganda bèl·lica, que Itàlia no participés ara en el conflicte europeu.