Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb el cap de la Kriegsmarine Erich Raeder per parlar de la invasió de Noruega. Des de feia setmanes Raeder tenia informes de l’almirall Wilhelm Canaris que asseguraven que els britànics tenien previst ocupar diverses bases al sud de Noruega, i va informar al dictador de la perillositat que hi havia si els britànics conquerien aquelles bases. Raeder li va demanar que considerés la possibilitat d’envair Noruega, amb l’ajuda de la Unió Soviètica si era necessari, per protegir el transport de mineral de ferro des de les mines de Gällivare, al nord de Suècia, fins Alemanya, i establir una base de submarins a Trondheim. Després de reflexionar-hi una estona i de demanar-li a Raeder que deixés els seus informes per reflexionar-hi, Hitler va decidir ocupar Noruega i va ordenar en el OKW que comencés a planificar una invasió per a finals de gener de 1940. Tenia clar que havia de deixar de banda l’acord que tenia amb el govern noruec sobre la seva neutralitat en la guerra. 

A les onze del matí, el dictador va cridar a set comandants en cap dels cossos de la Wehrmacht i al seu cap Wilhelm Keitel i els va llegir en veu alta el memoràndum que havia escrit el dia anterior sobre la situació bèl·lica mundial, així com la seva Directiva número 6 per l’estratègica bèl·lica a l’Oest. En cas de que la Gran Bretanya i també França no estiguessin disposades a acabar amb la guerra a curt termini, estava decidit a actuar de manera activa i ofensiva. Per la continuació de les operacions militars, Hitler va ordenar preparar una ofensiva a través de la zona belga, luxemburgesa i holandesa per derrotar a les forces armades franceses i guanyar un punt de partida pel desembarcament a la Gran Bretanya. Per justificar la seva acció, Hitler els va recordar que la lluita entre Alemanya i les potències occidentals continuava des de la dissolució del Primer Reich alemany pel tractat de Münster el 1648 i que s’havia d’acabar d’una vegada per totes per les armes o d’una altra forma. Per això els va explicar que tenien la necessitat de continuar combatent i que l’objectiu alemany havia de ser la derrota definitiva de l’Oest. Tot i això, els va advertir de que el temps jugava a favor dels seus enemics i els va avisar que la victòria a Polònia havia sigut possible perquè havien lluitat en un sol front. En aquest sentit va defensar el Pacte amb els soviètics, però els va advertir de que el Pacte no seria per sempre. Hitler els va avisar de que la vulnerabilitat més gran que tenien es trobava en el Ruhr perquè si s’enfonsava conduiria a l’enfonsament de l’economia de guerra i a la capacitat de resistir. També els va avisar de que s’havia d’evitar la guerra de posicions de la Primera Guerra Mundial i considerava que les divisions blindades havien de ser utilitzades en la penetració crucial. En el memoràndum hi va escriure diverses pàgines sobre les noves tàctiques utilitzades pels tancs i els avions a Polònia. Per tal d’evitar una guerra de trinxeres va ordenar que no s’ataquessin a les ciutats i sí als exèrcits Aliats per impedir-los penetracions en massa. Per aquest fet volia que l’única zona d’atac fos per Luxemburg, Bèlgica i Holanda. En parlar de la tàctica a seguir, Hitler els va vociferar de que tenien que improvisar degut a la incertesa de l’atac. En quan a la data que es produiria tal ofensiva, el dictador els va dir que seria en breu, molt probablement aquella mateixa tardor.

A continuació, Hitler es va tornar a reunir, com el dia anterior, amb l’industrial Birger Dahlerus i aquest li va demanar que transmetés a la Gran Bretanya els termes d’Alemanya per acceptar negociar la pau. Els termes varen ser: el dret d’Alemanya a fortificar la seva nova frontera amb la Unió Soviètica i el retorn a Alemanya de les colònies que tenia abans de la Primera Guerra Mundial o territoris substituts adequats. 

En un dinar a la Cancelleria, Hitler va deixar clar a tothom que no sabia com reaccionaria Londres davant la seva oferta de pau del 6 d’octubre. Per ell havien d’esperar i deixar que les coses maduressin. A la tarda, Hitler es va dirigir en un míting popular al Palau d’Esports organitzat pel ministre Joseph Goebbels en motiu de la inauguració de la primera obra de socors hivernal de la guerra. En el discurs, Hitler va demanar per últim cop en els britànics que arribessin a un acord de pau amb Alemanya i va afegir que ells no tenien cap raó per fer la guerra a les potències occidentals.

---

El Gruppenführer SS Paul Hausser va començar a organitzar la divisió motoritzada VT, denominada més tard Das Reich, amb els regiments VT Deutschland, Germania i Der Führer. Al mateix temps, el SS-Obergruppenführer Hans Pfeiffer va ser nomenat oficial d’ordenança de Hitler.  

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, els soldats alemanys varen obligar en els jueus a netejar la ciutat per humiliar-los. Precisament, Franz Halder, que el disgustaven tots aquells actes, va escriure:

Massacres de jueus… Disciplina!

A la Gran Bretanya:

Guy Liddell del MI5 va anunciar que 17 criptoanalistes polonesos buscaven asil a la Gran Bretanya. Bletchley Park no va fer gens de cas a la demanda polonesa, tot i que sabien que havien resolt alguns codis alemanys i russos.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen arribar a un acord militar amb Lituània segons el qual es permetia l’entrada de tropes soviètiques en territori lituà.