Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per parlar de la situació en general. El ministre es va trobar amb un Hitler bastant tranquil i confiat amb ell mateix. Li va afirmar que la derrota d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial només s’havia d’atribuir a la traïció i va assegurar que aquest cop no perdonaria als traïdors.
Després de que Hitler presentés el dia anterior la Directriu número 6, l’ofensiva a Occident, els alts comandants es varen continuar movent per tal d’evitar aquest atac. Wilhelm Ritter von Leeb va escriure un llarg memoràndum que va enviar a Walter von Brauchitsch. En ell, el comandant afirmava que el món sencer es giraria contra Alemanya per atacar per segon cop en 25 anys a la Bèlgica neutral, tot i que el govern alemany havia assegurat que preservaria i respectaria aquesta neutralitat. Després de donar arguments militars en contra d’aquesta ofensiva, Von Leeb va fer una crida a la pau assegurant que la nació sencera aspirava a la pau.
Per Berlín va sortir el rumor de que el primer ministre Neville Chamberlain havia caigut després de que a primera hora una emissió de ràdio de la capital anunciés la caiguda del govern britànic i un armistici immediat. El corresponsal del Herald Tribune va informar que les dones del mercat estaven eufòriques davant d’aquell rumor que no era cert. Segons va veure en primera persona el corresponsal William Shirer, de la CBS, en els mercats les dones grans varen llençar les cols a l’aire i varen tirar les seves cistelles d’alegria per anar-se’n immediatament a la taverna més pròxima per brindar la pau amb schnaps.
A Polònia:
A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, els soldats alemanys, la majoria eren d’Àustria i alguns de Viena, varen apropiar-se de les cases més grans de la ciutat i varen obligar en els jueus a netejar la ciutat. La població va ser obligada a entregar les seves armes i van haver d’informar si tenien alguna malaltia infecciosa. El toc de queda policial anava de les deu de la nit fins a dos quarts de sis del matí, i les grans restriccions les van patir la població jueva.
A França:
El cap del govern francès, Édouard Daladier, va rebutjar definitivament en un discurs la idea de Hitler del 6 d’octubre de celebrar una Conferència europea per limitar les fronteres.
En els Estats Units:
L’economista Alexander Sachs es va reunir amb el president Franklin Delano Roosevelt a la Casa Blanca, i amb una carta d’Albert Einstein (que en realitat havia redactat Leó Szilàrd), amic de l’economista, va explicar-li en el President què era l‘energia atòmica. Sachs li va explicar que aquesta energia podria ser immensament destructible. Roosevelt de seguida li va demanar que hi investiguessin i d’immediat es va formar el Comitè Assessor sobre l’Urani presidit per Lyman Briggs.