Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Franz Halder, com el dia anterior Walther von Brauchitsch, es va reunir amb Adolf Hitler en el seu despatx de la Cancelleria per parlar d’una ofensiva a Occident. Igual que Von Brauchitsch, Halder no desitjava aquesta ofensiva i com el comandant suprem de l’Exèrcit va sortir de l’entrevista enfadat i deprimit.
Al migdia, Von Brauchitsch estava a la Cancelleria esperant nerviós en els passadissos per enfrontar-se un cop més directament amb Hitler per la decisió d’atacar a Occident. Si l’ofensiva continuava tirant endavant pel dia establert, el 12 de novembre, tenia que preparar un atac que ell no volia fer. Halder, que conspirava contra Hitler, va esperar a l’avantsala mentre Von Brauchitsch i Hitler començaven a parlar. Si no ho aconseguia, Von Brauchitsch estava decidit a unir-se als conspiradors per enderrocar a Hitler. Poc després en la reunió se’ls va unir Wilhelm Keitel. La reunió va ser un desastre, no va durar més de vint minuts. Von Brauchitsch li va dir que els preparatius per atacar a Occident no estaven suficientment avançats per llançar una ofensiva tan aviat i el va advertir de que el més probable era que fracassés. A més li va recordar que en aquella època de l’any feia molt mal temps a la zona on volia atacar. Hitler li va replicar que el mal temps també era pels enemics i que a més podia no ser millor en la primavera. Canviant de tàctica, Von Brauchitsch li va dir que s’havia demostrat que la infanteria era dèbil en l’atac contra Polònia i que sovint faltava disciplina entre els oficials i els soldats. El comandant va afirmar que en el front hi havia símptomes semblants als de 1917-1918 amb desercions, insubordinacions, motins… i va assegurar que l’Exèrcit necessitava un intens entrenament abans de començar una nova aventura. Recordar-li la Primera Guerra Mundial va ser un greu error perquè va aconseguir l’afecte contrari que volia perquè Hitler va entrar en còlera i va cridar que trobava intolerable que un comandant en cap condemnés i desprestigiés el seu propi Exèrcit per una petita falta de disciplina i va assegurar que cap dels seus comandants li havia dit que a la infanteria li faltés energia quan ell era el front. Com a comandant suprem, va dir que tenia que rebutjar aquelles acusacions contra l’Exèrcit i va dir-li que volia proves concretes i va exigir saber quantes penes de mort s’havien executat. El dictador va acusar l’Exèrcit de no voler combatre. Llavors, Hitler va sortir de l’habitació enfadat, donat una puntada de peu a la porta i deixant el cap de l’Exèrcit atemorit i enfonsat. A dos quarts de dues, Hitler va donar l’ordre per preparar l’ofensiva. Veient que el dictador estava decidit en tirar endavant els seus plans, Halder va tornar al seu quarter general de Zossen i va ordenar que es destruïssin tots els documents relacionats amb la conspiració contra Hitler.
Segons li va dir Rudolf Schmundt a Keitel, després de la reunió Von Brauchitsch li va demanar a Hitler se rellevat, però el dictador ho va rebutjar. Von Brauchitsch va tornar també a Zossen i va ser incapaç de fer un informe coherent sobre el que avia passat. Poc després va rebre una trucada en que li confirmaven que s’havia donat l’ordre per atacar el dia 12, tal hi com estava previst.
Però no només Halder i Von Brauchitsch intentaven aturar els plans de Hitler. El coronel Hans Oster es va reunir a Berlín amb els agregats militars holandesos i belgues i els va assegurar que esperessin un atac alemany per al 12 de novembre.
El govern alemany va aprovar un decret que permetia perseguir legalment als grups considerats com paràsits.
A Munic, a la cerveseria Bürgerbräukeller, on el 8 de novembre Hitler hi havia de pronunciar un discurs en motiu de l’aniversari del putsch, entre les nou i les deu de la nit, Georg Elser, amb l’objectiu de matar al dictador, va entrar a la cerveseria amb un temporitzador ben empaquetat per la bomba amb mecanisme de rellotgeria que havia col·locat el 2 de novembre. Va caminar fins a la galeria i es va amagar darrere d’una columna fins que es varen apagar les llums i es va tancar la sala. Un cop va veure que no hi havia ningú es va dirigir al pilar i el va obrir a cops. Va col·locar-hi el temporitzador, va ajustar l’hora per les 9:20 del 8 de novembre, quan pensava que Hitler estaria enmig del discurs, i va marxar.
A Polònia:
La Gestapo va detenir a 167 professors i conferenciants de la Universitat de Cracòvia i els va enviar al camp de concentració de Sachsenhausen, on 17 d’ells varen morir per tortures. Entre les víctimes hi havia el professor Ignatius Chrzanowski, el principal historiador de la literatura polonesa; el professor Michael Siedlecki, destacat zoòleg i antic rector de la Universitat de Vílnius; i el professor Stanislas Estreicher, catedràtic de Jurisprudència d’Europa Occidental.