Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per explicar-li que l’ofensiva contra les potències occidentals es faria en breu. Però el dictador encara estava caldejat per la reunió que havia mantingut el dia anterior amb el comandant Walther von Brauchitsch i encara recordava les paraules del cap de l’Exèrcit, que li va assegurar que l’Exèrcit no estava preparat per una ofensiva a Occident i que havia mostrat símptomes clars d’indisciplina.

Al migdia, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler. Després de la reunió, Himmler va rebre tractament del seu metge Felix Kersten, ja que estava molt tens aquells dies i necessitava uns massatges. El cap de les SS li va dir que aniria a Munic, on Hitler hi pronunciaria uns discursos, i li va demanar que l’acompanyés. El metge va acceptar-ho. També li va prometre que li aconseguiria un bon lloc a primera fila per tal de que pogués sentir bé al dictador. L’endemà, però, Himmler va canviar d’opinió al·legant que Kersten és estranger.

Precisament, a Munic, Georg Elser va entrar a la cerveseria Bürgerbräukeller per revisar la bomba de rellotgeria que havia col·locat el 2 de novembre i que estava dissenyada per matar a Hitler i al seu entorn la nit del 8 de novembre. Després de comprovar que tot estava en ordre, Elser va viatjar a Stuttgart per acomiadar-se per últim cop de la seva germana Maria i el seu cunyat Karl abans de dirigir-se a Suïssa. 

A la nit, Hitler va anar al front per veure amb els seus propis ulls com estava l’Exèrcit. Amb els seus comandants va afirmar que l’Exèrcit no estava preparat perquè no volia lluitar i, enfadat, va dir que coneixia l’esperit del quarter general de Zossen, fent referència a la reunió amb Von Brauchitsch, i que el destruiria. En el quarter general de Zossen el clima era completament crispat, tal i com Hitler deia. Franz Halder, que conspirava contra Hitler i pensava arrestar-lo si decidia actuar contra Occident, va dir-li a Groscurth que l’atac contra Occident seguiria endavant i que no hi havia res a fer. De fet, Hitler, tot i saber que la seva cúpula militar s’oposava als seus plans, va redactar el text de les proclames als holandesos i belgues justificant el seu atac a aquests dos països neutrals.

---

A la nit, a l’Ambaixada soviètica, es va celebrar la recepció anual per l’aniversari de la Revolució bolxevic. Durant la celebració, Hermann Göering va parlar amb uns quants corresponsals nord-americans. El ministre va estar gran part de la cerimònia recolzat a la taula del buffet bevent cervesa i fumant sota el retrat de Vladimir Lenin. Estava de bon humor i quan un ajudant li va recordar que estava parlant per la premsa nord-americana, va replicar que no l’importava i, inclús, va bromejar amb ells sobre la capacitat nord-americana de construir avions. Un dels periodistes li va preguntar si realitzarien un atac aeri en massa abans de que milers d’avions nord-americans fossin entregats als Aliats. Göering va riure primer i després li va respondre que construïssin els seus avions i els entreguessin que ells construirien els seus i després veurien quin són els millors. En preguntar-li què opinava de la situació actual, va respondre que era molt favorable per Alemanya, però un dels periodistes li va respondre que la seva Luftwaffe només havia atacat embarcacions de guerra britàniques. Göering li va respondre que les embarcacions de guerra eren un objectiu molt important perquè els oferia un entrenament excel·lent. Llavors li varen preguntar si pensaven bombardejar ports enemics i Göering li va respondre que eren humanitaris. En escoltar aquesta resposta, més d’un periodista no va poder evitar una rialla que no es va prendre bé el ministre alemany, que els va advertir que no tenien perquè riure perquè estava parlant molt seriosament i que tenia sentiments humanitaris.

A Polònia:

Les SS varen detenir a 182 de professors de la Universitat Jagelloniana de Cracòvia i d’altres institucions d’educació superior de Cracòvia després de fer-los creure que anirien a una reunió en la que s’hauria de tractar el restabliment de les relacions entre Alemanya i Polònia. Tots ells varen ser deportats al camp de concentració de Sachsenhausen. Tot i que Otto Wächter va afirmar no haver sabut res d’aquella acció, més tard es va comprovar que era el ple responsable d’aquella deportació.