Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, després de llegir un informe mèdic que desaconsellava meteorològicament la invasió a França per al 12 de novembre i de rebre un informe sobre la situació dels transports per ferrocarril, es va veure obligat a tornar a modificar la data de l’operació Cas Groc per mitjans de desembre d’aquell any i va aplaçar la decisió final a les sis de la tarda del 9 de novembre.

Els britànics i els francesos esperaven que Hitler ataqués aquella data perquè aquell  mateix dia el general Hans Oster va transmetre la data en el coronel Jacobus Sas, l’agregat holandès a Berlín, i aquest ràpidament va informar a britànics i francesos de les intencions dels alemanys.

---

A Berlín, en una recepció celebrada a l’Ambaixada soviètica, Hermann Göering va lloar davant un grup de periodistes nord-americans com William Shirer i Lochner, els excel·lents avions que estaven fabricant a Alemanya, i va assegurar que les forces aèries dels Aliats no serien rivals per ells encara que en aquells moments poguessin comprar avions als Estats Units. Quan se li va preguntar per què bombardejaven les embarcacions enemigues i no els seus ports, Göering va respondre que eren humanitaris. Tots els periodistes varen riure davant d’aquella afirmació.

---

A Munic, a la nit, després de revisar el dia anterior una bomba de rellotgeria en una columna de la Bürgerbräukeller per matar l’endemà a Hitler i el seu entorn, Georg Elser es trobava a Stuttgart amb la seva germana Maria abans de dirigir-se a Suïssa, però a la tarda va començar a dubtar i a dos quarts de deu de la nit va tornar a la cerveseria per verificar que tot anés bé. L’antic torner va recolzar l’orella a la paret de la columna i va sentir el tic-tac. Després de comprovar que tot estava en ordre, ràpidament va abandonar Munic i va agafar el primer tren cap a Constança. Curiosament, Heinrich Himmler, que el dia anterior li havia demanat en el seu metge personal Felix Kersten que anés a la cerveseria el dia del discurs, ara li va dir que no hi anés perquè era estranger.

A Holanda:

Walther Schellenberg, que utilitzava el nom del capità Schaemmel, un oficial antinazi del OKW (realment existia el tal Schaemmel), es va tornar a entrevistar amb els agents britànics del Intelligence Service per intentar negociar la pau. Schellenberg els va assegurar que a dins del OKW estaven decidits a eliminar a Hitler i volia que el govern britànic aprovessin un nou règim antinazi. Tot allò era una enganyifa. Els agents britànics li varen entregar un missatge poc ferm de Londres en que s’anunciaven les bases per una pau amb el nou govern antinazi i varen acordar que Schellenberg portés a un dels seus caps, un general alemany, a Venlo el dia següent per començar les negociacions definitives.

Els països neutrals:

El rei Leopold III de Bèlgica i la reina Guillermina d’Holanda varen dirigir un missatge als països que estaven en guerra per oferir-los ser mediadors per negociar la pau.