Dimecres:
L’atemptat contra Hitler:
A les vuit del vespre, Adolf Hitler es trobava a la cerveseria Bürgerbräukeller de Munic per fer un discurs per commemorar el fallit Putsch de Munic del 9 de novembre de 1923. Excepcionalment, ni Hermann Göering ni Heinrich Himmler varen assistir a l’acte commemoratiu, però sí Friedrich Braun, el pare d’Eva Braun, que es va barrejar amb els vells combatents, i Joseph Goebbels, que estava ensopit perquè s’adonava que la seva propaganda no donava els resultats esperats. Göering no va ser present a l’acte per motius de salut. Hitler, que portava el seu vestit gris amb una medalla de l’Ordre de la Sang i no la camisa bruna que sempre portava en aquesta celebració, va pronunciar el discurs a les 20:10, pocs minuts després d’entrar a la cerveseria i més d’hora de l’habitual per circumstàncies de la guerra, i el va acabar a les 21:07, més d’hora del previst, per agafar a les 21:31 un tren que l’havia de dur a Berlín. Durant tots els 20 minuts del discurs va denunciar l’actitud de la Gran Bretanya. Goebbels va exclamar que aquell discurs seria una sensació en tot el món.
Al cap de 13 minuts, a les 21:20, de que Hitler hagués marxat, quan la majoria dels assistents marxaven cap a casa i només quedaven unes 100 persones per tornar les cadires als seus llocs, va explotar una bomba de rellotgeria col·locada per un treballador anti-nazi, Georg Elser, de Königsbronn, a Suàbia. La bomba estava col·locada en un recobriment d’una columna del soterrani de la cerveseria des del 6 de novembre, just darrere de la tribuna on hi havia hagut Hitler uns minuts abans. Tot i no matar a Hitler, la bomba va matar a vuit persones (tres d’elles a l’acte i cinc altres varen morir més tard) que estaven presents a l’acte i en va ferir a 63, entre ells Friedrich Braun, que aquella mateixa matinada va ser donat d’alta a l’hospital, a més de que va deixar la cerveseria molt malmesa, ja que el sostre i la galeria superiors es varen enfonsar, i les portes i les finestres varen saltar pels aires per l’ona explosiva. La majoria de les víctimes varen creure en un primer moment que eren víctimes d’un bombardeig britànic. A prop de les portes, dones uniformades ploraven desconsoladament. Les ambulàncies varen aparèixer ràpidament i poc després la policia.
L’autor de l’atemptat es troba en aquells moments dirigint-se a Constança per després fugir a Suïssa, però els cambrers de la cerveseria varen declarar més tard a les autoritats que des de feia uns dies havien vist a una persona que els resultava sospitosa. La descripció de la seva persona va ser enviada a tots els passos fronteres. Elser, a sobre, s’havia oblidat de desfer-se de les restes de la bomba i, a més, portava els dibuixos de la cerveseria en la seva butxaca de l’abril. Finalment va ser detingut per la Gestapo al cap de dos dies i va ser internat en el camp de concentració de Sachsenhausen en qualitat de presoner especial de Hitler, sent assassinat el 9 d’abril de 1945 per ordres de Himmler.
Hitler va tenir coneixement de l’atemptat quan estava tornant cap a Berlín en tren, concretament en una parada que varen fer a Nuremberg i quan estava parlant amb Goebbels de que la confrontació amb l’Església tindria que esperar a que acabés la guerra. Martin, el director de Seguretat a Nuremberg, i l’alcalde de la ciutat, Willy Liebel, varen pujar al vagó del dictador. Allí els va rebre Heinz Linge, que va quedar consternat per la notícia. Hitler, que estava acompanyat per Eva Braun i la seva amiga Herta Ostermeier, va sortir al passadís i va preguntar-los a Liebel i Martin què havia passat. Hitler en un primer moment va pensar que era una broma quan li varen comunicar la notícia, però quan va veure les cares dels seus acompanyants va entendre el què havia passat. El dictador va interpretar el fet de que hagués abandonat la cerveseria abans del previst com un acte de la Providència i va sospitar del Servei Secret britànic, que aquell dia s’havia de reunir amb Walter Schellenberg. Hitler els va preguntar per Himmler i Martin li va respondre que el cap de les SS s’havia quedat a Munic i estava dirigint personalment les investigacions. El dictador va ordenar que Himmler es quedés a la capital bavaresa fins que haguessin capturat a tots els causants de l’atemptat. En baixar Liebel i Martin del tren, la notícia de l’atemptat es va difondre ràpidament entre els vagons. Tornant veloçment cap a Munic, Hitler va ser felicitat per tots els ocupants del tren per haver sobreviscut a aquell atemptat.
Hi ha la possibilitat de que aquell atemptat fos un atemptat fingit. Göering li va dir a Karl Bodenschatz que si Hitler hagués mort, ell, com al seu successor, hagués aturat la guerra retirant les tropes de tots els territoris no alemanys. Tot i que en aquell temps part de la cúpula militar estava conspirant contra Hitler per la seva idea d’atacar el 12 de novembre a Occident, tots ells varen quedar atònits en saber el què havia passat a la cerveseria.
En el Reich:
A Alemanya:
A Düsseldorf, al migdia va arribar-hi un destacament especial de dotze homes de les SS enviats per ordres de Himmler per garantir la protecció de Walter Schellenberg, que estava a Holanda negociant amb agents britànics del Intelligence Service amb qui s’havia reunit el dia anterior. El destacament va ser posat sota les ordres d‘Alfred Naujocks, el mateix home que el 31 d’agost de 1939 havia simulat un atac polonès per tal de justifica la invasió a Polònia. Una hora després de l’atemptat a Munic, Himmler va trucar a Schellenberg per informar-lo de l’atemptat i li va donar l’ordre de detenir als tres agents britànics amb qui s’havia de reunir l’endemà en el poble fronterer holandès de Velno, a uns 60 quilòmetres de Düsseldorf, amb els homes de les SS que l’hi havia enviat. Sembla curiós que Himmler enviés aquells homes de les SS abans de que esclatés la bomba a Munic, i ja qui pensa que el líder de les SS sabia que aquell dia es produiria l’atemptat.
Abans de l’atemptat, Hitler va visitar per segon cop a Unity Mitford a la clínica de Munic, que continuava pàl·lida i immòbil al llit. El dictador va exigir quedar-se amb ella a soles i va passar un quart d’hora en la seva habitació. En sortir de l’habitació, Hitler els va dir en els metges que Unity s’expressava amb tota coherència i que l’hi havia dit que volia tornar a Gran Bretanya i que ell li coincidiria el seu desig.
L’ambaixador alemany a Brussel·les, Buelow-Schwante, va enviar un telegrama al seu govern advertint-los que el rei Leopold III havia comunicar a la reina Guillermina d’Holanda que tenia un informe exacte sobre una concentració militar alemanya a la frontera belga, el que feia preveure una ofensiva alemanya a través de Bèlgica en dos o tres dies.
A Polònia:
A Cracòvia es va celebrar una reunió en la que hi va ser present Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la Policia, per parlar sobre l’evacuació dels jueus i els polonesos del Congrés de les regions del Vell Reich, del Reich Gau de Danzig i Posen.
En el balneari de Ciechocinek, els alemanys varen conduir a un grup de 50 oficials polonesos, que havien sigut fets presoners, pels carrers de la ciutat amb les mans al cap per ser afusellats.
A Espanya:
El govern espanyol va aprovar una llei que ordenava en el Consell Ordenador de les Construccions Navals Militars l’execució en el termini de 10 anys del Programa Naval del Moviment, en la que la Marina espanyola havia de construir 4 cuirassats, 54 destructors, 36 torpeders, 50 submarins i 100 llanxes ràpides. Al final només varen construir 2 minadors, el Eolo i el Tritón, 4 canyoners, 3 dragamines i el submarí B-1.
Diari del Tercer Reich 