Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, en un dia nevat, Adolf Hitler va rebre el sotssecretari d’Estat nord-americà, Sumner Welles, que aquest li va explicar que el president Franklin Delano Roosevelt li havia demanat saber si era possible una pau sòlida i duradora a Europa. Hitler li va respondre que no era Alemanya qui havia volgut la guerra, sinó que havien sigut França i la Gran Bretanya, i li va deixar anar un monòleg sobre els seus “intents” per mantenir la pau. Wells li va preguntar per les possibilitat d’arribar a acords comercials internacionals i el va avisar de les possibles dificultats econòmiques que podrien passar si la guerra continuava. El dictador li va contestar que el poble alemany estava unit a la seva persona i va acabar la reunió explicant-li que Alemanya volia la pau i, en canvi, França i la Gran Bretanya volien aniquilar-los i que per tant ara creia que el conflicte només seria resolt per les armes i que no hi havia cap altra solució que la lluita a mort. Estava convençut que el poble alemany venceria, però en cas de perdre el va avisar de que caurien tots junts. Welles es va acomiadar dient-li que el seu govern no volia que cap país fos aniquilat i li va demanar que no oblidés les seves paraules de que l’objectiu militar d’Alemanya havia de ser la pau. Hitler li va afirmar que ell no havia desitjat la guerra i que hauria d’haver dedicat la seva vida a construir enlloc de destruir.

Hitler però ja havia posat en marxa els plans per la seva següent operació militar, l’Operació Weser, però aquesta nova ofensiva no estava agradant als alts càrrecs militars. Hermann Göering, que no havia sigut informat de l’Operació, va posar el crit al cel davant de Wilhelm Keitel i després es va queixar davant Hitler.

---

Una quarantena d’agents de la Gestapo varen assaltar un ball a Hamburg, en la Curio-Haus, en el districte universitari, i varen tancar amb clau les portes i varen prendre les empremtes digitals de 408 persones, tots ells menors de 21 anys.

En els països escandinaus:

Noruega i Suècia varen rebutjar un cop més la petició francesa-britànica per obtenir el privilegi de trànsit marítim en les seves aigües, declarades neutrals.