Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va decidir que l’Operació Weser, l’ofensiva al Nord, precediria al Cas Groc, l’atac a l’Oest, i va dir-li a Alfred Jodl que tenia la necessitat de realitzar una enèrgica i ràpida acció a Noruega.

---

En el Carinhall, Hermann Göering es va reunir amb Sumner Wells. Segons el traductor Paul Schmidt, Göering el va tractar amb molta amabilitat, però per algun motiu no li va oferir l’habitual banquet. Wells va quedar impressionat pel Carinhall i tenia la impressió que acabaria tenint la mida de la Galeria Nacional de Washington quan les obres haguessin acabat. Wells, que era molt observador, va veure que el color de pell de la cara de Göering era molt pujat de to, i va quedar impressionat pel gran anell que portava a la mà dret amb sis diamants de gran mida i l’anell de la mà esquerra amb una maragda. Durant l’estona que varen estar conversant assentats en les butaques davant la xemeneia mentre a fora no parava ni un moment de nevar.

Göering es va mostrar tota l’estona natural i simpàtic, i va fer la seva pròpia defensa d’Alemanya en la política europea afirmant que havia fet tot el possible per mantenir la pau, tot i la “provocadora actitud dels britànics i els francesos”. En quan a la guerra, va explicar que Alemanya tenia totes les victòries a la mà i va assegurar que la força aèria alemanya regnava en els cels i així seguiria sent. Pensava que si la guerra era breu o llarga no tenia cap tipus d’importància perquè Alemanya tenia suficients matèries primes. Quan Wells li va senyalar que el poble nord-americà es veuria afectat per una guerra que devastava Europa, Göering li va replicar que no veia com una guerra a Europa podria afectar als interessos vitals dels Estats Units. Wells va contraatacar recordant-li que el poble nord-americà no havia desitjat participar en la Primera Guerra Mundial, però que va entrar-hi ràpidament un cop varen acceptar que els seus interessos nacionals estaven amenaçats, i li va dir que ara els nord-americans, a diferència del 1917, estaven profundament commoguts per la crueltat dels alemanys contra els jueus. Göering va intentar respondre-li dient que el que ells feien no era massa diferent del que feien els nord-americans amb els negres, però quan Wells li va senyalar la diferència entre una política governamental activa de discriminació i repressió, i la pràctica d’aquestes coses per determinar grups en contra del seu sentiment generalitzat de la nació i dels seus governants, Göering ja no va dir res més sobre aquest tema i es va queixar de que els britànics no acceptaven les ofertes de pau de Hitler.

Després, en acabar la trobada, Göering li va ensenyar la mansió i li va explicar que personalment havia col·locat tots els objectes i obres d’art. Li va ensenyar els regals que li havien fet els països estrangers, incloses les adquisicions recents de Japó. La sala de recepcions i els salons estaven decorats amb centenars de quadres, però la impressió de Wells era de que seria difícil trobar un edifici més lleig o un de més vulgar. Un cop acabat el recorregut per la casa, Wells va tornar en cotxe a Berlín. Durant el trajecte tenia clar que l’única forma d’aturar el poder militar d’Alemanya seria que les democràcies d’Europa occidental i els Estats Units tornessin a formar un bloc junts. Quan va arribar a la capital alemanya va veure que la gent estava abatuda i adusta.