Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Heinrich Himmler va rebre a l’explorador suec Sven Hedin en el Prinz Albrechtstrasse 8. El cap de les SS va començar la conversació parlant-li de l’expedició del jove Dr Schäfer al sud del Tibet, que acabava d’acabar, i li va explicar que tenia un film de l’expedició que volia que veiés amb ell. Hedin li va prometre interessar-se pels treballs del jove expedicionari i varen parlar una llarga estona del Tibet, de les expedicions a Àsia i sobre l’obra de Colin Ross, Das Neue Asien. Canviant radicalment de tema, Hedin li va preguntar si no creia que Alemanya guanyaria més prestigi si demostrava clemència cap als polonesos i els jueus deportats a Polònia. Himmler, sense alterar-se, li va contestar que els polonesos havien comès greus crims contra Alemanya i li va assegurar que les xifres que tenia de jueus deportats a Stettin, 1.200, eren exagerades. També li va assegurar que durant el trajecte només havia mort una dona gran per apoplexia. Per justificar-se, li va afirmar que tenia mala fama a la premsa estrangera. Acabada la reunió, Hedin es va acomiadar ràpidament de Himmler i es va dirigir cap a la Wilhelmstrasse 68 per reunir-se a les cinc de la tarda amb Rudolf Hess, on tindria una reunió sense cap tipus de transcendència.   

---

L’oficial de l’Exèrcit, Hans Meier-Welcker, va escriure en el seu diari que entre els alemanys corrents es creia que a l’estiu la guerra ja hauria acabat. 

---

El Govern va enviar els corresponsals nord-americans a la base aèria de Sylt perquè comprovessin amb els seus propis ulls que les instal·lacions no havien sigut danyades arrel del bombardeig britànic del 19 de març tal hi com ells afirmaven, desmentint els britànics que asseguraven que havien produït greus danys.

A Polònia:

Hans Frank va publicar un decret sobre la creació d’una oficina d’Administració de productes de pell i cuir en el Govern General. 

---

A Poznan varen ser condemnats a mort tres polonesos per suposadament haver assassinat a un alemany.

A França:

Paul Reynaud va constituir un nou govern com a president del Consell de Ministres després de la dimissió del dia anterior d’Edouard Daladier. Després, Reynaud i Winston Churchill varen obligar en el Consell de Guerra Aliat a aprovar el pla Wilfred, l’ocupació de Noruega, sobre el que s’estava portant mesos treballant. La data elegida per l’inici de l’Operació va ser el 5 d’abril, amb una fase prèvia en la que es minarien les aigües noruegues per impedir que intervingués l’Armada alemanya. L’Operació s’iniciaria amb un desembarcament de tropes a Narvik, que després es dirigirien cap al sud pel ferrocarril de Kiruna, Gallivare i Lulea amb l’objectiu d’establir un front que impedís qualsevol intent d’ocupació alemanya.