Diumenge:

A l’Atlàntic:

En aigües del litoral alemany, els alemanys varen capturar el submarí britànic Seal, que portava algunes de les claus de l’Armada britànica. D’aquesta manera i per un error dels oficials encarregats de destruir la documentació confidencial, la Kriegsmarine va disposar de bona part dels trànsit de l’Armada britànica en el mar del Nord fins el mes d’agost de 1940, i algunes comunicacions de les embarcacions de guerra fins el setembre de 1941.

A França:

L’almirall François Darlan va rebre l’ambaixador de França a Madrid, Philippe Pétain, que aquest li va dir que admirava la seva feina com a almirall i que estava content de veure que encara funcionava alguna cosa. Després, Pétain li va demanar que l’indiqués les causes del mal funcionament de la màquina de guerra de França i la Gran Bretanya i que li suggerís les mesures que podien millorar.

Al mateix temps, el govern francès va organitzar una àmplia recerca d’antics exiliats alemanys i no alemanys de qualsevol signe polític per ser internats. Entre les internades va haver-hi Hanna Arendt.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va crear el govern noruec a l’exili.

A la Unió Soviètica:

Yefim Shchadenko, vice-comissari del poble per la Defensa, va informar que entre 1937 i 1939 s’havien donat de baixa per raons polítiques a 37.000 oficials, però que més de 10.000 havien sigut reincorporats abans de 1940.

En els Estats Units:

William Laurence va publicar un article en el The New York Times titulat La ciència descobreix en l’àtom una poderosa font d’energia en el qual explicitava l’enorme poder explosiu de l’urani 235 que podrien ser transcendentals per la guerra. Laurence va afegir que tots els científics alemanys havien rebut ordres d’abandonar les demés investigacions per dedicar-se exclusivament a l’energia atòmica.