Divendres:

En la Batalla per França:

A França:

A la nit, dues divisions blindades alemanyes van trencar la línia de defensa francesa del front d’Aisne, i els blindats dels generals Hermann Hoth i Erwin Rommel, que duien el pes de les operacions, es varen limitar a passar a tota velocitat en grups de 200 o 300 fins arribar a Forges-les-Eaus, a la boca del vall del Sena, a 45 quilòmetres de Rouen, i a 113 quilòmetres del nord de París. La 7º Divisió blindada del general Rommel, que es dirigia direcció a Cherbourg, va avançar més de 240 quilòmetres en aquella jornada. A més, aquell dia els alemanys varen ocupar les ciutats d’Amiens, Montdidier i Noyon.

---

Abans de començar la conferència diària en el Ministeri de Guerra, Philippe Pétain, que va ser dels primers en arribar, li va demanar a Paul Baudouin que convencés a Paul Reynaud de que no admetés més a Charles de Gaulle en la conferència perquè el considerava ingrat i ressentit. En una reunió privada abans de la conferència, Reynaud va parlar d’una defensa desesperada a la península de Bretanya, pla que va aprovar De Gaulle, ja que creia que facilitaria els contactes amb Gran Bretanya i Estats Units. El coronel Paul de Villelume es va oposar al pla.

L’anunciada conferència va començar a dos quarts d’onze sense De Gaulle i amb un Maxime Weygand satisfet per com transcorria la batalla. Els únics que no actuaven com calia, segons el comandant en cap francès, eren els britànics. Però la realitat no era la que deia el comandant francès. En finalitzar el dia el varen trucar per informar-lo de problemes en el front. Dues divisions alemanyes havien trencat la línia defensiva i ja estaven a Forges-les-Eaux, a 113 quilòmetres al nord de París.

---

William Bullit va enviar-li un missatge al president Franklin Delano Roosevelt en el qual li va afirmar que Anthony Drexel Biddel, els fins llavors ambaixador a Polònia, estava ansiós per ocupar el seu càrrec d’ambaixador i que ell tenia ganes de tornar als Estats Units per preparar el país per la guerra gràcies als coneixements que havia adquirit.

En el Reich:

A Alemanya:

Per respondre l’atac alemany del 4 de juny, els francesos varen enviar el quadrimotor Jules Verne per bombardejar per primer cop Berlín. L’aparell va donar una volta per Dinamarca i el Mar Bàltic per despistar, tot i que les defenses alemanyes no s’ho varen prendre seriosament perquè com que es tractava d’un únic avió es varen pensar que es limitaria a llançar octavetes. D’aquesta manera, el Jules Verne va deixar caure el seu modest carregament de bombes sense oposició. Els danys causats varen ser de poca consideració, però l’objectiu era avisar als alemanys. Un cop complerta la missió, l’aparell va tornar cap a França aprofitant la foscor de la nit i va arribar a París a les cinc de la matinada. Allí els tripulants varen ser rebuts com autèntics herois.

A Noruega: 

A Narvik, les forces aliades van acabar la seva retirada de la zona i van deixar el país sota el control dels alemanys, que ocuparien l’endemà el port i la ciutat. A Tromso, el rei Haakon VII i el seu govern varen pujar a bord del creuer britànic Devonshire destí a Londres. Abans de marxar a l’exili, el rei es va dirigir per ràdio al seu poble per informar-los de que les operacions militars havien finalitzat: la 6º Divisió s’havia vist obligada a capitular i el cap de la defensa, el general Otto Ruge, havia sigut capturat.