Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb el general de la Luftwaffe, Wolfram von Richtofen, per explicar-li la necessitat d’Alemanya de conquerir Gibraltar. Hitler creia que si Francisco Franco estava disposat a procedir en l’atac, Alemanya li facilitaria armament, i si la Gran Bretanya l’ataqués estava decidt a enviar tropes alemanyes a Gibraltar. Llavors, Hitler li va ordenar a Von Richtofen que participés en les entrevistes que Wilhelm Canaris havia de celebrar amb l’Estat Major espanyol.

---

A Berlín, en una conferència ministerial, Joseph Goebbels va donar instruccions als seus col·laboradors perquè intensifiquessin encara més l’ambient bèl·lic en el poble alemany. S’havia d’abandonar la “moderació” de les últimes setmanes, però només s’havia d’atacar al poble britànic davant del poble alemany.

Goebbels va parlar en aquella jornada amb Hitler i li va recordar la importància que li donava l’expulsió dels jueus de Berlín per “eliminar les últimes resistències al règim“.

---

En el Carinhall, Hermann Göering es va reunir amb el Dr. Albert Plesman, cap de l’aerolínia holandesa KLM, en la que el nebot de Göering, Peter Göering, hi havia treballat com a pilot. Plesman volia convertir-se en el negociador informal del govern alemany i del govern britànic per restaurar la pau. Tenia el seu propi pla de pau que demarcava clarament esferes d’influència que s’estenien a l’Àfrica. Göering li va prometre que parlaria de la qüestió amb Hitler quan tornés de Berchtesgaden.

En la Batalla d’Anglaterra:

A partir d’aquell dia fins el 8 d’agost els caces alemanys varen sobrevolar la zona del Canal de la Mànega de forma permanent. Cada aparell de la Luftwaffe feia una mitjana de dues o tres sortides diàries amb l’objectiu de volar al sud-est d’Anglaterra.

---

A la nit, en el Canal de la Mànega, una embarcació torpedera alemanya va veure una embarcació mercantil francesa desarmada, el Mecknès, que havia salpat aquella mateixa nit de Southampton, amb 1.179 repatriats francesos del personal naval, amb la insígnia francesa il·luminada per un reflector, els costats il·luminats, igual que els ulls de bou, i que feia senyals amb la sirena per indiciar que estaven allà. A més, varen transmetre per Morse el seu nom i la seva nacionalitat. Tot i indicar que eren francesos, els alemanys varen enfonsar la nau i 383 mariners francesos varen morir ofegats.

---

Al matí, una formació alemanya va apropar-se a la desembocadura del Tàmesi. El sistema d’alarma va activar la senyal d’alerta i, immediatament, l’Esquadró 54 Rochford, va rebre l’ordre d’interceptar els alemanys. A 6.000 metres d’altitud, els Spitfire varen trobar la primera onada de bombarders alemanys, però quan es varen disposar per entrar en combat varen aparèixer els bombarders de la segona onada. Entre ells hi ha Adolf Galland. Per ràdio, el líder de la secció va demanar reforços a la Sala d’Operacions. En el total de la batalla, tres aparells britànics varen ser destruïts contra vuit d’alemanys.

A la Gran Bretanya:

Espanya, Portugal i la Gran Bretanya varen firmar un acord tripartit per permetre intercanvis comercials en l’interior de l’àrea esterlina.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va firmar un acord en virtut del qual els avions nord-americans es distribuirien segons les necessitats tant britàniques com nord-americanes. A més, s’estava calculant proporcions semblants per tots els fusells, carros de combat, canons de campanya, canons anti-carro i munició. Aquest canvi havia de satisfer les necessitats bèl·liques britàniques fins a finals de 1941 segons un càlcul.