Dijous:

La Batalla d’Anglaterra:

A les nou del matí va començar la segona fase de la Batalla d’Anglaterra amb una sèrie d’intensos atacs contra objectius britànics. Els caces alemanys, que des del 24 de juliol volaven permanentment el Canal de la Mànega per dirigir-se al sud-est d’Anglaterra, varen deixar de volar per deixar pas als bombarders. Centenars de bombarders alemanys varen travessar aquell dia el Canal de la Mànega i varen atacar les instal·lacions militars britàniques, però quan varen tornar a les seves bases varen veure que molts no havien tocat el seu objectiu i, a més, un de cada tres avions no havien tornat. Adolf Hitler va jurar que la Gran Bretanya seria destruïda i preveia que en cinc setmanes la RAF i la Royal Navy serien destruïdes. 

Per la seva part, en una ordre del dia llegida a tot el personal de la RAF es va anunciar que la Batalla d’Anglaterra començaria. En l’ordre es deia textualment:

Membres de la RAF, sigueu conscients de que el destí de diverses generacions es troba a les vostres mans. 

---

Al Canal de la Manega, a primera hora del matí, les llanxes ràpides alemanyes varen atacar el comboi CW9, que des del dia anterior fugia de la zona. Les 31 embarcacions es varen veure obligades a separar-se i, en la confusió, dues d’elles varen xocar entre si i tres es varen enfonsar. Per tal de no desaprofitar l’ocasió es varen cridar als bombarders alemanys que ràpidament varen aparèixer. L’Esquadra 27 dirigida per Adolf Galland escortada per Stukas va fer acte de presència. Del bàndol britànic, els Hurricane de Westhampneet, els de l’Esquadró 145, varen entrar en combat i ràpidament es varen trobar amb els Stukas. Al final, quatre embarcacions varen ser enfonsades i sis més varen resultar danyades. A l’aire, 19 aparells britànics i 31 alemanys varen ser destruïts. A la nit, en les dues parts es varen exagerar les xifres de pèrdues de l’enemic. La RAF va afirmar haver destruir 24 bombarders i 36 caces alemanys. La Luftwaffe va anunciar haver destruïts 49 aparells britànics. El que era clar era que els britànics s’estaven defensant molt més bé del que pensaven els alemanys. Winston Churchill en persona va felicitar als pilots de la RAF. 

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler va nomenar al coronel Walter Warlimont perquè preparés les zones de desplegament a Prússia Oriental i a la Polònia ocupada per un futur atac contra la Unió Soviètica. 

---

Les autoritats alemanyes varen declarar que declinaven tota responsabilitat per qualsevol escassetat d’aliments que pogués donar-se en els territoris ocupats per l’exèrcit alemany.

A Espanya:

Francisco Franco va convocar l’ambaixador d’Alemanya Eberhard von Stohrer per explicar-li les condicions d’Espanya per entrar a la guerra al costat d’Alemanya. El dictador espanyol li va demanar tenir la seguretat de que Espanya obtindria Gibraltar, el Marroc francès i la part oranesa d’Algèria. A més, va reclamar assistència militar i suport econòmic, bàsicament desitjava gasolina i blat. Després de la trobada, l’ambaixador va escriure un memoràndum classificat com a màxim secret sobre les condicions del govern espanyol, que varen ser enviades a Berlín i que, més tard, varen caure en mans nord-americanes.

A la Gran Bretanya:

En el 10 de Downing Street es va celebrar una reunió del Gabinet de Guerra presidida per Churchill on es va debatre la situació estratègica a Àsia.

Al Sudan

Les forces que el govern de Sud-Àfrica havien enviat per ajudar els britànics, els Gloster Gladiator de l’Esquadró nª1, varen arribar al Sudan.

A Somilandia:

Els italians varen conquerir Hargueisa.

A Japó:

Els japonesos varen botar el cuirassat Yamato.