Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Hermann Göering, seguint les ordres d’Adolf Hitler, va donar ordres a la Luftwaffe per la destrucció de la RAF i va aprovar un atac contra Londres per la nit del 24 d’agost. A més, Göering va aprovar en un memoràndum que els delegats del Reich en els països ocupats tenien que comprar accions de les empreses d’aquests països per part d’empreses alemanyes creades amb capital alemany i també tenien que impedir que les firmes dels països ocupats transferissin els seus títols de propietat a interessos a països neutrals com els Estats Units o Suïssa.
Joachim von Ribbentrop va rebre un llarg telegrama de Walter Schellenberg des de Lisboa, on aquest li va explicar que havia fet tot els possibles per impedir la marxa dels ducs de Windsor el dia anterior a les Bahames. Schellenberg va assegurar-li que l’automòbil que transportava l’equipatge dels ducs havia sigut sabotejat i per aquest fet havien embarcat tard en el buc nord-americà Excalibur.
A la nit, des de Ràdio Bremen, William Joyce va dir irònicament en una transmissió per als oients britànics, que la RAF estava massa ocupada llançant bombes sobre camps i cementiris d’Alemanya per disposar de temps per la Batalla de França.
L’Església continuava oposant-se als assassinats de les persones amb problemes psíquics o físics, però aquell dia el conseller en cap del cardenal Adolf Bertram va advertir de que qualsevol acció imprudent i precipitada podria portar a la pràctica conseqüències nefastes pels assumptes pastorals i eclesiàstics.
A Berlín, al migdia, en detectar un avió, els canons antiaeris, ubicats en els terrats de la Cancelleria i del Ministeri de l’Aire, varen disparar contra ell. Era una falsa alarma perquè es tractava d’un aprenent de pilot alemany que havia penetrat a la zona aèria prohibida sobre Berlín sense haver-ho comunicat. En aquell moment es va tenir que aturar la roda de premsa del portaveu oficial del Ministeri d’Afers Estrangers.
A França:
Els alemanys varen obrir el camp d’internament i de trànsit de Schirmeck destinat a rebre presoners alsacians sospitosos de resistència o acusats del mateix delicte i d’oposició al nacionalsocialisme.
A Polònia:
Els alemanys varen obrir el camp de concentració de Gross-Rosen.
A Espanya:
Wilhelm Canaris es trobava en territori espanyol per examinar l’Operació Fèlix, la conquesta de Gibraltar. Després de treure’n les seves conclusions, l’almirall va entregar-li en el mariscal Wilhelm Keitel un informe on parlava d’aquesta invasió. Canaris li va dir que s’havia d’enviar un batalló del Regiment Brandenburg a la regió d’Algecires passant per França amb el camuflatge adequat per no se descoberts. Llavors, Canaris va suggerir que els soldats viatgessin de paisà i en camions per carreteres apartades per evitar els pobles. També aconsellava portar en vaixell a un altre batalló armat en un petit port espanyol a les proximitats de Gibraltar. Seguidament, les peces d’artilleria pesada i les seves municions serien enviades i instal·lades a Ceuta per bombardejar Gibraltar abans de l’entrada en acció de les tropes terrestres. Però, com que Ceuta no tenia grues suficientment fortes per desembarcar i col·locar els canons en el seu lloc, Canaris va suggerir utilitzar bombarders de gran radi d’acció de la Luftwaffe per deixar Gibraltar sota les bombes i per neutralitzar la flota accionada.
A Suècia:
El rei Gustau V va oferir en secret els seus serveis tant a Hitler com al rei Jordi VI per establir contactes per una pau negociada. El rei britànic va anotar:
Fins que Alemanya no estigui disposada a viure en pau amb els seus veïns europeus, sempre serà una amenaça. Tenim que treure’ns de sobre el seu esperit agressiu, les seves màquines bèl·liques i les persones que han après a utilitzar-les.
A França:
A Clermont-Ferrand, el govern de Vichy va jutjar en absència a Charles de Gaulle per rebel·lió i va ser condemnat a mort.
En el Mediterrani:
Una força naval britànica va atacar la base naval italiana a l’illa de Sardenya.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill, que es preparava per passar el cap de setmana a la residència de camp de Chequers, va escriure un article pel diumenge en el qual va advertir de que els missatges a favor de la pau que arribaven de Berlín no significaven res per ell.
William Aitken Beaverbrook va entrar a formar part del Gabinet de Guerra.
En els Estats Units:
Al matí, el president Franklin Delano Roosevelt va rebre un memoràndum de mans del seu secretari de l’Interior, Harold Ickes, en el qual es queixava de que no volguessin ajudar als britànics. Aquella mateixa tarda, Ickes es va dirigir a la reunió setmanal del Gabinet i va insistir en ajudar als britànics. Roosevelt, per la seva part, va començar a canviar d’opinió i va comentar-los que l’opinió general era que la supervivència de Gran Bretanya d’un atac alemanya podria dependre molt possiblement dels destructors nord-americans de la Primera Guerra Mundial que Churchill l’hi havia reclamat el 31 de juliol. En cas de que els britànics no poguessin resistir més, el president va proposar que les embarcacions de la Royal Navy es dirigissin o bé a Nord-Amèrica o a ports de l’Imperi Britànic. Aquella mateixa tarda es va comunicar a lord Lothian, l’ambaixador britànic a Washington, els detalls de l’oferta de Roosevelt. Lord Lothian ràpidament va enviar un telegrama a Londres per explicar-los la nova notícia. El president nord-americà també va declarar que s’hauria d’acordar algun tipus de tractat comercial amb els britànics amb l’objectiu de satisfer als republicans del Congrés.
A la Indoxina francesa:
El govern japonès li va enviar en el governador general, l’almirall Jean Decoux, un ultimàtum en que li exigia el dret de trànsit de tropes japoneses a Indoxina septentrional i la utilització dels aeroports francesos de la zona. L’almirall va cedir.
Diari del Tercer Reich 