Diumenge:
En la Batalla per Anglaterra:
Després del bombardeig alemany del dia anterior a Londres, la Luftwaffe va tornar a atacar la capital britànica, atac que va continuar, nit rere nit, durant una setmana. 200 bombarders alemanys varen atacar les centrals elèctriques i les línies ferroviàries de la capital a dos quarts de vuit de la tarda. En aquest atac, els alemanys varen perdre 88 aparells, mentre que els britànics en varen perdre 21. Quan 400 avions alemanys varen travessar la costa britànica, 200 caces britànics es varen enfrontar amb ells; en la batalla aèria que va començar a continuació varen ser abatuts 28 avions alemanys, mentre que els britànics varen perdre 19 caces.
A la tarda varen dur a Winston Churchill a un refugi antiaeri d’un barri de tradició obrera, a l’est de Londres, on 40 persones hi havien mort el dia anterior. Per ordre del rei Jordi VI aquest dia es va convertir en un dia de plegaries nacionals i es va reduir l’activitat del país. Durant aquella tarda, els britànics varen comunicar en el poble que el dia anterior havien abatut 15 aparells i que només n’havien perdut dos. Els diaris editats aquell diumenge per la nit a Londres varen parlar de que el dia anterior havien mort 400 londinencs.
A la nit, els alemanys varen atacar de nou la ciutat de Londres amb 217 bombarders alemanys.
Hermann Göering, inclinat sobre el plànol de Londres, va estudiar el resultat dels bombardejos del dia anterior i va donar ordres per als següents atacs.
El quarter general de les Home Forces va donar instruccions de que la Home Guard no es posés en estat d’acció immediata en rebre el dia anterior el codi clau Cromwell, excepte per missions especials; també va demanar que les campanes de les esglésies només toquessin per ordre d’un membre de la Home Guard que hagués vist personalment el descens de com a mínim 25 paracaigudistes i no pel simple fet de que hagués sentit el repic d’altres campanes o per qualsevol altre motiu.
En el Reich:
A Alemanya:
A Bad Godesberg, Rudolf Hess es va reunir durant unes hores amb Albrecht Haushofer perquè volia saber quines personalitats britàniques desitjaven la pau amb ells per tal d’informar després a Adolf Hitler. Hess li va preguntar si tots els intents fallits per establir la pau havien fallat per culpa del llenguatge utilitzat i va demanar-li que concretés una entrevista en un territori neutral amb Douglas Hamilton perquè el lord tenia contacte directe amb el rei Jordi VI i Churchill quan desitgés. Haushofer el va avisar de que no seria fàcil aconseguir tal entrevista i que dubtava que aquest intent pogués produir algun fruit. Hess li va declarar que llavors reconsideraria la qüestió i li faria saber si prendrien iniciatives o no per posar-se en contacte amb els britànics.