Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va ordenar que es construïssin a Berlín sis búnquers antiaeris. Dels sis, només tres es varen acabar: el búnquer del Zoo, i els de Friedrichshain i Humboldthain. A continuació, Hitler es va reunir amb l’almirall Erich Raeder, que li va tornar a preguntar quan seria la invasió a la Gran Bretanya. Hitler no li va saber respondre. Raeder va informar després als seus subordinats de més graduació que la decisió de desembarcar a la Gran Bretanya encara no era ferma, ja que Hitler estava convençut de que s’aconseguiria sotmetre a la Gran Bretanya sense desembarcament. Raeder va afegir que Hitler no tenia pensat realitzar cap desembarcament si l’operació comportava masses riscos.
Per si de cas, Walter von Brauchitsch va començar a planificar com seria l’ocupació a les illes britàniques. En una directriu, el comandant en cap de l’Exèrcit va estipular que la població britànica masculina apte entre els 17 i els 45 anys seria, excepte si la situació local exigia fer una excepció, internada i enviada al continent.
A la nit, la RAF va tornar a bombardejar Berlín. L’atac no va ser de molta importància i només es varen veure algunes cases.
La ràdio nacional alemanya va anunciar que les seves emissions, ja reduïdes en els últims quinze dies, encara serien més breus per raons militars. El comunicat va afegir que no podien comunicar el motiu d’aquesta mesura.
A Espanya:
El general de la Luftwaffe, Wolfran von Richtofen, va viatjar fins a Sant Sebastià per entrevistar-se amb Francisco Franco, que estava estiuejant en terres basques. Franco, que es va interessar per saber com evolucionaven les operacions militars alemanyes, li va explicar que si Espanya tenia que entrar en guerra necessitava blat, carburant i altres productes. Von Richtofen li va prometre que si entrava en la guerra, Alemanya li proporcionaria aquells productes que necessitava i li va explicar que ja tenien preparades tropes especials per conquerir Gibraltar.
A la Gran Bretanya:
Segons un Informe del Servei Secret Nacional, en les zones portuàries la població mostrava signe visibles de que se’ls estava posant els nervis de punta. El Times va sortir editat amb un article sobre l’atac alemany del 7 de setembre i s’afirmava que havien destruït 117 aparells alemanys, quan en realitat havien sigut 41. Durant aquell dia es va informar en el rei Jordi VI sobre l’aflicció en el barri obrer de Londres, de manera que d’immediat es va dirigir a visitar l’escenari de la devastació, on va garantir a les víctimes que tenien tot el suport del poble britànic.