Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i aquest li va exposar les seves actuals ocupacions i li va demanar que visités l’exposició Grandesa alemanya abans de la inauguració en novembre. Hitler va acceptar-ho. A continuació, el dictador va llegir el seu acord amb el OKW i el va aprovar i va estar d’acord en que els oficials fessin un curs d’instrucció en idees nacionalsocialistes. Precisament, Rosenberg havia escrit a Hermann Göering sobre aquest tema. El Reichsleiter també va informar al dictador de la seva intenció de crear instituts d’Escola Superior a Munic, Frankfurt… i va anunciar la imminent publicació d’un escrit sobre la pau de Westfàlia. Hitler, per la seva part, va elogiar la revista Art en el Tercer Reich i Rosenberg el va informar sobre una exposició que volia fer i li va encarregar que els futurs encàrrecs els encarregués a Robert Scholtz. Després li va demanar que firmés la concessió de plens poders en el tema ideològic i li va proposar la dissolució de l’APA. Hitler, per la seva part, li va demanar aplaçar la publicació del seu bolletí: Creiem en una Alemanya sencera fins després de la guerra. El dictador també lamentar atacar als britànics, tot i que a la vegada va dir que s’hi havia vist obligat per culpa de Winston Churchill, a qui va titllar d’idiota. Hitler va parlar llavors de Iosif Stalin i va remarcar que en el dictador soviètic no li havia fet gens de gràcia l’ocupació de Noruega. Tot i això, Hitler va augurar que la guerra amb els britànics no duraria gaire perquè creia que ja estava decidida. A l’hora de dinar, el líder alemany va parlar emocionat de Lluís I, el qual, en la seva opinió, havia fet de Munic una ciutat plena d’art. A continuació va parlar del respecte que tenia al comte Adolf Friedrich Schack, que havia construït una gran galeria en la seva època. Durant aquell àpat, Walther Hewel els va informar de la fugida de Carles II de Romania del país. Hitler, per la seva part, va lloar la figura de Boris III de Bulgària, afirmant que era un home molt intel·ligent.
Joseph Goebbels va respondre amb un sí a la pregunta de si la Gran Bretanya capitularia. Els militars opinaven com el ministre, mentre Hitler estava més indecís. Però les coses no anaven tal hi com havien planejat. L’Alt Comandament de la Marina va informar que no existia la menor prova de la derrota de l’aviació britànica sobre el sud d’Anglaterra i a la zona del Canal de la Mànega. L’Alt Comandament trobava aquest fet de màxima importància per jutjar la situació en el futur.
A més, aquella nit, a Berlín, els britànics varen llançar bombes en el barri governamental. Una bomba va caure en el jardí de Goebbels. També varen caure bombes a l’hospital Hedwig, una de les quals va caure just a dins de l’edifici, en el jardí de l’ambaixada nord-americana i el Reichstag es va incendiar.
En la Batalla d’Anglaterra:
Després de molts dies de bombardejos alemanys sobre la ciutat de Londres sense trobar resistència, el govern britànic va ordenar que un gran número de canons disparessin al màxim de lluny possible contra els aparells de la Luftwaffe. Tot i que pels londinencs el principi els va semblar que es començava a defensar la ciutat, la veritat era que només es va obligar als aparells de la Luftwaffe a volar més alt. Aquella ordre no va impedir que els alemanys tornessin a atacar la capital durant la nit amb 148 bombarders. El mal temps va espatlla els atacs alemanys durant el dia.
Al migdia es va informar al Gabinet de Guerra que els bombardejos de les dues nits anteriors havien sigut bastant indiscriminats. D’immediat es va acordar que, com a acte de represàlia, els bombarders britànics que anessin a Alemanya rebessin instruccions de no tornar al país amb les seves bombes, encara que no poguessin localitzar els objectius que tenien que atacar.
La NBBS, l’estació de ràdio a sou d’Alemanya, va llençar una crida en la que exhortava als seus “companys” (els britànics) a fer un esforç per obtenir la pau.
Per la seva part, les autoritats navals alemanyes varen qualificar de anormal i inestable la RAF; la que Göering havia promès destruir i que era indispensable que no hi fos quan comencés l‘Operació Lleó Marí. L’Estat Major de la Kriegsmarine, que no veia gens clara aquesta Operació, va avisar del perill d’atacs aeris i navals britànics contra els moviments dels transports alemanys.
A França:
El govern francès va ordenar que només les persones de pares franceses podien treballar de la professió legal. D’aquesta manera s’excloïa o s’expulsava els jueus de feines com jutges, advocats, fiscals…