Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar en una directriu d’alt secret a la Wehrmacht que intentés donar la impressió de que efectuarien la invasió a la Gran Bretanya amb l’objectiu de mantenir una pressió política i militar sobre els britànics, tot i que s’havien abandonat tots els preparatius. El dictador va dir que la invasió es produiria a la primavera si la Gran Bretanya encara no s’havia rendit pels atacs aeris i el bloqueig i va avisar de que es donarien a temps les ordres per reprendre els preparatius operacionals. En canvi, les tropes alemanyes varen intervenir pacíficament a Romania, on ja hi havien entrat el 7 d’octubre de 1940 per controlar el petroli de Ploesti. Aquella invasió va treure de polleguera a Benito Mussolini perquè no havia sigut informat prèviament. El dictador italià estava decidit a fer-li pagar a Hitler amb la mateixa moneda i va afirmar que li faria saber pels diaris que havia ocupat Grècia. Galeazzo Ciano li va preguntar si Pietro Badoglio estava al corrent de l’ofensiva que volia fer, i Mussolini li va contestar que no i que abans deixaria de ser italià que permetre que algú s’oposés a que lluités contra als grecs.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen començar a establir el perímetre del gueto de Varsòvia i varen anunciar a través d’altaveus la divisió de la ciutat en tres parts; una alemanya, que incloïa el centre amb Nowy Swiat, una altra polonesa i una altra jueva. Precisament, els alemanys varen dur a Adam Czerniaków davant diversos oficials alemanys per comunicar-li que s’establiria el gueto. Li varen donar un mapa i li varen anunciar que fins el 31 d’octubre el reassentament seria voluntari, però que llavors seria obligatori. Tots els mobles havien de quedar on estaven. 

En el Mediterrani:

En les aigües de Malta, els britànics varen guanyar una batalla naval contra els italians.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill es va retirar a la casa de camp dels primers ministres a Chequers. Prenent el te amb John Colville sobre l’amenaça que representaven els feixistes britànics per l’esforç de guerra i dels nous i durs procediments que utilitzaven per controlar tota activitat subversiva, el primer ministre li va confessar:

Em desagrada molt empresonar a la gent i suspendre el habeas corpus. En realitat aquesta maleïts comunistes són més perillosos que els feixistes.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs a Dayton, Ohio, on va dir que el camí dels nord-americans era clar i que seguirien augmentant la defensa i els seus armaments i continuarien resistint l’agressió i mantenint els agressors lluny del país. Parlant dels Blitz, Roosevelt va dir que els homes i dones de la Gran Bretanya havien demostrat com defensar els pobles lliures i que seria una prova perpètua del poder de la democràcia. Les seves paraules, textualment, varen ser aquestes en una part important del discurs:

Ens estem armant per defensar-nos. Aquesta nació desitja allunyar la guerra d’aquests dos continents. Perquè nosaltres, tots nosaltres, estem ferms a fer tot el que estigui en les nostres mans per mantenir la pau en aquest hemisferi. Ja no es pot qüestionar-se que les forces del mal, decidides a conquerir el món, destruiran tot el que puguin destruir. Ara sabem que si intentem apaivagar rebutjant ajuda a qui s’interposen en el seu camí, no estarem fent una altra cosa que accelerar el dia en que ens ataquin a nosaltres.