Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya: 

El Govern va aprovar una llei on s’embargava els salaris dels alemanys per tal d’igualar el nivell de classes. A més, es va declarar inembargable part dels salaris d’hores extraordinàries, les vacances pagades, la paga de Nadal, el subsidi familiar i les pensions; establint un límit inferior per persona bastant alt del salari net i no del brut, tal i com s’havia fet fins llavors. Amb aquesta llei s’eliminaven privilegis d’èpoques anteriors que protegien de forma especial als funcionaris i l’Església davant dels embargaments.

---

A Berlín, el Club de Premsa Estrangera va oferir un esmorzar per algunes personalitats, i el traductor Paul Schmidt va fer d’amfitrió de l’acte. Després de l’esmorzar, el traductor va explicar en els seus convidats els seus viatges amb el ministre Joachim von Ribbentrop.

A la nit, l’Ambaixada sueca va organitzar un sopar on hi varen ser convidats el comte Schwerin von Krosigk, el ministre de l’Estat Otto Meissner, el secretari d’Estat Ernst von Weizsäcker, l’explorador Sven Hedin i algunes personalitats de l’Ambaixada. Hedin va aprofitar l’acte per preguntar-li a Von Weizsäcker si es respectaria la independència de Suècia. No es tocaria la llibertat sueca, va ser la resposta del Secretari. A continuació, Hedin li va preguntar si Adolf Hitler tenia la intenció de crear una espècie d’Estats Units d’Europa i Von Weizsäcker li va respondre que en cert sentit sí, però només en assumptes econòmics i en la qüestió de les barreres duaneres.   

---

Dietrich Bonhoeffer es va inscriure a l’Abwehr, on actuaria amb l’oposició. 

A Polònia:

A Kutno, on 6.500 jueus vivien confiats en una antiga fàbrica sucrera, va esclatar un brot de febre tifoides. Els alemanys varen descartar la possibilitat de desmantellar el campament o dispersar els malalts per edificis dels carrers adjacents per por d’infectar als alemanys. No se’ls va subministrar ni palla fresca per dormir, ni aigua calenta per espollar als que malvivien. Les autoritats varen informar a Arthur Greiser de que es descartava qualsevol possibilitat de combatre les febres tifoides en el camp.

A França:

El cap d’Estat de Vichy, Henri Philippe Pétain, es va dirigir al poble francès per anunciar que col·laborarien amb els alemanys de forma oficial després de les promeses que l’hi havia fet Hitler a Montoire el 24 d’octubre. Pétain va demanar la unitat francesa davant dels moviments nacionalistes que creixien a diferents regions de França com a la Bretanya.

A Grècia:

Les tropes italianes es varen veure incapaces de seguir avançant i es varen veure obligades, com a conseqüència de les males condicions climàtiques, a renunciar el pla de desembarcar a la illes de Corfú. 

En els Estats Units.

El president Franklin Delano Roosevelt es dirigia en tren a Boston en marc de la campanya electoral per les eleccions presidencials del novembre. En totes les parades que feia el tren s’hi pujava un sac de correus ple de cartes d’organitzadors del Partit Demòcrata procedents de tot els Estats Units. El Partit va avisar al President de l’ansietat del poble nord-americà davant la idea de que els joves nord-americans fossin enviats a Europa per participar en la guerra.

En arribar a la capital de Massachusetts per pronunciar-hi un important discurs, Roosevelt va prometre en el poble nord-americà que els seus fills no serien enviats en guerres a l’estranger, excepte si s’atacava al país. Qui va sentir aquest discurs en diferit va ser el primer ministre britànic, Winston Churchill, que va declarar que esperava que els nord-americans entressin a la guerra i que entenia bastant bé l’exasperació de molts anglesos davant l’actitud crítica nord-americana combinada amb una ajuda ineficaç. Tot i això, va demanar tenir paciència i amagar el seu enuig.