Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Magda Goebbels, que feia poc acabava de parir una nena, la Heide, va celebrar el seu aniversari a la seva nova casa, en el palau oficial residencial de la Hermann-Göering-Strasse 20. Enmig de la celebració, per sorpresa s’hi va presentar Adolf Hitler, que es va mostrar entusiasmat amb la recent nascuda i amb el palau de marbre.
L’ambaixador a Madrid Eberhard von Stohrer va telegrafiar a Berlín des de la capital espanyola per dir que el ministre espanyol d’Afers Exteriors Ramón Serrano Súñer havia afirmat que Espanya entraria a la guerra al costat d’Alemanya.
En el camp de concentració de Dachau va tenir lloc la primera execució massiva oficial. Les víctimes eren 55 intel·lectuals polonesos que havien sigut deportats de Cracòvia a Alemanya.
A França:
A París, al voltant de l’Arc de Triomf es va produir una manifestació d’estudiants contraris a l’ocupació alemanya. De bon matí, de forma individual, diferents franceses varen deixar corones a la tomba del soldat desconegut i grups de parisencs es varen reunir en els carrers per recordar les víctimes de les dues guerres. En els fullets que repartien no apareixia ni una paraula sobre les mesures antisemites que s’havien pres a les dues zones de França.
A la tarda la manifestació va ser dissolta a trets per les autoritats alemanyes. Hi va haver 123 detinguts, entre els quals hi havia una norantena d’estudiants, i va haver quatre ferits i la Universitat va ser tancada durant un mes. Però la manifestació i la repressió varen servir per formar grups secrets d’estudiants nacionalistes francesos.
En el Mediterrani:
La RAF va comprovar els danys causats en l’atac del dia anterior a la flota italiana ancorada en el port de Tarent, i varen observar que havien enfonsat un cuirassat i havien danyat greument a dos més. A les nou de la nit, en el mar Jònic, a uns 300 quilòmetres de la costa italiana, el recent acabat portaavions Illustrius, que s’havia unit a la flota a l’agost, i el Eagle varen enlairar 24 bombarders Swordfish i caces Fulmer per iniciar l’Operació Judici, que consistia en tornar a atacar a la flota italiana en el port de Tarent. En arribar a seu objectiu dues hores més tard, els britànics varen veure que havien sigut descoberts en ser rebuts pel foc de l’artilleria antiaèria. Els britànics varen enfonsar dos creuers i danyaven el Cavour, el Duilio i el Littorio. Les reparacions d’aquests dos últims els va deixar fora de joc durant un semestre. El Cavour va quedar ja irreversible per qualsevol missió. Dues hores més tard, tots els bombarders britànics, excepte un (el que havia aconseguit tocar el Cavour, varen tornar al Illustrious. Alan Cunningham tenia intenció d’atacar la nit següent, però el mal temps va fer que encarregués aquesta missió als bombarders Wellington amb base a Malta.
Aquella mateixa nit, dues embarcacions de guerra britàniques varen enfonsar dues embarcacions mercantils a l’estret d’Oranto.
En el bàndol Aliat:
Gabon es va adherir a la causa del coronel Charles de Gaulle.
A la Gran Bretanya:
Bombarders alemanys i italians varen atacar a la Gran Bretanya. Entre els 25 aparells que varen destruir els britànics n’hi havia 13 d’italians.
A l’oceà Índic:
El vaixell mercantil britànic SS Automedon de 7.528 tones de la línia Blue Funnel navegava en solitari per les aigües de l’oceà Índic per dirigir-se a l’oest de Sumatra, lluny dels escenaris bèl·lics. L’embarcació portava avions, automòbils, recanvis, licors, cigarretes i aliments.
Però, a les set del matí, el capità William Ewan va veure una embarcació que va creure que era holandesa i pensant que no era important va decidir continuar la marxa. A les 8:03, l’embarcació suposadament holandesa ja s’havia apropat a menys d’una milla i va transmetre, mitjançant el codi internacional de banderes de senyals, que no donessin l’alarma i s’aturessin. L’embarcació que creia el capità Ewan que era holandesa en realitat era l’Atlantis, un creuer mercantil alemany camuflat, famós per haver assaltat a altres embarcacions. De seguida que va veure l’error que havia comès, el capità Ewan va ordenar presentar batalla. Però a la coberta de popa del carregador només hi havia un vell canó de 102 mil·límetres. Els alemanys varen atacar primer amb una salva, que va tocar el pont i va fer caure l’antena de ràdio i va matar o ferir a una vintena d’homes, la gran majoria oficials d’alt rang. Després de que el capità Ewan morís per una salva quan anava a la caixa forta per destruir uns documents confidencials, una llanxa alemanya es va dirigir a l’embarcació britànica. Els alemanys en un primer moment pensaven en conservar l’embarcació per utilitzar-la com a magatzem, però en veure la magnitud dels danys que havien ocasionat varen decidir enfonsar la nau. Abans, el tinent Ulrich Mohr, segon a l’Atlantis, va realitzar un ràpid reconeixement per la nau i va aconseguir obrir aquella caixa forta que volia obrir el capità Ewan i es va apoderar de diner en metàl·lic i d’uns documents confidencials. Entre els documents que varen trobar hi havien els plans dels britànics a l’Àsia (trobats en una petita bossa verda sota les restes del pont), una còpia del llibre de claus de la Marina Mercantil britànica i un informe molt detallat sobre les defenses de l’Imperi britànic a l’Extrem Orient. Aquest últim informe es mencionava que en cas de guerra contra Japó seria impossible defensar Hong Kong, Malàisia o Singapur. Els documents varen ser preparat pels caps de l’Estat Major per al govern. Al cap de poques hores, el SS Automedon se’n va anar al fons del mar i els documents confidencials varen ser enviats a l’ambaixada alemanya a Tòquio perquè els japonesos els poguessin estudiar. També varen ser llegit per ràdio en clau a Berlín, on va ser entregar a l’agregat naval japonès.
Diari del Tercer Reich 