Dimarts:

Mólotov arriba a Berlín:

A les 11:05 del matí, en un dia gris i humit, el ministre d’Afers Exteriors soviètic Viatxeslav Mólotov, vestit amb un vestit fosc normal i corrent, va arribar a l’estació de trens Anhalter de Berlín en un tren amb dos luxosos vagons restaurant. El propòsit del ministre soviètic era negociar amb Alemanya un acord per combatre junts a la Gran Bretanya. Els nazis varen preparar molt aquella trobada per tal de satisfer al ministre soviètic. Quan Mólotov i els seus homes, entre ells Vladimir Dekanozov i Vsevolod Nikolayevich Merkulov, varen sortir del tren varen ser rebuts amb flors i varen poder observar com tota l’estació estava adornada amb banderes esvàstiques i comunistes (les banderes comunistes varen ser col·locades en llocs una mica més discrets). Alguns dirigents nazis volien que s’interpretés La Internacional, però uns altres varen creure que aquella acció seria anar massa lluny. Ernst von Weizsäcker va pensar que els russos semblaven extres d’una pel·lícula de gàngsters. Sobre la catifa vermella l’esperaven Joachim von Ribbentrop, vestit am un uniforme de gala de color verd, botes militars i gorra militar de punta, i Wilhelm Keitel acompanyats per una guàrdia d’honor de la Leibstandarte SS Adolf Hitler. Von Ribbentrop i Keitel els varen saludar amb la salutació alemanya.

Després dels actes, Mólotov i els seus agents secrets es varen dirigir direcció nord, a l’hotel Schloss Belleuve, amb un Mercedes descapotable negre de sis rodes escortat per motocicletes de les SS. Després d’allotjar-se a l’Hotel, el ministre es va reunir amb Von Ribbentrop, que el va rebre de forma cordial en el seu despatx a l’antic palau del President del Reich, que havia sigut luxosament reformat, en companyia del traductor Paul Schmidt. Davant d’una taula circular, Von Ribbentrop li va demanar si la Unió Soviètica tenia algun tipus d’interès en mirar cap al sud amb l’objectiu de trobar per la part del mar la sortida tan essencial. Mólotov, sorprès, va tirar d’ironia en preguntar per quin mar. Von Ribbentrop va quedar bloquejat per tal resposta i llavors va parlar dels beneficis que havia dut a les dues potències el Pacte Mólotov-Ribbentrop. Quan el ministre alemany li va demanar que posessin els seus objectius a l’Índia i el golf Pèrsic, Mólotov li va respondre que la Unió Soviètica tenia interès en instaurar bases militars a Bulgària i Turquia, i en controlar la desembocadura del Danubi i l’estret dels Dardanels, situat entre el mar Negre i el Mediterrani. Mólotov no va fer cap comentari a les afirmacions de Von Ribbentrop de que la Gran Bretanya ja estava derrotada.

A la tarda, quan va acabar la trobada amb Von Ribbentrop, Mólotov es va dirigir amb el seu equip a la Cancelleria del Reich per reunir-se amb Adolf Hitler, vestit com de costum amb la seva guerrera de color gris i lluint la Creu de Ferro. El dictador els va saludar amb la salutació romana, però ràpidament va encaixar la mà a tots els membres de la delegació soviètica. A la cerimònia de recepció la va seguir un banquet en les dependències del dictador. Tots varen seure en unes butaques brillants i en un sofà davant una taula baixa. Keitel, present a l’acte, va seure al costat de l’assistent de Mólotov, l’ambaixador soviètic M. Decanosov, amb qui no es va dirigir cap paraula perquè no tenien cap intèrpret.

Un cop acabada la cerimònia va començar la reunió entre Mólotov i Hitler, que aquest el va intentar convèncer de que la Gran Bretanya estava derrotada i li va prometre que si els soviètics l’ajudaven a fer caure els britànics es comprometia a recompensar-los repartint-se l’Imperi britànic. A més, li va explicar que l’entrada dels Estats Units a la guerra no tindria conseqüències per Alemanya i que no representarien una amenaça fins al 1970 o el 1980. El dictador li va assegurar que els nord-americans no tindrien cap influència a Europa, Àsia o Àfrica. Però Mólotov sabia que Iosif Stalin no tenia la intenció de repartir-se l’Imperi britànic i estava més interessat i preocupat per saber què hi feien les tropes alemanyes a Romania i Finlàndia. Quan Mólotov li va preguntar sobre aquest tema, Hitler va quedar bloquejat i li va respondre que les seves tropes marxarien d’aquelles zones i que no tenia la intenció d’atacar els interessos soviètics. Mólotov també va explicar que desitjaven una sortida direcció sud, al mar. Després d’aquesta pregunta, Hitler va veure que la reunió no anava tal i com l’havia planejat i la va interrompre quan va ser alertat de que hi havia un avís d’un possible atac aeri britànic.

Després de sortir de la reunió, Hitler va firmar la Directiva número 18 sobre l’Operació Fèlix (la conquesta de Gibraltar i a continuació l’ús de les Illes Canàries i de part del Marroc espanyol) i l’Operació Isabel·la (la conquesta de Portugal començant per l’illa portuguesa de Madeira) per tal d’expulsar als britànics del Mediterrani occidental per després continuar preparant la invasió a la Unió Soviètica. Les tropes alemanyes havien de ser mobilitzades per marxar contra Portugal només si els britànics aconseguien posar un peu al país. També es va ordenar a l’Alt Comandament de l’Exèrcit que comencés els preparatius per l’ocupació de Grècia. S’ordenava a l’Exèrcit efectuar els preparatius per ocupar des de Bulgària el nord continental grec de l’Egeu, en cas de que fos necessari, amb l’objectiu de permetre a la Luftwaffe atacar qualsevol base aèria britànica que posés en perill els jaciments petrolífers romanesos. El cap de la Marina, Erich Raeder, va ser l’encarregat de planejar la invasió a Gibraltar. No es preveia una possible intervenció italiana.

Mólotov, per la seva part, va oferir un banquet en el seu hotel als alts càrrecs del govern alemany i als militars alemanys, entre ells Keitel, que va tornar a seure al costat de l’ambaixador però aquesta vegada amb un intèrpret al costat. Keitel li va parlar de la seva visita a Moscou i sobre les maniobres que havia vist el 1931. Durant la nit, la delegació soviètica va telegrafiar al Krèmlin un informe complet de les converses. Stalin va replicar que l’oferta de Hitler dels béns no reclamats de l’Imperi britànic era prematura i no havia de ser considerada i, per tant, ordenava a Mólotov que pressionés sobre el tema de la presència de tropes alemanyes a Finlàndia.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler es va reunir aquell migdia amb Alfred Rosenberg, que aquell matí havia pronunciat un discurs a la catedral de Braunschweig. El dictador va lamentar-li que ell, Rosenberg, no s’hagués ocupat personalment dels detalls de la invitació de Ion Antonescu a Berlín de feia uns dies i li va dir que s’havia indignat de que no hagués sigut convidat en els actes. Hitler volia “corregir” tal error enviant-lo com a delegat seu a Bucarest, ja que Rosenberg havia sigut de les persones que havia apropat el govern romanès amb el govern alemany.

---

Felix Kersten, per ordres de Heinrich Himmler, va rebre com a pacient a Robert Ley i aquell dia es va dirigir al despatx d’aquest en el Tiergartenstrasse de la capital alemanya. Ley li va explicar que tenia problemes en el fetge i que no prenia alcohol (una gran mentida), però que menjava iogurts cada matí. L’exploració va demostrar que tenia lesions tant al fetge com a les vies biliars, i el seu estómac tampoc estava en bona forma. A partir de llavors, cada matí Kersten va tractar a Ley en el seu luxós xalet, situat a Grunewald. Els tractaments varen durar quatre setmanes i durant tots aquests dies el doctor va poder constatar que no hi havia dia que Ley no anés begut.

A la Gran Bretanya:

En un discurs a la Cambra dels Comuns en record al difunt primer ministre Neville Chamberlain, Winston Churchill va afirmar que el primer ministre havia buscat sempre la pau i que havia sigut enganyat i menyspreat pels alemanys.

En el nord de l’Àfrica:

En el port de Tarent, al matí tres cuirassats italians varen ser enfonsats per la incursió dels destructors britànics dirigits per l’almirall Andrew B. Cunningham.