Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va resumir la seva estratègia contra la Unió Soviètica a Alfred Jodl i li va destacar de que tenien que resoldre tots els problemes de l’Europa continental el 1941 perquè, segons ell, els Estats Units estarien en condicions d’intervenir el 1942.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a dos quarts de quatre de la tarda, un taxi va aparcar davant una merceria del número 22 del carrer de Smocza. Un alemany de la Gestapo i un jueu varen baixar del vehicle i varen buidar la botiga. Després es varen dirigir a una altra botiga. L’alemany va treure la seva pistola i va començar a disparar a la multitud que hi havia al voltant. Com a resultat un noi d’onze anys va morir i una dona del carrer de de Dzielna va resultar greument ferida. Com el dia anterior, els alemanys varen apallissar als jueus del carrer de Karmelicka.  

A Itàlia:

El govern italià es va veure obligat a demanar en el govern alemany 100.000 tones mensuals més de carbó, 100.000 més de carburant, 5.000 més d’acer i 25.000 més de ferralla.

A Egipte:

Les forces britàniques varen arribar a la frontera líbia.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill estava molt emprenyat amb el president Franklin Delano Roosevelt perquè considerava que no escoltava les seves demandes d’ajuda i que no li concretava res. Irritat, li va escriure una carta en el qual li va retreure que es “netegés les mans” i el va advertir de que tot i que no podien pagar-li mai es rendirien. També el va avisar de que no podrien vèncer als alemanys i aconseguir el temps suficient perquè ells (els nord-americans) es poguessin rearmar. Però quan va acabar de redactar la carta, Churchill va saber que el President donaria una conferència de premsa aquella nit i va preferir guardar la carta al seu escriptori.

En els Estats Units:

En una conferència de premsa al Despatx Oval, Roosevelt va prometre que ajudaria a la Gran Bretanya i va deixar entreveure en púbic per primer cop que finançaria i equiparia als britànics perquè lluitessin contra els alemanys. El President, amb un to informal, va afirmar que la millor defensa d’Estats Units era l’èxit de Gran Bretanya en la defensa de si mateixa i va deixar anar aquesta metàfora:

Imagineu-vos que la casa del meu veí comença a cremar i que jo tinc guardada una mànega de jardí de 1.200 o 1.500 metres. Si el meu veí pot agafar la mànega i connectar-la al seu sortidor d’aigua jo podria ajudar-lo a apagar el foc. Què faig? Abans de donar-li no li diré: Veí, la meva mànega em va costa 500 dòlars; tens que pagar-me el seu preu. Quina transacció és aquesta? Jo no vull 500 dòlars, el que vull és que em torni la meva mànega després d’haver apagat el foc. El que intento és eliminar el símbol del dòlar.

Churchill va escoltar amb molta atenció el discurs i quan va finalitzar va estripar el seu telegrama crític i el va tirar a la paperera.