Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler els va dir en els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler i el gauleiter Friedrich Rainer, que creia possible que al cap de 200 anys de dominació es pogués resoldre el problema de les nacionalitats i va lloar al poble txec per damunt d’altres pobles com l’hongarès, el romanès i el polonès. Després de demanar tornar a recuperar la consciència del ser alemany, Hitler va assegurar que gràcies a l’allistament de les SS es construiria un planter de líders. A continuació, el dictador va afirmar que els suïssos eren un plançó de l’arbre germànic i que els berebers de l’Àfrica del Nord i els kurds com Kemal Atruk eren germànics. 

A la tarda, un altre cop reunits amb els seus convidats, entre ells l’almirall Fricke, Hitler va assegurar que a Baviera hi havia hagut proporcionalment el número més gran de mariners. Mirant a l’almirall, el dictador li va assegurar, després de defensar el consum de peix, que no pensés que prohibiria per decret que la Kriegsmarine consumís carn perquè estava convençut que la prohibició no triomfaria. Els va assegurar que la base de l’alimentació alemanya es basava en la patata, però que només l’1% de les terres del país es cultivaven per aquest tubercle i va defensar aferrissadament la dieta vegetariana afirmant que els animals herbívors podien córrer més temps que els carnívors. Tot i ser abstemi, Hitler va confessar-los que no feia gaire que havia begut per primer cop en la seva vida un vi verdaderament bo, però que els bevedors que el rodejaven l’hi havien dit que era massa dolç i va fer mofa de l’afició a la beguda de Heinrich Hoffmann dient que si una serp el mossegava aquesta cauria rígida i borratxa. Hitler llavors va criticar el consum de tabac explicant que quan entrava a una sala plena de fum al cap d’una hora tenia mal de cap perquè els microbis es precipitaven damunt seu.  

A la nit, Hitler els va recordar en els seus convidats el gos que havia tingut en la Primera Guerra Mundial, en Fox, que va viure les batalles del Somme i la d’Arràs. Segons el dictador, el gos l’estimava amb bogeria, però els va explicar que li varen robar quan es dirigia en tren a Colmar.

A Romania:

Després del cop d’Estat de la Guàrdia de Ferro del dia anterior, Ion Antonescu, que només conservava la seu governamental, li va preguntar a Hitler a través de l’ambaixada alemanya si gaudia encara de la seva confiança. La resposta va provenir del ministre Joachim von Ribbentrop, que li va contestar que sí i li va explicar que Hitler li aconsellava que tractés als seus legionaris com ell havia fet en la Nit dels Ganivets Llargs. Antonescu va sufocar l’aixecament i va perseguir als colpistes. El SD va intervenir-hi, però en aquest cas ho va fer per amagar en un lloc segur als líders de la Guàrdia, entre ells el seu cap Horia Sima i a 14 comandants. Quan la policia romanesa va deixar de perseguir-los, el SD els va treure del país vestits amb uniforme alemany i els va portar amb ambulàncies cap al Reich. Aquella operació del SD no li va agradar gens a Von Ribbentrop. 

A Líbia:

La 7º Divisió Blindada britànica, coneguda com Les rates del desert, juntament amb les forces australianes, varen alliberar a tres quarts de quatre la ciutat de Tobruk, que estava sota control italià, i varen empresonar a 25.000 soldats italians i es varen apoderar de 220 canons, uns 200 vehicles i uns 70 tancs. A més, es van fer amb l’important port de Tobruk. Una dotzena de naus italianes descansaven sota les aigües del port. Els italians, després de ser amenaçats, varen indicar en els britànics a on hi havien les mines i trampes repartides entre les defenses. Per aquella conquesta, que va deixar la ciutat en flames, els britànics varen patir 400 baixes.